Barcelona es vesteix de groc entre emoció i temps morts - Diari de Barcelona
El rellotge marca les 18.30 h i un cúmul de gent que no para de créixer ja està congregat al voltant d’una pantalla situada al Recinte Modernista de Sant Pau. Una senyora gran amb ulleres de sol oneja, amb un esforç visible, una bandera palestina. Aquesta cau sobre les tanques que, en escassos minuts, separaran els equips participants en el Tour de França 2026 dels espectadors.
L’acte arrenca amb la sortida de l’equip Caja Rural, rebut amb una sorollosa ovació carregada d’expectació. Elisenda Pineda (Tot es mou, Col·lapse), acompanyada per Carlos de Andrés (Teledeporte) i Jordi Basté (conductor del programa líder de la ràdio a Catalunya), presenta els diferents membres des de l’escenari de la Sagrada Família. Desenes de mòbils s’apropen tant com poden als rostres dels integrants de l’equip navarrès. Exclamacions en altres llengües omplen l’aire, i els diversos grups d’aficionats al ciclisme, de turistes i de veïns als quals els ha pogut la curiositat comenten animadament el que veuen entre les espatlles del públic de les primeres files.
Poc abans de les 18.40 h, els presentadors anuncien els primers pilars del vespre de la colla castellera de la Sagrada Família, que, tot i ser breus, es guanyen l’atenció de molts dels assistents. Els integrants de l’equip Caja Rural ja descendeixen l’avinguda Gaudí i nombrosos caps i braços s’hi aboquen per aconseguir vídeos del recorregut des del millor angle possible. Mentre es fa temps perquè es prepari el següent equip, a la pantalla de Sant Pau es reprodueixen imatges d’edicions prèvies del Tour de França.
L’esvaïment del "factor sorpresa"
A mesura que els diferents equips arriben davant la façana de la Sagrada Família, les ovacions dels seguidors més acèrrims augmenten, alhora que ho fa el cansament dels menys apassionats per la competició. Els nens demanen pujar a les espatlles dels seus pares i, si se’ls nega el privilegi, criden i protesten, mentre un gos borda espantat pels sorolls del públic.
Però els més petits no són els únics que se senten esgotats només a la meitat de l’esdeveniment. Mentre la pantalla mostra un vídeo amb el lema "Més que una cursa", un home de mitjana edat surt de la multitud esbufegant un "Que avorrit!" Segons la procedència dels diferents equips, Pineda intercala català, castellà i anglès. Dos homes comenten, en aquesta última llengua, que la presentació està sent "molt interessant".
Entre equip i equip, la majoria dels presents parlen entre ells o es mantenen en silenci. A l’escenari de la Sagrada Família intervenen breument personalitats com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, per convidar tothom a gaudir del Tour i trencar momentàniament la monotonia que sembla haver-se instaurat entre el públic. També hi intervé David Escudé, regidor d’Esports de Barcelona, que assegura que aquesta competició "escriurà una pàgina a la història" de la ciutat i defensa que l’acte està dedicat als barcelonins i no als turistes. L’actuació musical de l’entreacte va a càrrec de Doctor Prats, que interpreta Energia, l’himne del Grand Départ, i sembla injectar una mica d’aquesta mateixa energia als assistents.
Les arribades més esperades
Els ànims s’aixequen novament amb l’arribada dels darrers equips. El Decathlon arrenca molts crits i aplaudiments del públic, que desperta després d’un període de letargia entre gravació i gravació del descens dels equips. Són els següents, Red Bull i Movistar, els que aconsegueixen una ovació generalitzada, especialment d’un sector amb samarretes de la selecció espanyola de futbol i gorres amb la bandera d’Espanya. "Olé, olé", crida un home, mentre el seu company interpel·la els membres de l’equip amb un "Vinga, que és tot recte!" i intenta obrir-se pas entre les persones que s’amunteguen a la primera fila. Movistar és descrit pels presentadors com "l’equip espanyol històric", i part del públic ho corrobora amb exclamacions d’admiració.
S’anuncia la sortida del Team Visma Lease com un dels equips favorits, i l’afirmació capta l’interès d’alguns dels assistents més dispersos. Aclamen Jonas Vingegaard, segon classificat del Tour de l’any passat, i l’apunten amb els seus telèfons. No obstant això, l’ambient es transforma amb l’inici del descens del darrer equip, UAE Team Emirates, i la seva estrella, Tadej Pogačar.
Els crits i el fanatisme s’eleven a un altre nivell pel guanyador del Tour del 2025 però, potser, massa poc i massa tard. Quinze minuts després, mentre l’objecte de tanta admiració afirma que el seu equip està "preparat per lluitar pel cinquè jersei groc", la cruïlla entre el carrer de Sant Antoni Maria Claret i l’avinguda Gaudí es buida, i al davant del Recinte Modernista de Sant Pau es torna a respirar aire fresc. Pares i mares agafen de la mà els seus fills per no perdre’ls entre la multitud, nombrosos turistes llencen els ventalls del Tour de França a l’asfalt i, quan gran part d’ells marxa, la massa groga queda reduïda a no res.






