L'Elias ha pogut reconstruir el seu pis i equipar-lo amb estris fets per ell mateix, però la casa annexa a la seva continua en ruïnes dos anys després de l'explosió de Beirut, originada al costat d'aquest barri humil que molts residents van decidir abandonar i que mai ha tornat a ser el mateix. Els carrers de Karantina, adjacent al port de la capital on es va generar la deflagració que el 4 d'agost de 2020 va causar més de 200 morts i 6.500 ferits, estan pràcticament buits.

L'excepció són uns joves que xerren en un encreuament asseguts sobre les seves motocicletes i algun home que aprofita l'ombra d'una cornisa o un arbre.

Un dels nois comenta que el barri està ara habitat principalment per refugiats sirians i que la majoria de les famílies libaneses es van mudar després de l'explosió. La petjada és encara visible en alguns immobles abandonats d'aquesta zona reclosa entre la mar i una autovia.

"Tots els meus veïns se'n van anar; van venir després de l'explosió, van netejar la casa i se'n van anar (...) No molta gent va venir a viure a l'àrea des de llavors", confirma a Efe el resident Elias, de 52 anys i nacionalitat siriana, però establert al Líban des de la seva joventut.

La limitada ajuda estatal

Assegut a la mateixa saleta on fa dos anys el va sorprendre l'explosió, explica com va sortir projectat fins a la porta i com el fet que aquesta va rebentar cap a l'interior li va salvar la vida. No tots els residents de Karantina van córrer la mateixa sort aquella fatídica tarda, en la qual Elias va haver d'ajudar a transportar els cossos dels seus propis veïns.

"El meu apartament va quedar danyat de manera severa: els vidres, les finestres, la nevera, la rentadora, la cuina en general va quedar destruïda i el balcó de l'altre pis. Com veieu, la decoració de la casa està tota feta per mi, no va quedar res", diu, abans de mostrar en el seu telèfon mòbil imatges de la destrucció.

En el seu cas, va rebre dos pagaments per valor de 200 dòlars en ajuda oficial de l'Exèrcit libanès, un per cadascun dels seus pisos fortament afectats per la deflagració. De les ONG que li van contactar després del desastre, va obtenir assistència alimentària. "Estic parlant del meu cas personal, no de tot el barri", insisteix l'Elias.

Molts beirutís van haver de reconstruir les seves cases pels seus propis mitjans o secundats únicament per organitzacions humanitàries, que van carregar amb el gruix de l'ajuda prestada als afectats per la tragèdia enmig de la greu crisi econòmica desfermada al país a la fi de 2019.

Per part de les autoritats, l'Exèrcit libanès va distribuir en total l'equivalent a uns 6,7 milions de dòlars al tipus de canvi en el mercat paral·lel. En total, una mica més de 27.000 unitats d'habitatge, de les almenys 200.000 danyades o destruïdes a la ciutat i els seus suburbis, segons dades oficials.

Després de la tragèdia, l'Elias va treballar com a lampista amb una ONG i els va ajudar a col·locar tancs d'aigua per als ciutadans. "Vaig ajudar la gent i la gent em va ajudar a mi, però vaig perdre molt en aquest barri", reconeix l'home.

Conviure amb el trauma

A unes quants carrers de la seva casa, quatre famílies sirianes continuen compartint el mateix pis en el qual residien el 4 d'agost de 2020. Els 20, inclosos diversos nens, van sobreviure amb només ferides lleus, però van perdre tots els seus electrodomèstics i l'apartament va quedar molt afectat. Desperfectes que van poder arreglar gràcies a l'ajuda d'organitzacions no governamentals, explica a Efe Abdulá, de 28 anys.

Sobre la porta de l'entrada hi ha un adhesiu blanc amb un número d'identificació, com en les de milers d'altres habitatges visitats per l'Exèrcit durant els mesos que van dedicar a inspeccionar els danys en les zones colpejades per l'ona expansiva.

Diumenge una part de les sitges va col·lapsar Un fet que simbolitza la desatenció de Beirut dos anys després.

No obstant això, l'Abdulá assegura que ja han passat més de nou mesos des que membres de l'exèrcit van visitar la seva llar i encara no els han lliurat cap mena d'ajuda. Els nens s'espanten quan veuen el fum que s'eleva de les ruïnes de les sitges properes situades al port. Allí un incendi causat per la fermentació de restes de blat roman actiu des de fa setmanes, però han hagut d'aprendre a conviure amb el trauma i la por al fet que ocorri una altra explosió.

"Ens és molt difícil mudar-nos a un altre apartament, els lloguers són molt alts i tothom està demanant els diners en dòlars, almenys 200 o 250 dòlars. Aquí estem pagant al voltant de 100 dòlars, perquè el nostre sou és en lires libaneses i no hi ha un bon flux de treball", conclou el jove.

Per Noemí Jabois y Ana María Guzelian