Barcelona ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre l’any 2016 i el 2024, i també un 30 % de les sabateries i negocis de pell, segons els censos municipals de locals comercials consultats per l’ACN. Les dades il·lustren el retrocés del comerç tradicional i al detall, que en l’àmbit de l’alimentació també pateixen negocis com les peixateries —n’han tancat 141 en aquests vuit anys, quasi el 25 %—, les botigues d’ous i aviram —un 15 % menys— i fins i tot les carnisseries —un 10 % menys—. L’alcalde Collboni va plantejar recentment regular els lloguers comercials i crear un fons per comprar locals emblemàtics "en risc". A la centenària merceria Perelló de Sant Andreu no tenen clar que la quarta generació agafi el relleu, admeten a l'ACN.

En xifres, en els darrers vuit anys han tancat a Barcelona una de cada quatre merceries i ja n’hi ha menys de 200 al conjunt de la ciutat. El darrer cas és molt recent: la històrica merceria Tarragona del barri de Gràcia, que va tancar portes a principis de juliol després de 109 anys despatxant.

Ramon Martínez Perelló és la tercera generació de la centenària merceria Perelló (103 anys d’història) al barri de Sant Andreu. El seu negoci resisteix “adaptant-se de forma camaleònica al client i al que demana avui”, però té dubtes que la quarta generació segueixi el seu llegat com a mercers.

Merceries, “d’una cada tres cantonades a una cada tres barris”

Resignat, però sense perdre l’humor, Perelló resumeix gràficament el declivi del seu negoci: “Abans hi havia una merceria cada tres cantonades, ara n’hi ha una cada tres barris”. El botiguer reconeix que hi ha altres negocis que els han fet mal, sobretot “els grans basars xinesos”, que ofereixen molts dels seus productes; això sí, “amb una qualitat molt inferior i un servei d’assistència del qual no es poden fer càrrec, començant per la llengua”, subratlla.

“De moment en tenim per uns quants anys”, diu Perelló per tranquil·litzar la clientela habitual. I, optimista, no descarta que el negoci pugui continuar com a tal amb un traspàs, encara que no porti el nom de la seva família. “Crec que no tancarà, perquè tenim uns valors que no hi ha enlloc més”.

L’ACN s’ha fixat en l’evolució a Barcelona de comerços tradicionals, històrics o no, concretament en merceries, sabateries i negocis que treballen la pell, drogueries i perfumeries; pel que fa a l’alimentació, en comerços de venda al detall fora del supermercat, com les peixateries, carnisseries i xarcuteries, i les botigues d’ous i aviram. Cal dir que no hi ha una delimitació clara sobre què s’entén per comerç tradicional, i que fins i tot hi ha algun cas de negoci que es podria considerar com a tal, per exemple, les tintoreries i les perruqueries, que han crescut els últims anys.

Ramon Martínez Perelló, tercera generació de la centenària merceria Perelló de Sant Andreu, buscant un producte al seu establiment

Però, quan es compara el cens de locals del 2016 (el primer amb aquest nivell de detall) amb el del 2024 (el darrer amb dades disponibles), el retrocés de la majoria d’establiments tradicionals és pronunciat. Probablement, si es pogués anar més enrere, el descens seria més acusat perquè el declivi d’aquest tipus de comerços no és recent.

Sabateries, drogueries i petita alimentació, també a menys

Les sabateries i els negocis de pell també pateixen: n’han tancat 250 en menys d’una dècada, que són gairebé el 30 % dels que hi havia el 2016. I el món de les drogueries i perfumeries també va a la baixa, amb l’adeu a 200 dels prop de 800 negocis que encara hi havia el 2016 (una de cada quatre, igual que les merceries).

El món de l’alimentació també s’ha anat transformant i concentrant al voltant dels supermercats. En aquest àmbit, han davallat sobretot les peixateries i marisqueries, de les quals se n’han perdut 141 (de nou, gairebé una de cada quatre). Els punts de venda d’ous i aviram cauen menys percentualment (un 15 %), però és que ja en quedaven pocs. Vora 300 fa vuit anys, 260 en l’últim cens comercial disponible. I pel que fa a les carnisseries, n’han tancat 120, cosa que suposa un 10 % de les 1.137 que hi havia el 2016 a Barcelona. Els punts de venda de fruita i verdura també van a menys els darrers temps, i cauen per sota del miler (158 locals actius menys).

La veu dels comerciants

Pròsper Puig, president de la Fundació Barcelona Comerç i expropietari de la històrica Cansaladeria Puig a Sant Andreu (encara oberta, ara en mans d’un grup xarcuter català), assumeix que el tancament del negoci tradicional “és una realitat” que volen “combatre”, tot i que defensa que els eixos comercials mantenen “una fortalesa important”. “Veiem un canvi de tipologia del comerç, s’està professionalitzant molt i entren altres tipus d’operadors que abans no hi eren”, exposa. Segons Puig, els negocis que “necessiten presencialitat” tenen “molta més resistència” que els altres, que han estat més víctimes de les opcions de compra en línia.

Sobre la proposta plantejada recentment per l’alcalde Collboni de regular els lloguers comercials i comprar locals emblemàtics “en risc”, uns dies abans de l’anunci Pròsper Puig deia a l’ACN que veu “difícil” la protecció del comerç històric, però ja apuntava “que es poden fer moltes coses”.

Ajudes econòmiques i “menys normatives”

El mercer Perelló demana no només “mesures econòmiques” com les proposades per Collboni, sinó també facilitats, si no potser un “estatus especial” per protegir aquest tipus de comerç. Apunta, per exemple, a un relaxament de les “normatives municipals” de tota mena —retolació, il·luminació, accés adaptat, regulació laboral, etc., enumera— “que fan que cada vegada ens sigui més complicat tirar endavant el negoci”.

Malgrat aquest panorama incert, des de Barcelona Comerç, Pròsper Puig trenca una llança pel comerç de proximitat i reivindica que hi ha sectors que han evolucionat “moltíssim” i que, a base de professionalització i bon servei al client, es fan “imbatibles”. “Professionalitat, bon servei i bon producte; això, en un món en línia, és impossible d’oferir”, rebla.

Dinamisme comercial barceloní

Les dades d’obertura i tancament d’establiments s’han de posar en un context de dinamisme comercial a Barcelona. Avui consten 61.875 locals "actius" a la ciutat, un increment d’un 2,6 % (1.500 negocis) respecte del 2016 —i d’un 5 % respecte del 2022, però aquesta comparació es veu afectada per la sortida de la pandèmia—. A més, la distribució territorial de locals actius es manté constant des del 2019 i el nombre ha crescut a tots els districtes, com a mínim respecte del 2022.

En aquest sentit, la reculada dels comerços tradicionals no es pot imputar en cap cas a una davallada del volum de negocis. A més, hi ha alguns creixements comercials que sobresurten, com l’obertura sostinguda de nous establiments de gimnàs i fitness, dels quals la ciutat en té un terç més que el 2022 (s'ha passat de 367 locals s’ha passat a 486 en tan sols dos anys —no es pot comparar amb el 2016 perquè els gimnasos i els equipaments esportius estaven agrupats—). També es pot inferir l’impacte del comerç electrònic en l’augment de les activitats d’emmagatzematge, amb un creixement espectacular del 44 %: 800 nous punts a la ciutat en dos anys, de 1.684 a 2.419.

Índex de comerç quotidià “millor”

A més, arran de la pandèmia i els confinaments, l’Ajuntament va incorporar a la seva anàlisi periòdica sobre l’activitat comercial un nou indicador, l’índex de comerç d’ús quotidià, que mesura la proporció d’aquesta mena de comerç respecte del total d’establiments (inclou supermercats i entitats financeres, en un context de reducció d’oficines bancàries que s’entén com una “barrera” per a certa població). Segons el consistori, l’indicador es manté en un 13 % els darrers anys, de mitjana. Analitzat per barris, s’observen importants diferències entre zones amb molt més comerç de proximitat (com ara la Trinitat Nova, a Nou Barris, amb un 30 %), i d’altres amb una manca clara (com la Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc, amb un 2,1 %).

El darrer informe municipal sobre l’estat de salut del comerç ofereix també la relació per districtes, on guanya Nou Barris (15,5 %, tot i que ha reculat més que cap altre, un punt en dos anys), seguit d’Horta-Guinardó (14,1 %), Sants-Montjuïc (13,5 %), Ciutat Vella (13,3 %), Gràcia (13,2 %) i l'Eixample (13,01 %). El districte amb l’índex més baix és Sarrià-Sant Gervasi, amb un 11,4 %.

D’altra banda, es descriu Barcelona com una ciutat “molt activa en comerç i serveis” que destaca per tenir una densitat de comerços (i, per tant, d’abastiment comercial) “superior a altres metròpolis com París”. “La ciutadania de Barcelona té al seu abast una oferta de comerç molt abundant; múltiples variables com poden ser la compacitat urbana, la gran quantitat de visitants que cada any rep o la seva morfologia fan de Barcelona una ciutat molt activa en comerç i serveis”, apunta el mateix informe.

Text de Pau Cortina