jocs pirineu 2030
Per Martí Oliver
Publicat el 03 de gener 2024

Els Jocs Olímpics d'hivern no es faran al Pirineu. Dissabte passat el Govern va confirmar oficialment que el projecte passava d’hibernat a enterrat públicament, després de mesos d'una lenta mort oficiosa marcada per la incertesa sobre si una candidatura en solitari de Catalunya era factible i amb la sequera com a estocada final: sense neu els jocs són inviables. "Era previsible que la candidatura decaigués. Els jocs eren un símbol, però si volem un Pirineu viu hem d’enderrocar el monocultiu turístic”, considera el portaveu de la Plataforma StopJJOO, Bernat Lavaquiol, en conversa amb el Diari de Barcelona. 

La sequera ha estat el pretext oficial de l’adeu prematur a la cursa per dur la candidatura olímpica. Tot i això, el projecte va generar més oposició de l’esperada, molt crítica amb l’impacte ecològic i econòmic, i que va obligar el Govern a fer equilibris per defensar el seu relat públic sobre sostenibilitat.  “Quan vam començar la lluita contra els jocs olímpics ens deien que tothom hi estaria a favor. Vam aconseguir trencar el mantra que turisme és riquesa”, recorda Lavaquiol que considera que tot i la gravetat de la sequera, en l’àmbit dels Jocs el govern hi ha trobat un aliat inesperat per poder recular. 

El maig del 2022, Puigcerdà va acollir una manifestació multitudinària en contra dels jocs. És la més grossa que s’ha fet de rebuig en totes les seus que han presentat candidatures olímpiques i la més massiva feta al Pirineu. “Si haguessin hagut de dir que el motiu de la renúncia ha estat la lluita popular encara donaria més ales a la resta de mobilitzacions”, raona el portaveu.

Per això, amb els jocs enterrats, Stop JJOO preveu mantenir-se activa. Planteja un horitzó en dues dimensions— una de cara als Països Catalans i l’altra interna. Tot plegat per aprofitar l’embranzida mediàtica que la plataforma va aconseguir pel Pirineu. Respecte al primer, reiteren el seu compromís amb iniciatives que tenen un marc similar. Des de mobilitzacions que van en contra de projectes privats, com la de la construcció del Hard Rock a la Costa Daurada, a les de rebuig a infraestructures públiques, com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o la creació del Quart Cinturó. 

Totes tenen el Govern com a denominador comú, i totes estan en un estat d’hibernació similar als jocs, amb la previsió que s’accelerin aquest 2024, l’últim abans que hi hagi eleccions. La necessitat del govern d’ERC en minoria de trobar un soci pels pressupostos tornarà a collar. 

El Pirineu, la regió on més puja el preu del lloguer 

Respecte al segon, la plataforma considera que el Pirineu continua emmirallat en un model abocat a convertir la regió en un parc temàtic. En aquest sentit, Stop JJOO prepara una organització comuna per oposar-s’hi juntament amb els moviments d’habitatge, agricultura, feminista per fer una organització amplia anticapitalista al Pirineu. "Hi aportarem el que tinguem en l'àmbit d'organització". 

“Si deixem seguir la inèrcia actual del Pirineu, encara que sigui sense jocs, el cultiu monoturístic no s’aturarà”, pronostica Lavaquiol que diagnostica la manca d’una agricultura potent, un sector de petita indústria i la nul·la diversificació de l’economia com a mals companys de viatge pel futur de la regió. “Això només genera feines precàries i un augment del preu de l’habitatge”, malva.

La regió del Pirineu és una de les més castigades per l’augment del preu de lloguer, amb quatre de les seves comarques com a punteres. La més il·lustre és la de la Cerdanya, on el preu mitjà hi ha crescut un 12%, però també s’ha reflectit en paratges menys mediàtics, com ara l’Alt Urgell o el Pallars on el cost per arrendar s’ha encarit un 12%. El cas més paradigmàtic és a la Vall d'Aran, amb prop d'un 35% de pujada respecte a l’any anterior. 

L’adeu prematur dels jocs ha acabat per ser un desllorigador enverinat pel futur de la regió, que dos anys després de l’anunci torna a ser a la casella de sortida. Així i tot, Lavaquiol considera que, tot i l’adeu prematur, la candidatura ja ha deixat el seu llegat: ser un detonant per crear consciència sobre les emergències que, amb jocs o sense, té el Pirineu.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —