Els aldarulls del passat dissabte 24 d’octubre a plaça Catalunya, que van acabar amb 130 detinguts, 76 dels quals menors d’edat, i 23 comerços afectats, han encès totes les alarmes. El Govern ja ha anunciat que es personarà com a acusació particular contra els responsables dels incidents, mentre que els Mossos d’Esquadra han recorregut al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) per intentar tancar els grups que inciten a nous aldarulls.

Però què hi ha realment darrere de Blocus, el nom que s’ha estès per les xarxes socials arran d’aquestes convocatòries? Malestar social, instrumentalització política o simplement pillatge? Tres experts consultats pel Diari de Barcelona analitzen el context d’un fenomen que ja traspassa fronteres i del qual encara es desconeixen els promotors.

Per a Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra, hi ha diverses causes possibles: "Podem observar uns motius de fons, més globals, que afecten tota una generació marcada també per la pandèmia, i després hi ha unes causes locals i específiques de cada lloc", assegura l’antropòleg, el qual considera que "la segregació escolar de la joventut de les perifèries urbanes és un altre dels factors a tenir en compte". "Aquests joves han perdut l’esperança en l’educació com a font d’ascens social i senten que si no actues de manera agressiva, ningú et farà cas", afegeix el professor.

Tanmateix, Ramón Adell Argilés, sociòleg de la UNED, considera que cal diferenciar el malestar social del pillatge. "Una cosa és l’ambient polític de mobilització i una altra és el pillatge de marques", assegura. Per al sociòleg, els establiments assaltats permeten distingir la naturalesa dels incidents: "Si haguessin assaltat supermercats, tindríem una altra pista de la realitat. Podríem pensar que la gent passa fam, que hi ha altres problemes. Però quan s’assalten franquícies, botigues d’informàtica i joieries, estem parlant d’una altra cosa".

Adell assenyala que les xarxes socials han transformat la manera d’organitzar aquests actes. "El que abans feien dos delinqüents junts, ara algú llança una convocatòria, s’hi apunta qui s’hi apunta i, si hi ha prou massa delictiva, es produeix l’allau", explica. Un fenomen que, segons el professor, no és nou i que ja s’ha produït anteriorment en democràcies com França, la Gran Bretanya i els Estats Units.

Blocus, un moviment sense ideologia definida

L’antropòleg Carles Feixa també destaca "la instrumentalització i la polarització ideològica" que es produeix sobre aquest sector de la població. "No és casual que es doni en un context preelectoral, on els adolescents i els primers votants són un objecte cobejat i instrumentalitzat a través de les xarxes socials", assegura.

En la mateixa línia, Adell remarca la utilització política d’aquests esdeveniments. "Les convocatòries es fan passar per una mena de manifestació òmnibus, on caben totes les reivindicacions possibles, però no són política", sosté el professor. El sociòleg també qüestiona el mateix nom de Blocus, que recorda el Black Bloc, tradicionalment vinculat a moviments anarquistes i antifeixistes. "El Black Bloc té una arrel política anarquista i unes formes d’actuar. Això de Blocus ha aparegut com un bolet, però amb un origen molt dubtós", explica.

Feixa defineix aquest escenari com una situació de "confusió simbòlica", en què resulta difícil identificar una ideologia al darrere de les convocatòries. "No se sap quina és la ideologia, si és l’extrema dreta o l’extrema esquerra, i cada partit acusa l’altre d’estar-hi al darrere", assenyala l’antropòleg, que reconeix que no disposa de proves que permetin atribuir-ne l’organització a cap actor polític concret.

Una incògnita que també comparteix Marcelino Madrigal, expert en xarxes socials i ciberseguretat. L’especialista planteja diferents hipòtesis sobre l’origen de les convocatòries, des d’una iniciativa particular que s’hagi viralitzat fins a una possible instrumentalització política o, fins i tot, interessos geopolítics. No obstant això, cap d’aquestes hipòtesis ha estat demostrada.

Una xarxa organitzada que es va començar a activar a principis d’octubre

La investigació de Golden Owl, una empresa especialitzada en intel·ligència de fonts obertes, aporta noves pistes sobre el funcionament de Blocus. Segons l’informe publicat el 26 d’octubre, que ha analitzat més de 10.000 elements digitals de set plataformes diferents, els aldarulls de Barcelona no van ser un episodi completament espontani, sinó que van estar precedits per una activitat organitzativa a internet.

L’estudi situa els primers indicis de la xarxa a Madrid el 5 d’octubre, gairebé tres setmanes abans dels incidents de Barcelona. Tanmateix, no va ser fins al 19 d’octubre quan es va detectar una activació concentrada dels perfils vinculats a la convocatòria catalana. Segons els investigadors, diversos comptes que ja existien anteriorment van canviar de nom i d’identitat per adaptar-se a la marca Blocus, mentre que d’altres van ser creats específicament per difondre les convocatòries.

Aquestes publicacions compartien una mateixa estètica, amb cartells generats amb intel·ligència artificial, tipografies similars i missatges reivindicatius relacionats amb qüestions com l’educació o la sanitat. Una imatge que es repetia en diferents ciutats i que permetia identificar les crides sota una mateixa etiqueta, tot i que no s’ha pogut establir qui controlava els diferents perfils.

Abans que es produïssin els incidents, Madrigal ja havia detectat aquest patró. "Des de dilluns de la setmana passada havíem detectat continguts amb la mateixa estètica que els cartells de França a les xarxes", explica al DdB. L’expert considera que s’ha produït un "efecte de contagi" a partir dels aldarulls francesos, en què diversos usuaris han reproduït els mateixos missatges i conductes.

De les reivindicacions públiques als saquejos en grups privats

Una de les principals conclusions de l’estudi de Golden Owl és la diferenciació entre els missatges públics i les converses que es produïen en grups de missatgeria. Els perfils de TikTok i Instagram funcionaven com a vies de captació, amb cartells que apel·laven a reivindicacions socials i redirigien els usuaris cap a grups de WhatsApp i Telegram. Segons la investigació, era en aquests espais on s’organitzaven els actes violents i es concretaven possibles objectius.

Madrigal explica que aquesta distinció és clau per entendre la naturalesa dels aldarulls. "No és una manifestació clàssica. Es formen grups de missatgeria instantània a WhatsApp i Telegram, que és on realment s’organitzen les coses. I allà ja no es parla de protestes, ni de TikTok, ni de la situació de l’habitatge. Es parla de pillatge", assegura l’especialista.

"Als grups de WhatsApp i Telegram ja no es parla de protestes, ni de la situació de l’habitatge. Es parla de pillatge"

La investigació també ha identificat mecanismes per ocultar l’activitat d’aquests grups. En un dels principals canals de Telegram vinculats a Barcelona, el nombre de membres va passar d’uns 690 a 1.376 en aproximadament 20 hores. Paral·lelament, després que el contingut del grup transcendís públicament, unes 11.500 entrades anteriors van deixar de ser visibles i els administradors van substituir missatges explícits sobre saquejos per referències iròniques a la defensa de la sanitat o a activitats com el ioga.

Per a Golden Owl, aquesta modificació dels missatges forma part d’una estratègia per dificultar el seguiment de les convocatòries, tot i que la investigació no ha pogut identificar les persones que hi ha darrere dels perfils. La mateixa anàlisi assenyala que la difusió de vídeos dels aldarulls també va contribuir a amplificar les convocatòries i donar visibilitat a comptes amb pocs seguidors.

Davant d’aquest escenari, Feixa adverteix que cal diferenciar les motivacions dels assistents a les concentracions. "El fet d’anar a una manifestació sense saber on vas pot indicar que tens un sentiment de greuge i que vols fer alguna cosa, però després et pots veure arrossegat per una situació que no has buscat", explica. Per aquesta raó, l’antropòleg reclama no culpabilitzar indiscriminadament tots els participants i "posar les responsabilitats més amunt, en les plataformes que incentiven aquests continguts i en com els algoritmes provoquen la polarització".

​ Destrosses a una parada de bus a la plaça de Catalunya després dels aldarulls de dissabte passat (Oriol Escudé)

Un fenomen que s’expandeix més enllà de Barcelona

L’abast territorial és un altre dels elements que destaca la investigació de Golden Owl. L’estudi identifica indicis d’activitat vinculada a Blocus en 18 localitats de l’Estat, amb convocatòries datades en 13 d’elles. Entre els territoris assenyalats hi ha Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga i Terrassa, entre d’altres. Els investigadors també han detectat noves crides per al 31 d’octubre, coincidint amb Halloween, i altres dates de novembre, tot i que la seva circulació no garanteix que s’acabin materialitzant.

L’informe apunta a connexions visuals i patrons de publicació compartits entre diferents ciutats, però, adverteix que no s’ha pogut demostrar l’existència d’una direcció comuna ni una possible intervenció estrangera. Les similituds amb les protestes de França i altres convocatòries europees tampoc permeten acreditar, per ara, que hi hagi els mateixos organitzadors al darrere.

Per a Madrigal, aquest abast internacional és precisament un dels aspectes que les institucions no haurien de perdre de vista. "Mentre ens barallem en la nostra batalla política, ningú s’adona que això passa a escala global, a tot Europa", lamenta l’especialista, que assegura haver detectat convocatòries semblants en altres països, com Alemanya, Itàlia o Albània.

En aquest sentit, Madrigal critica que el debat polític s’hagi centrat a buscar responsables ideològics mentre es difonen noves crides. "Mentre es barallen entre les forces polítiques, no es focalitza en la prevenció de les convocatòries d’aquesta setmana", alerta.

Les plataformes digitals, al punt de mira

Davant de la propagació d’aquestes convocatòries, Madrigal reclama una resposta més contundent de les institucions europees. L’expert considera que s’hauria d’aplicar el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea i exigir a les grans plataformes que col·laborin amb les autoritats quan existeixin requeriments legals.

La normativa contempla sancions de fins al 6 % de la facturació anual mundial de les grans plataformes en cas d’incompliment de les seves obligacions. Per a Madrigal, aquesta capacitat sancionadora hauria de servir per exigir més responsabilitats als gegants tecnològics i impedir que els seus serveis es converteixin en canals d’organització d’actes violents.

Una posició que comparteix Feixa, que reclama "exigir explicacions sobre com els algoritmes provoquen la polarització" i qüestiona que tota la responsabilitat recaigui sobre els adolescents, sense examinar el paper de les empreses digitals que faciliten la difusió dels missatges. 

​ Els Mossos realitzen detencions després dels fets de dissabte passat a la plaça Catalunya (Oriol Escudé)

La mà dura, una solució o part del problema?

Pel que fa a les possibles respostes institucionals, Feixa remarca que cal anar amb compte amb les represàlies: "S’ha de penalitzar el delicte, però hem de vigilar amb els discursos punitivistes, perquè no resolen res i només ho converteixen en un problema endèmic", assegura l’antropòleg.

D’aquesta manera, l’expert és partidari de cercar formes de "justícia restaurativa", en què les persones que han causat danys hagin d’intervenir en la reparació i prendre consciència de les conseqüències dels seus actes. "Són formes de justícia no tan punitives, sinó restauratives, que no els condemnin de per vida, perquè molts d’ells no deixen de ser adolescents", defensa.

"S’ha de penalitzar el delicte, però hem de vigilar amb els discursos punitivistes, perquè no resolen res i només ho converteixen en un problema endèmic"

Feixa també considera que seria un error estendre el càstig a l’entorn familiar dels menors. "És un error penalitzar les famílies, seria un doble càstig. Que els joves hagin fet això no vol dir que els pares o les mares siguin responsables", assenyala. Segons l’antropòleg, una resposta excessivament punitiva pot acabar accentuant la marginació i alimentant nous episodis de violència.

En aquest aspecte, Adell adverteix d’una altra possible conseqüència dels aldarulls: "Aquests fenòmens també poden produir una desmobilització de la gent pacífica i que s’etiqueti tot un col·lectiu com a violent". El sociòleg alerta, així, del risc que els saquejos acabin estigmatitzant la joventut i perjudicant altres moviments de protesta.

Feixa contraposa dues possibles evolucions del malestar juvenil. D’una banda, assenyala les revoltes de les banlieues franceses del 2005, de les quals considera que la resposta policial ha contribuït a cronificar els episodis de violència. De l’altra, destaca els processos de mobilització juvenil en països com Sèrbia, el Nepal, el Marroc, Mèxic o el Perú, on part del descontentament s’ha canalitzat cap a la participació política.

"Pot haver-hi un procés en què una part d’aquesta joventut descontenta de les perifèries urbanes canalitzi la seva queixa a través d’una participació política que no necessàriament serà electoral, però que pot tenir translació en les polítiques públiques", explica l’antropòleg.

Per a Feixa, les institucions democràtiques no haurien de donar per perduda aquesta generació: "Hi ha una joventut que es queixa i que hauria de ser objecte de reflexió". Una reflexió que, més enllà de les destrosses de plaça Catalunya i de les incògnites sobre Blocus, planteja el repte d’entendre què alimenta el malestar juvenil i com evitar que es converteixi en nous episodis de violència.