Diuen que Barcelona té alguna cosa de l’Argentina. Potser és el mar, que tot i no ser el mateix, evoca el seu litoral; o potser són els prop de 60.000 argentins que han fet d’aquesta ciutat la seva segona casa. A la costa catalana, la multitudinària afició albiceleste no ha deixat de banda la passió que senten pel futbol i s’ha organitzat arreu de la ciutat per animar en comunió la seva selecció.

El paisatge de l’horitzó blau i el sol, que recorden la bandera, acompanyen el vespre de les desenes d’argentins que han vist el partit des de la cafeteria Oíd Mortales, a Ciutat Vella. Un bar de l’estació del bus nàutic, gestionat per argentins, que no han volgut deixar escapar l’ocasió de muntar la reunió perfecta perquè els seus compatriotes gaudeixin del partit. S’ha convertit en un punt de trobada on la identitat es comparteix entre mates, cerveses, empanades i els colors blau cel que ho pinten tot.

La cafetería Oíd Mortales s'ha convertit en un punt de trobada on la identitat es comparteix entre mates, cerveses, empanades i els colors blau cel que ho pinten tot

Hores abans del partit, les taules i cadires ja eren plenes de famílies i amics. Des de la terrassa, cada cop es veien arribar més samarretes de l'Argentina. Amb la proximitat del xiulet inicial arribaven els nervis: hi havia qui els calmava menjant i bevent, qui ja començava a aplaudir i cantar perquè no suportava el silenci o qui no podia parar quiet en una cadira, com els nens que jugaven amb la pilota.

Quan comença el partit, no hi ha espai per a res més que per a la pantalla. S’acaben les xerrades, les consultes al mòbil o aixecar-se a demanar. La primera part ha estat plena de tensió i dominava el silenci i l’expectació. Però quan un s’arrenca a animar, el segueixen crits, aplaudiments i comentaris dels altres. Cada ocasió fallida dels anglesos es converteix en una celebració com si es tractés d’un gol. I cada jugador argentí a terra es reclama com un penal a la final. Saben que qualsevol oportunitat és única per poder fer història i jugar la segona final consecutiva d’un Mundial.

Cada ocasió fallida dels anglesos es converteix en una celebració com si es tractés d’un gol

Els càntics no han faltat durant el partit i han estat, conjuntament amb el ritme de la cúmbia, la banda sonora. Fins i tot amb el gol de Gordon, que obre el marcador, només hi ha hagut uns minuts de silenci sepulcral abans de tornar a animar amb més força. “Leo!”, crida un noi amb el 0-1. Reclama l’aparició de l’astre argentí perquè els torni a salvar, perquè saben que ho pot tornar a fer.

Amb el marcador en contra, pressiona l’equip i pressiona l’afició. Cada aturada del Dibu és un xut d’energia per reviure els ànims. Qualsevol canvi es converteix en motiu de celebració per tal de seguir amb l’esperança, com l’entrada de Lautaro al terreny de joc. Tot són nervis i tensió fins que arriba l’empat. El gol d’Enzo Fernández desferma la bogeria i no poden evitar cantar tots junts el seu himne de Qatar 2022 que tant els representa: “Muchachos, ahora nos volvimos a il·lusionar”.

El gol d’Enzo Fernández desferma la bogeria i no poden evitar cantar tots junts el seu himne de Qatar 2022

Quan falten set minuts per acabar el temps de descompte, l’ambient festiu es multiplica amb l’arribada del gol de la victòria. No queda ningú sense saltar a celebrar la rematada de Lautaro, el que ha estat el pas a la final. Abraçades entre coneguts i desconeguts, perquè tots són companys de terra, d’emoció i de sentiment. Tothom festeja i canta sense parar l’himne del partit: “El que no salta es un inglés”.

La càrrega emotiva del triomf contra els anglesos és encara més forta. Amb aquest partit, els argentins reviuen la memòria de Mèxic 86, els dos gols de Maradona i la Mà de Déu, poc després de la guerra de les Malvines, que els va donar la segona estrella. “Por Malvinas, por el Diego, por Lionel. Argentina, quiero verte bicampeón”, canten junts amb la veu trencada. Un resultat (1-2) que repeteixen i que els ha fet sentir la mateixa emoció que fa quaranta anys i la mateixa sensació de tornar a fer història contra els anglesos.