El petroli continua marcant els ritmes de la geopolítica contemporània. Les grans potències poques vegades troben motius tan apetitosos per desplegar l’exèrcit com quan estan en joc lucratives reserves d’or negre. A l’era de l’energia i amb un context global de carrera industrial i tecnològica, el subministrament accessible i econòmic d’hidrocarburs resulta un avantatge competitiu que pot declinar la balança a favor de qualsevol economia. 

Hi ha una part cada vegada més gran del món que inverteix i desenvolupa energies renovables; més econòmiques, amb més valor afegit tecnològic, i menys contaminants per al planeta. D’altres, continuen llançant bombes per acaparar quants més barrils de cru siguin possibles. "No es pot continuar tenint les reserves de petroli més grans del món sota el control d'adversaris dels Estats Units", asseverava el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio.

“Primer comercialitzarem aquest petroli emmagatzemat, i després, indefinidament, vendrem la producció veneçolana al mercat”, deia el secretari d’Energia dels EUA, Chris Wright. "Estabilitzarem la producció i crearem les condicions perquè les grans empreses nord-americanes s'hi incorporin", afegia qui també és director executiu de la segona major empresa nord-americana dedicada a l’extracció de petroli via fracking, Liberty Energy. Poques vegades una intervenció militar de Washington ha fet tan explícita els interessos estratègics extractivistes que la motivaven. 

 
Font: EFE / @realDonaldTrump

La sobirania econòmica, també segrestada

Veneçuela "lliurarà" als EUA entre 30 i 50 milions de barrils de "petroli sancionat d'alta qualitat", anunciava Donald Trump, president dels EUA, com a primera mesura de l’espoli. “Trump ha deixat clar que els interessos econòmics estan en el petroli. Tampoc és nou l'interès dels EUA amb el cru veneçolà”, explica al Diari de Barcelona Pablo Astorga, economista expert en Llatinoamèrica de l’IBEI.

Aquests barrils formen part dels que Caracas s’havia vist obligada a acumular als seus dipòsits pel bloqueig naval que Washington els havia aplicat durant el setge previ al segrest de Nicolás Maduro i que encara continua. El govern bolivarià es va veure forçat a ordenar retallades de producció i tancar pous temporalment perquè no tenien més capacitat on dipositar el cru que acumulava i que se li impedia exportar. Molts vaixells carregats de petroli van dur a terme l’arriscada aventura de trencar el bloqueig, fent col·lapsar l’assetjador salpant simultàniament. Més d’una desena van superar amb èxit l’exèrcit estatunidenc. 

El Pentàgon n’ha capturat sis, el més sonat el Marinera d’origen rus i amb escolta militar de Moscou. Forma part de la coneguda com a “flota fantasma”, una sèrie de navilieres que utilitzen maniobres d’engany, distracció o buits legals per comerciar amb hidrocarburs sancionats com el rus, el veneçolà o l’iranià. “Aquest petroli es vendrà al seu preu de mercat i els diners seran controlats per mi per garantir que s'utilitzi en benefici de Veneçuela i dels EUA”, ha incidit Trump en la gestió neocolonial dels recursos veneçolans. Això consuma la lògica extractivista de les noves relacions econòmiques entre metròpoli i colònia que els EUA inauguren: control d’enclavaments estratègics rics en matèries primeres i recursos naturals.

 
Font: EFE / Henry Chirinos

“Controlarem els recursos energètics i el règim només podrà vendre el petroli sempre que beneficiï els interessos nacionals nord-americans”, apuntava el vicepresident JD Vance. “Controlar els recursos naturals de Veneçuela és bo per als EUA. Ens permet exercir pressió sobre els nostres enemics i garanteix que si els nord-americans necessiten energia d'alta qualitat i baix cost sempre hi tindrem accés”, afegia també el vicepresident. A més, el gabinet de Trump assegurava que Veneçuela hauria de comprar productes estatunidencs amb els beneficis generats pel cru. Tot i això, la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha assegurat aquesta setmana que el primer en què es dedicarà la renda del petroli serà per millorar el sistema de salut nacional.

“Drill, baby, drill”

Menys d’una setmana després de segrestar Maduro, Trump ja celebrava una cimera a la Casa Blanca per discutir l’espoli del petroli de la terra de Bolívar. Els convidats eren els directius de les petrolieres internacionals que operen a Veneçuela – com la italiana Eni i l’espanyola Repsol – i de les grans companyies energètiques estatunidenques. “Es necessita una negociació i resolució diplomàtica amb les inversions d’altres països per compensar la seva participació: això inclou russos i iranians. Són moltes les incògnites”, opina Astorga.

📢 Habla Josu Jon Imaz (Repsol) en la reunión con los ejecutivos del petróleo y del gas sobre Venezuela: pic.twitter.com/szyj2QMNgu

— Julen 🇵🇲🇪🇺 (@julenrman) January 9, 2026

Trump es mostrava eufòric i optimista a l’hora de prometre una reconstrucció del sector hidrocarburs que els EUA s’han esforçat a ensorrar.  "Vull que ho construeixin tot des de zero i que retirin la vella ferralla acumulada. Les nostres companyies gastaran almenys cent mil milions dels seus diners. No necessiten diners del govern, necessiten protecció governamental”, clamava el republicà.

Però un dels presents va atrevir a qüestionar els dictats del magnat. Darren Woods, cap d’ExxonMobil, la major petroliera estatunidenca, s’oposava a l’agilitat amb la qual les companyies haurien de desembarcar a Caracas. “Avui dia, Veneçuela no és un lloc on es pugui invertir. S’han de fer canvis significatius en el marc legal del comerç d’hidrocarburs per protegir que les inversions puguin produir-se a llarg terme”, va dir Woods. “Els nostres actius han sigut expropiats dues vegades, així que podeu imaginar que necessitarem canvis importants en la situació del país”, afegia el directiu en referència a les nacionalitzacions dutes a terme per Hugo Chávez.

“Trump està venent que les petrolieres estan desesperades per intervenir a Veneçuela, però no crec que aquestes companyies entrin sense marc jurídic i estabilitat política. És difícil que això passi a curt plaç”, diu l’economista.

“Teniu total seguretat”, va respondre Trump als executius. "Esteu tractant amb nosaltres directament i no amb Veneçuela. No volem que tracteu amb ells", afegia el magnat. “Cal resoldre el marc d’actuació de les intervencions d’aquestes companyies. Fins ara tot es feia a través de PDVSA i operacions mixtes sota control”, indica l’expert de l’IBEI. Fins ara, l’empresa estatal de petroli del país caribeny, PDVSA, actuava en règim de monopoli i, per llei, la seva participació en una explotació havia de ser d’almenys el 60%, a més del cobrament d’una important regalia sobre la producció bruta total.

 
Font: EFE / Ronald Peña

El secretari d’Energia Wright va explicar que consideraven que la producció de cru necessitaria uns deu anys en recuperar els tres milions de barrils diaris, la màxima xifra assolida abans de la crisi. Però aquestes podrien ser estimacions encara excessives. Les sancions i una gestió deficient d’aquesta indústria ha fet que durant més de deu anys no se superi el milió de barrils. Avui dia està al voltant dels 800 mil. 

Autor: Oriol Garcia Planas / Diari de Barcelona

El deteriorament del sector ha arribat a tal punt que es qüestiona la capacitat per remuntar-la àgilment. “Les infraestructures estan descuidades i necessiten molta inversió per recuperar una producció similar als 3 milions de barrils. No serà immediat”, assenyala Astorga. Noves perforacions impliquen estudis geològics i planificacions de recursos econòmics i humans a llarg terme. Després, la construcció d’oleoductes o infraestructures portuàries per l’emmagatzematge i transport, i plataformes de perforació i bombeig, entre altres. També cal tenir en compte que el cru veneçolà es considera pesat: això vol dir que necessita un procés d’abstracció i refinació més complex que d’altres. 

Informes d’experts contradiuen la velocitat que augura la Casa Blanca per disparar la producció de cru a Veneçuela. En un escenari optimista, la producció podria assolir els 1,2 barrils per dia enguany i uns 1,8 milions el 2028. 

Però les petrolieres nord-americanes tenen una esperança. Segons Bloomberg, un grup d’executius, advocats i inversors vinculats a la indústria petroliera insistien a l’entorn de l’administració Trump des del setge a Maduro que Rodríguez havia de ser la líder. Segons l’agència estatunidenca, l’actual presidenta era una persona amb qui les companyies tenien experiència en el tracte i havien quedat impressionades per com havia reconduït el sector hidrocarburs del país enmig de les sancions. De fet, el director executiu de Greylock Capital Management —un dels fons tinents de deute veneçolà—  comentava sobre Rodríguez que “si vols algú que pugui operar en condicions acceptables, aconsegueix la persona que va operar en les pitjors condicions”.

L’entramat legal de l’espoli

Trump ja ha accelerat la creació de l’estructura legal de l’espoli: va signar recentment una ordre executiva en què preveia la formació d’un fons fiduciari pertanyent a l’Estat veneçolà, tot i que amb seu a Washington i control de la Casa Blanca. Aquí s'hi dipositarien els beneficis generats per la venda de cru veneçolà i es mantindria sota el seu control el capital inversor per evitar eventuals expropiacions. Els comptes de Miraflores passarien d’un embargament a una submissió gairebé total al tresor nord-americà.

Els grans capitals estatunidencs i internacionals ja es preparen per a un futur econòmic de Veneçuela sense sancions i sota òrbita Occidental. El Comitè de Creditors de Veneçuela, format per diversos fons com Morgan Stanley, acumula milions de dòlars de deute sobirà de Caracas i d’empreses públiques com PDVSA acumulats al llarg dels anys. L’any 2017, el govern va anunciar un default —suspensió de pagaments— en els pitjors moments de la crisi econòmica i les sancions. 

Ara el Comitè anunciava en un comunicat que el “restabliment de l’accés al capital privat serà crucial” per la recuperació econòmica “inclòs el sector petrolier”. A més, advoquen per una resolució “justa i integral de la reestructuració del deute veneçolà”. Segons Reuters, el Comitè fa més d’un any que demana als gabinets dels EUA una llicència especial per negociar amb Caracas. El 3 de gener, dia en què Maduro va ser segrestat, els bons de Veneçuela van disparar el seu valor més d’un 30%, recuperant els nivells previs a la fallida del 2017. 

Urgent: expulsar la Xina

Es calcula que el deute públic total de la república bolivariana supera els cent mil milions de dòlars. Als xinesos es calcula que Caracas li deu uns deu mil milions, una xifra ostensiblement baixa respecte a la suma total de seixanta mil milions que Beijing els va atorgar entre 2005 i 2015, dècada d’intensa cooperació econòmica entre ambdós països socialistes. “El chavisme sempre ha obert les portes als xinesos per al petroli veneçolà”, apunta l’expert de l’IBEI.

La qüestió rau que a falta de divises i d’una moneda forta amb què fer front als pagaments, Miraflores tornava el deute en barrils de petroli. “Part del petroli veneçolà ja està compromès per pagar el deute xinès”, assevera Astorga. “Això la Xina ho ha de solucionar amb els EUA si tal com diuen controlen el petroli”, afegeix l’expert.

 
Font: EFE / Presidència de Veneçuela

La Xina, deute a part, s’havia convertit en el suport econòmic del règim chavista gràcies a absorbir prop d’un 80% de la producció de cru veneçolà —uns 500 mil barrils el 2025, però zero des de desembre pel bloqueig. Pel gegant asiàtic, aquesta xifra amb prou feines representa un 3-4% de les seves importacions d’or negre, que arriben als ports xinesos a través d’empreses intermediàries que esquiven o ignoren les sancions dels EUA.

Aquest comerç havia cobrat una particularitat l’últim any: el chavisme venia el petroli en iuans —la moneda xinesa— i en renminbi digital —la versió criptomoneda de la divisa internacional de Beijing. Per evitar els embargaments del Tresor nord-americà, els iuans veneçolans es quedaven en comptes protegits a la Xina des dels quals es compraven productes xinesos. Segons l’economista, “la Xina està interessada en Veneçuela per les mateixes raons que Trump. Només és part d’un context més ampli de la pugna entre Beijing i Washington”.

És a dir, la venda del cru del país amb més reserves de petroli del món ja no es feia amb dòlars. I cal recordar que la divisa nord-americana és, juntament amb l’exèrcit, la punta de llança de l’hegemonia que els EUA han gaudit les darreres dècades; la força del dòlar rau en el fet que el petroli global cotitzi en aquesta moneda. Si la fórmula dels petrodòlars —inaugurada el 1974 entre l’administració Nixon i les monarquies del Golf arran de la crisi— s'esfondrés, l’economia estatunidenca patiria.

Sadam Hussein a l’Iraq i Muamar Gaddafi a Líbia ho van intentar i tots dos van córrer la mateixa sort. Maduro ha seguit un camí similar, si bé de moment ha salvat la vida. Arran de les sancions, l’Iran i Rússia també tracten de desdolaritzar el seu comerç d’hidrocarburs, i ara per ara l’Aiatol·là Khamenei està entre l’espasa i la paret. 

Una nova petroeconomia

"Estem oberts als negocis. La Xina i Rússia poden comprar-nos tot el petroli que desitgin", deia Trump aquests dies. Sumant el 17% de les reserves mundials de petroli que ostenta Veneçuela i el 10% dels EUA, la suma total seria escandalosa. Si fos per les declaracions del personal de la Casa Blanca hauríem de creure que la suma és real. En qualsevol cas, sembla evident que els EUA tindran una influència total sobre més d’un quart del petroli global, amb la capacitat d’influir en el mercat que això comporta. 

 
Chris Wright, secretari d'Energia dels Estats Units. Font: Arxiu d'EFE

"Abaixarem els preus del petroli", va comentar el republicà. Però molts dubten que realment als EUA els interessi abaixar els preus més dels 60 dòlars que cotitza avui el barril de Brent. Són el major productor de petroli mundial amb gairebé 14 milions de barrils diaris i gairebé autosuficients a nivell energètic.

Ara bé, la preponderància en el mercat i unes reserves gairebé infinites a Veneçuela sota el braç li atorgaria una gran capacitat d'abaixar els preus unilateralment i trencar l’equilibri i el consens que el càrtel de l’OPEP practica. “L’OPEP quedaria debilitada”, comenta Astorga. Afegeix: “No s’han de sumar les reserves d’un país amb el de l’altre, però no impedeix que eventualment faci maniobres que puguin afectar l’OPEP”.

L'operació d'espoli reubica Veneçuela dins l'arquitectura de seguretat nacional nord-americana. Els EUA han demostrat que estan disposats a intervenir decisivament per garantir que, mentre el petroli sigui necessari, l'aixeta de Caracas només pugui ser oberta o tancada des del Despatx Oval.