El camí cap a la reconstrucció semblava infranquejable mentre el fum de l'explosió es dissipava a Beirut entre les muntanyes d'enderrocs, però tan sols tres anys després els barris més pròxims a la zona zero tornen a ser un emblema de la vibrant vida nocturna que sempre va caracteritzar la ciutat. Els carrers de Gemmayze i Mar Mikhael, destruïdes per l'ona expansiva de l'explosió que el 4 d'agost de 2020 va causar més de 200 morts i 6.500 ferits, s'omplen ara cada nit de música i xerinola fins i tot entre setmana, testimoniatge de la resiliència de les seves gents.

En caure el sol un dimecres qualsevol, els riures i l'animada xerradissa s'entremesclen amb les melodies en els bars i restaurants de la zona, que ofereixen una via d'escapament enmig de la greu crisi econòmica en marxa des de fa ja gairebé quatre anys al país mediterrani.

Un pols a la mort

Situat a menys d'un quilòmetre del port de Beirut, on es va produir l'explosió, el bistró Cyrano va perdre a una de les seves empleades en la tragèdia, explica a EFE Simon Obegi, gerent de begudes del grup Butler’s and Co, al qual pertany l'establiment. El temps jugava en contra de Rawan aquella tarda d'agost en la qual Gemmayze va quedar coberta d'enderrocs i cossos sense vida, fent gairebé impossible que els vehicles i ambulàncies poguessin arribar a les víctimes. "Vam intentar portar-la a l'hospital, però desafortunadament no va aguantar, i això és de fet el que va passar amb la majoria de la gent als carrers", recorda el gerent, de 32 anys.

Avui, l'única marca visible de l'explosió al Cyrano és un mirall amb trossos trencats penjat a la dreta de l'entrada, perquè el local va ser reconstruït de seguida i, fins i tot abans que acabessin les obres, es va convertir en un dels primers a reobrir les seves portes en el barri. "Vam obrir dues setmanes després perquè per ser sincer Elie Khoury, l'amo, creu en el país i sap que no ens en volem anar. Tots vam rebre ofertes des de l'estranger, però no volíem marxar, així que va decidir tornar a invertir ja abans que les ONG vinguessin i abans que l'assegurança pagués", afirma Obegi.

Cerveses i turistes

No gaire lluny d'allí, el propietari del Club United, Said Malla, professa el seu amor per la cervesa de barril servint dotze varietats diferents als seus clients, tan apassionats per les seves begudes que alguns fins i tot opten per agafar-les per a endur i prendre-les asseguts fora al carrer. "Mai vaig tancar i aquest bar ha estat obert durant molt de temps, fins i tot després de l'explosió em va portar uns tres dies tornar a reconstruir-ho tot", afirma Malla a EFE, orgullós de la resiliència dels libanesos i de continuar tirant les canyes que estima com un "europeu".

"No es tracta només de l'oci nocturn, però som els millors d'Orient Mitjà i hem de continuar sent sempre els millors. Estimem la vida, sabem com viure i sabem com funciona el sistema", defensa en el seu establiment a Gemmayze.

Aquest estiu, molts turistes s'uneixen a la festa que flueix per les artèries de Mar Mikhael i Gemmayze, entre expectatives governamentals que milions de persones visitin la petita nació mediterrània al llarg de la temporada estival.

0 responsables

Mentrestant, la zona del port encara recorda la tragèdia. Les sitges corren el risc de caure i els residents que viuen prop de la zona portuària han estat advertits pels ministeris libanesos de Sanitat i Medi Ambient perquè portin màscares i romanguin a les seves cases.

Es creu que l'explosió va ser causada per unes 2.750 tones de nitrat d'amoni emmagatzemades en un dipòsit. Però per ara ha estat impossible que ningú assumeixi responsabilitats penals per les presumptes les irregularitats comeses que van desembocar en l'explosió fatal. De fet, les autoritats han obstruït repetidament els intents de la justícia per esclarir els fets.

Per Ana María Guzelian