En els darrers anys, l'accés a la informació s'ha democratitzat molt gràcies a les xarxes socials i la intel·ligència artificial. Alhora, però, també han augmentat la desinformació i les notícies falses que cada vegada tenen més incidència en l’opinió pública i contribueixen a desdibuixar la realitat.

Per parlar d’aquest paradigma global, digital i interconnectat, el Diari de Barcelona conversa amb Beth Noveck, acadèmica i jurista nord-americana que ha destacat pel seu paper capdavanter en el moviment del Govern Obert (Open Government). Ella considera que "cada vegada és més difícil separar els fets de la ficció, reconèixer si el que s’escolta o es llegeix prové d’un mitjà periodístic o si es tracta de propaganda". 

Noveck, que ha participat en l'acte de presentació de l’estratègia 2026-2037 de la UPF, fa una crida a l’acció i a la implementació, més enllà de pensar en idees noves. L'acadèmica fa referència a pensar en mètodes, però alhora aprofitar els recursos que tenim a l’abast, com la IA, per fer-los possibles i combatre la desinformació. 

En un escenari com aquest, assegura, cal una alfabetització mediàtica crítica que es pot aconseguir mitjançant la intel·ligència artificial i la tecnologia.

Què s'hauria de fer perquè la intel·ligència artificial es pugui utilitzar per refutar, verificar i informar i no crear l'efecte contrari? 
La IA tant és una arma en el sentit que facilita la creació d'informació falsa i la seva difusió, com també és una arma en la lluita contra la desinformació. Hi ha grups que treballen molt en l'anomenat pre-bunking. Per tant, desmentir és combatre o assenyalar la desinformació. El pre-bunking és reconèixer una mentida i després crear contingut per assenyalar-la. Ara estem en un món complicat, gairebé de guerra d'informació. La part bona és que podem utilitzar la tecnologia per ajudar-nos a detectar aquesta desinformació gairebé tan ràpid com es pot crear. 

També vau ser promotora del govern obert a la Casa Blanca durant la presidència de Barack Obama. Com va sorgir aquesta iniciativa i per què creieu que és important? 
Va sorgir amb el propòsit que, en un context de desinformació i notícies falses, en una democràcia, els ciutadans tenen el dret i l'obligació de saber què fa el seu govern. No és una idea nova. Això és de fa molt de temps, ja fa gairebé més de 50 anys. Així doncs, vam establir un govern obert al voltant dels tres principis bàsics: transparència, participació i col·laboració per resoldre problemes.

Quins reptes es va trobar en la seva tasca com a directora de l’Open Government durant el període Obama? I en qüestions de tecnologia?
Va ser un canvi cultural enorme, i encara ho és. Partíem d’una cultura en què el govern generalment opera a porta tancada, oi? Seurem en secret i farem els nostres plans i després, quan estiguem a punt, farem el comunicat de premsa. Però, fins llavors, preferim operar en secret perquè ens preocupa que la gent ens critiqui. Va ser un gran canvi dir que hauríem de fer-ho de manera diferent. Quan vam crear la nostra política de govern obert vam dir públicament que no teníem les respostes correctes. Vam anunciar que penjaríem un esborrany a internet i allà demanàvem a la gent que ens ajudés a desenvolupar aquesta política conjuntament. Va ser un gran canvi en la manera com treballava la gent.

Creu que la burocràcia va suposar un obstacle? 
He estat al govern durant els darrers vuit anys treballant a nivell estatal —no a nivell nacional— i va ser un gran canvi. Sabíem que el govern no era prou ràpid a l'hora de prestar serveis. Havíem d’esperar massa estona al telèfon i calia omplir massa formularis, era massa complicat. Per tant, en comptes de dir, una altra vegada, que teníem totes les respostes, vam dir: "Mireu, volem millorar en la manera com fem les coses, demanarem més aportacions, farem servir la tecnologia per ajudar-nos a millorar més ràpidament la nostra feina, però també la farem servir per crear aquesta conversa amb els ciutadans. Aquesta, però, encara és una manera de treballar molt i molt nova. 

I com valora la transparència de l'actual presidència dels EUA i quins reptes diria que afronta o hauria d'afrontar? 
Quan els EUA van publicar informació a l'hivern sobre l'atur, van acomiadar la persona que havia publicat aquesta informació perquè no els agradaven les xifres. Així doncs, hem vist un esforç per anar enrere i fer que el govern sigui menys transparent. 

"Hem vist un esforç per anar enrere i fer que el govern sigui menys transparent"

Ara els EUA estan en guerra, i la gent es pregunta: Quina és la raó per la qual estem en guerra, quin és el pla per a aquest conflicte, què estem fent? I això és una gran controvèrsia: ningú sap quins són els plans, ni què farem. Per tant, jo avaluaria l'estat de la transparència ara, especialment a nivell nacional, com un retrocés dràstic. La informació ja no es pot trobar en línia. Quan les agències tenen informació sobre el canvi climàtic, per exemple, l'han tret de la xarxa. Ara ja no està disponible. 

I què passa a nivell estatal, regional i local? 
A Boston, per exemple, on visc ara, tenim un catàleg de dades obertes. Abans, realment haguessis necessitat ser un científic de dades per trobar la informació sobre quant triga una ambulància en arribar, o quanta gent es va queixar d'un servei governamental. Hauries hagut de tenir una llicenciatura per saber com analitzar aquestes dades. Ara, amb la IA, hi ha un projecte a Boston per posar, essencialment, IA generativa a sobre d'aquest catàleg de dades obertes. Puc escriure una pregunta en anglès planer i obtenir una resposta que s’ha generat a partir de totes les dades del catàleg.  Aquest tipus de treball s'està fent ara a les ciutats gràcies a la tecnologia que, alhora, està creant més transparència. Ara bé, primer cal tenir les dades. Algú les ha de penjar en línia, si no, la IA no t'ajuda. 

Quin país es pot considerar exemplar o model en matèria de transparència, accessibilitat i responsabilitat amb els seus ciutadans?
Hi ha projectes en marxa arreu del món. No és que hi hagi un sol país que ho faci tot correctament. En primer lloc, de vegades ens referim a països molt petits i, en segon lloc, en canvi, no són tan eficaços, per exemple, en la conversa o l'obertura entre els ciutadans i el govern. 

(...)
Singapur és molt bo, per exemple, oferint serveis en línia. Tant si vols obtenir el carnet de conduir com si vols sol·licitar un servei governamental. Són força bons en això. En canvi, però, no són tan bons a l'hora d'interactuar, de ser oberts amb els seus ciutadans i involucrar-los en converses. Al Brasil hi ha quatre maneres diferents en què, com a ciutadà, pots participar en el funcionament del Congrés. Així, els ciutadans poden escriure les preguntes que els legisladors fan al seu Congrés.

I què passa amb Europa? Podem trobar alguns països que facin una bona feina pel que fa a la transparència? 
Per exemple, aquí teniu un nou pla de govern obert que es va promulgar a Espanya fa només uns mesos. De nou, encara hi ha moltes coses per implementar, però, almenys, s’ha fet un esforç per aportar més transparència i participació en la manera com funciona la legislació a Espanya, que crec que és força emocionant. Hi ha països, com França, que han fet esforços per crear assemblees ciutadanes on els ciutadans poden participar en la conversa sobre com es fa la llei. I s’ha vist alguna iniciativa semblant a Irlanda i Escòcia. Estic entusiasmada amb aquestes converses bidireccionals. 

"La IA és molt bona creant informació, però encara ho és més sintetitzant-la o analitzant-la"

Recopilant una mica tot el que hem dit, com es podria utilitzar la IA a l’hora d’analitzar els arxius del cas Epstein?
La IA, per molt bona que sigui creant informació, és encara millor sintetitzant-la o analitzant-la. Així doncs, quan tens una gran quantitat de documents —els Papers de Panamà, els expedients d'Epstein— o un gran conjunt de dades, la IA simplement fa que sigui més ràpid revisar-los, entendre què diuen, resumir-ho i trobar patrons interessants en aquestes dades. De nou, el primer que ha de passar és tenir accés a les dades. 

La base, doncs, és tenir accés a tota la informació per tal d’analitzar-la. 
Si no teniu els fitxers d'Epstein o si els fitxers d'Epstein estan tots, com diem, subratllats, marcats i ressaltats en negre, de manera que no els podeu llegir, la tecnologia no us ajudarà.  Però quan tens la informació, pot ser molt més ràpid i fàcil detectar aquests patrons, crear aquesta transparència. Poder veure els fluxos de diners entre els líders polítics, els fluxos d'informació, poder mirar aquests milions de correus electrònics i veure qui parla amb qui, qui té influència sobre qui, què diu la gent... Crec que tenim el conjunt d'eines més poderoses que hem tingut mai per comprendre, per aportar realment transparència. Però, en primer lloc, hem de tenir accés a la informació. 

I com creu que la Casa Blanca podria ser més transparent sobre aquest tema? Considera que publicar uns tres milions d'arxius és un acte de transparència o, en canvi, crea l'efecte contrari per l’excés d’informació? 
Aquesta és una estratègia habitual per ofegar la gent amb tanta informació que no sigui capaç d’entendre-la. A vegades, això permet amagar un secret a plena vista. El gran avantatge de la IA és que, avui en dia, analitzar la informació es pot fer molt més ràpid que abans. Ara és molt més fàcil consultar milions de documents i desenes de milers de pàgines de testimonis. Però, cal tenir-hi accés en primer lloc.
 
Per tant, quins són els fonaments que cal tenir per a garantir l’accés a les dades a tota la ciutadania? 
Tinc un blog sobre IA i democràcia. Avui hem publicat un article sobre com l'Iran utilitza internet i la IA per espiar els seus ciutadans. L'Iran no té un internet lliure i obert, sinó un jardí emmurallat, en què intenten tancar les fronteres a la resta del món per poder controlar allò que els ciutadans llegeixen i miren. Per tant, el punt de partida és tenir un govern que respecti les llibertats civils, la llibertat d'expressió, que estigui compromès amb la transparència i que compti amb una base legal per regular aquestes qüestions. Si això existeix, la tecnologia esdevé una eina útil. Ara bé la llibertat d'informació ha de ser el primer.