Els fills només volien acomiadar-se d’ella d’una manera senzilla: incinerar el cos i portar les cendres al país d’origen. Però la burocràcia i la manca de recursos econòmics els van fer topar amb una realitat devastadora. Sense poder assumir el cost d’un enterrament ni el trasllat del cos, i amb la incineració denegada, la seva mare, una persona sense llar d’origen europeu, va acabar en una fossa comuna. “És una situació que ens genera molta frustració perquè sembla que es prioritzen protocols davant les necessitats reals”, explica Eva Hobeich. La membre de la Fundació Arrels veu en aquest cas un exemple de com el dol es pot veure agreujat per la discriminació econòmica i la manca de flexibilitat en un moment de dolor profund. 

Qui enterra un mort sense capacitat econòmica?

La gestió dels difunts a Barcelona es divideix en dues parts i se les reparteixen les empreses funeràries (Mémora, Áltima o Próxima) i Cementiris de Barcelona. Explica, en conversa amb el Diari de Barcelona, Esteve Grima, director de Serveis i Titularitat Funerària a Cementiris de Barcelona que les primeres “traslladen el difunt, el porten al tanatori gestionen el taüt i els papers”. Cementiris de Barcelona s’encarrega del pas final: “Inhumació, incineració o enterrament”. Grima deixa clar que “s'ha de contractar tots els passos en aquest camí”. Això en el cas que la família o l’entorn del difunt tingui capacitat econòmica per fer front als costs.

Però què passa quan l’entorn del difunt no té capacitat econòmica per fer front a la gestió? Josep Ventura, conseller delegat d’Áltima, destaca que, a Catalunya, “en els casos de persones sense recursos, el servei funerari el presta l’empresa que la família esculli, de manera gratuïta”. “A Catalunya, totes les empreses de serveis funeraris estan obligades a fer aquest servei de forma gratuïta”, puntualitza.

Aquesta regulació específica contrasta amb altres parts d’Espanya, on són els ajuntaments els responsables d’assumir aquest cost. Segons Ventura, “aquí a Catalunya, hi ha una llei de serveis funeraris que diu que això ho han de fer els operadors de les empreses de serveis funeraris".

Agent funerari davant un taüt. Font: The Good Funeral Guide a Unsplash. 

A la pràctica, “es presta el servei de forma gratuïta amb les opcions mínimes obligatòries”, afirma Grima. Les empreses funeràries s’ocupen del trasllat del difunt al cementiri i d’oferir un taüt. Les mateixes empreses assumeixen el cost de la gestió. Cementiris de Barcelona ofereix un enterrament, inhumació o incineració. A banda d’un comiat de deu minuts. “A Barcelona ningú es queda sense un final digne”, és la frase que repeteix Grima.

Ara bé, Hobeich posa en qüestió la concepció de “final digne”. Segons explica, els funerals gratuïts sovint resulten impersonals i sense cap element que permeti recordar el difunt: “No hi ha placa ni res físic per poder ser recordats, i les persones són enterrades en fosses comunes”.

A més, lamenta que no existeixi flexibilitat en el servei: “Hem tingut casos en què els familiars haurien preferit una incineració per poder recollir les cendres, però això no entra dins el servei de beneficència”. En aquests casos, les famílies es veuen obligades a acceptar un enterrament convencional, sense participar en les decisions ni poder acomiadar-se en condicions, perquè són “enterraments molt senzills amb només 10 minuts de vetlla”.

El dret a un enterrament gratuït

Tot i això, per poder tenir dret a “les opcions mínimes obligatòries de forma gratuïta”, cal justificar-ho. Grima detalla que primerament, “la família ha de notificar a l’empresa funerària que no té recursos omplint una sol·licitud”. La demanda es trasllada a Serveis Socials que “fa una comprovació de la situació econòmica del difunt”. I finalment s’estableix “si té dret a gratuïtat o bonificació”. Tot plegat és un procés de 24 hores.

Per establir quins difunts tenen dret a gratuïtat i quins no, es té en compte l'Indicador de Renda de Suficiència. L’IRSC calcula el nivell d'ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat, i permet accedir a prestacions socials de caràcter econòmic. Actualment, el valor de l'IRSC de l'any 2024 és de 755,82 euros mensuals i 9.069,83 euros anuals. 

Per tal de tenir dret a la gratuïtat cal estar per sota del llindar del 0,6, és a dir, tenir un ingrés mensual inferior a 498,84€. Tot i això, Ventura assegura que “si l’Ajuntament diu que hem de prestar aquest servei, nosaltres el prestem”.

Agent funerari informant a un client. Font: kzenon a Getty Images

Segons Grima, “Barcelona també té mecanismes per fer front a la defunció de persones desconegudes o no referenciades”. Explica que Serveis Socials té mecanismes per identificar els difunts i poder comunicar-ho a la família o l’entorn.

Morir és car per a tothom

Afrontar la mort d’un familiar és dur, més encara si es té en compte la factura final dels serveis funeraris. La suma de totes les despeses —la vetlla, el taüt, la inhumació o la incineració, a més de les flors o el cotxe— pot disparar el preu. Ventura assegura que “els preus són molt ajustats i tenim un ampli ventall que s’adapta a les necessitats de cadascuna de les famílies”. 

El conseller destaca que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, “en els darrers anys els preus dels serveis funeraris han augmentat un 8%, mentre que la inflació s’ha duplicat, arribant al 16%." Aquesta contenció respon a una política de les empreses funeràries per mantenir-se per sota de l’IPC. Ventura insisteix que “som conscients que ens hem d’adaptar a les necessitats de les famílies”.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el 2021 de mitjana un enterrament senzill superava els 3.700 euros. La xifra es va veure alterada arreu de les diferents ciutats de l’estat fent palès les grans diferències que existeixen entre els municipis, on en alguns com Barcelona o Madrid el compte s’enfilava fins als 5.000€. Tanmateix, l’origen de les desigualtats prové d’un actor tant inesperat com decisiu: els ajuntaments.

A la major part d’Espanya, els ajuntaments són els responsables de la gestió dels cementiris, de competència municipal, i de l’elevada factura que han de pagar els usuaris davant d’una defunció, amb una mitjana de 668€ si es tracta d’una inhumació. Destaquen en cap Madrid (2.035 euros) i Valladolid (1.457), mentre que a l’extrem contrari hi són Múrcia (74 euros) i Saragossa (140 euros).

Ventura considera que Catalunya està alineada amb la resta d’Espanya. Assegura que un estudi de la Diputació de Barcelona va confirmar la similitud dels costos amb altres comunitats, però apunta algunes diferències: “Posem l’exemple que a Catalunya és habitual contractar músics pels serveis, mentre que a Vigo és més comú publicar esqueles al diari local, és clar que l’import no serà el mateix”.

L’actuació dels consistoris sol estar dividida en dos conceptes, el cost de la unitat d’enterrament i la prestació per inhumació, però a més, en alguns casos s’exigeix el pagament de taxes addicionals com la de manteniment o el lloguer. Altres factors com escollir la fila del nínxol o ampliar el període de concessió al màxim (segons els casos, sol ser 75 o 99 anys) també suposen un increment. Per contra, la incineració és més econòmica, uns seixanta euros menys.

La situació fuig del principi bàsic de servei públic basant-se en l’accés econòmic, sense tenir en compte que pugui afeblir les famílies o dificultats econòmiques o que se les empenyi a buscar altres alternatives més costoses com les assegurances de decessos.

La pandèmia, el tret de sortida

Pel que fa als costos del servei funerari, el taüt és l’apartat més car: un model comú oscil·la entre 600 i 1.300 euros. En paral·lel, el lloguer del tanatori també supera els 500 euros, i encara s’han de sumar més despeses, com per exemple una corona de flors, amb una xifra de 100 euros.  

Durant el confinament, segons explica Ventura, les restriccions van fer que els serveis fossin molt bàsics: “Només podien assistir tres persones, i moltes famílies optaven per serveis senzills, sense preparació del difunt, flors o vetlles, a causa del risc sanitari i les mesures de seguretat”. Això va reduir significativament el cost, però també va limitar les opcions per a les famílies.

Però des de l’arribada de la pandèmia, el sector funerari ha incrementat ostensiblement els seus preus, alhora que reclama des de fa anys baixar el 21% de l’IVA. El conseller delegat d’Áltima considera que no té sentit que un servei essencial com aquest tingui un IVA del 21%”. “Nosaltres fa anys que reclamem que aquest IVA torni a ser reduït, almenys un 10%”, afirma. Exemplifica la disparitat en la fiscalitat: “Les flors es graven amb un 10%, però la resta de serveis es paga al 21%, no té cap mena de sentit”.

En dades de l’INE, la ponderació anual a Espanya del 2020 al 2021 va passar dels 2.820€ als 3.593€. Des de llavors, en els anys vinents la suma ha estat flirtejant entre els 3.100€ i 3.300€ de manera continuada. A Barcelona, els imports fluctuen segons la funerària que s’esculli; Áltima se situa entre 4.110€ per inhumació i 4.278€ per incineració, mentre que Interfuneràries 2.378€ i 2.778€ respectivament, i els serveis funeraris de Barcelona tenen un cost de 5.100€ per ambdós casos. 

La mort, més enllà de ser un procés natural, també reflecteix les desigualtats socials. Tot i els mecanismes establerts per Catalunya per garantir un servei mínim en casos on manquen recursos, sovint es prioritzen protocols que no sempre responen a les necessitats afectives i culturals de les famílies. “Això perpetua discriminacions econòmiques i deshumanitza les darreres hores de les persones més vulnerables”, conclou Hobeich.