-
Per Jesús Plasencia
Publicat el 26 de febrer 2025

José Mansilla ha iniciat la conferència El repte de l’espai públic a la ciutat de Barcelona: realitat o ficció? a la Casa Golferichs mostrant un vídeo on diversos veïns de la capital catalana expressen la seva preocupació pels canvis als barris, destacant la pèrdua de la cultura barcelonina. La directora de la Casa Golferichs, Valentina Sánchez, que ha presentat l'acte aquest dimarts a la tarda, ha detallat com els ciutadans de Barcelona pateixen els efectes de la gentrificació i el turisme excessiu, els quals són insostenibles. “És necessari analitzar aquesta situació des d’una perspectiva més humana, deixant de banda els aspectes purament econòmics”, ha apuntat. 

La vida de barri a Barcelona, en perill d’extinció

Mansilla ha parlat sobre la importància de l’espai públic i la vida de barri, espais essencials per a la convivència i la identitat local, les quals són característiques tradicionals de Barcelona que s’estan perdent. Ha detallat que barris com Sants o Sant Martí, antigament pobles annexionats a Barcelona, mantenien una vida de barri més autèntica, però això està desapareixent a causa de la pressió urbanística i econòmica. 

La vida de barri es caracteritza per relacions properes i un espai intermedi entre el públic i el privat, una dinàmica que s’està erosionant. Mansilla exemplifica que, al Poblenou, on ell viu, els veïns tenien una relació de confiança, com quan li oferien cuidar la seva filla si ho necessitava. “Aquest tipus de relacions es perden a mesura que els barris es transformen”, comenta. 

La mirada antropològica

Com a antropòleg, Mansilla busca allò "exòtic" als barris, entenent les interrelacions socials i com aquestes afecten la vida de les persones. Destaca les diferències en esperança de vida entre barris com el Raval (81 anys) i Sarrià (86 anys), atribuint-les a factors com l’accés a serveis, espais oberts, condicions de vida i fins i tot la mida dels pisos. Aquestes desigualtats mostren com l’urbanisme i les polítiques públiques poden influir directament en la qualitat de vida dels ciutadans.

L’urbanisme com a eina clau

Mansilla emfatitza que l’urbanisme és l’eina més important per entendre i moldurar les ciutats, una disciplina treballada per Ildefons Cerdà a Barcelona. El famós enginyer va proposar que l’urbanisme havia d’estar vinculat a la vida de les ciutats, i no només a la construcció d’edificis.
L’antropòleg explica que les “polítiques urbanístiques estan influenciades per la ideologia dels partits polítics”. “La dreta prioritza la seguretat i la neteja, mentre que l’esquerra se centra en l’ordre territorial i l’accés a serveis públics. Aquestes decisions configuren el tipus de ciutat que es construeix”, assevera. 

Tipus de ciutats

 Mansilla descriu tres models de ciutat. La mercaderia com la Barcelona actual, on tot està orientat al negoci i l’especulació: una ciutat oberta als negocis, però tancada a les necessitats dels ciutadans. La Rambla del Poblenou és un exemple de com la mercantilització ha transformat un espai públic, reduint el seu caràcter amable i comunitari. Tot i les normes per limitar les terrasses, els bars han trobat maneres de superar-les, mostrant com les decisions polítiques poden ser esbiaixades.

La ciutat industrial, com ho va ser Barcelona en el passat, amb una separació clara entre zones de producció i residencials. Aquest model ja no existeix a les grans ciutats occidentals, tot i que a Barcelona la indústria s’ha mantingut a la perifèria. L'últim model seria la ciutat de socialització, basada en la vida de barri i la connexió entre habitants, com ho eren els barris de Barcelona antigament. Aquest model es troba en ciutats més petites, on la comunitat té un paper central, i a la capital catalana hi trobem Sant Antoni, que és un exemple d’espai públic dissenyat per fomentar la convivència entre persones de diferents edats i orígens.

Com a excepció d’aquestes dues trobem Consell de Cent, un espai "gris" que reflecteix la dualitat entre la mercantilització i la vida de barri. Mansilla destaca que els cotxes són un element disruptiu en aquesta zona, causant problemes com ara taques al sòl, danys a les voreres i fonts d’aigua.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —