Interpretació i adaptació en llengua de signes catalana per Ruth Mestre Sánchez i Laia Soler Font

Marcos Hourmann presenta sobre l'escenari del Casinet d'Hostafrancs un dels seus drames  més personals, junt amb la Companyia Teatro de Barrio. Celebraré mi muerte es basa en l'experiència que va viure Hourmann quinze anys enrere a un hospital de la província de Tarragona amb una pacient terminal. La Carme, de 82 anys, li va demanar que acabés amb el seu patiment i Hourmann li va subministrar una injecció letal de clorur potàssic. Tot i que ell defineix aquesta actuació com "un acte d'amor", va ser acusat d'haver comès un crim. Al llarg de l'obra, el protagonista fa un exercici d'empatia amb el públic sobre la seva decisió, per culminar amb un col·loqui final amb la participació dels espectadors.

El teatre del Casinet d'Hostafrancs es va omplir al complet, malgrat que és una obra itinerant que fa més de tres anys que aterra per diferents sales. La peça escènica no és únicament una denúncia, també toca el vessant més humà tractant la infància i l'adolescència d'en Hourmann. Poc després de la mort de la seva mare, el pare d'en Hourmann va patir un ictus que va degenerar en un final angoixós de la seva vida. Per això, s'utilitzen tant veus en off com imatges i vídeos projectats que ajuden a complementar més emotivament el monòleg del protagonista. Al final de l'obra, el metge es deixa jutjar per vuit assistents que es troben sobre l'escenari. "L'objectiu de la participació és fer reflexionar al públic, deixant de banda les seves conviccions més personals", explica Hourmann.

Hourmann celebra que la pressió provocada pels casos de María José Carrasco, Maribel Tellaetxe, Luis de Marcos i Ramón Sampedro facilitessin l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Eutanàsia el darrer juny del 2021. La llei declara que és necessari expressar en el document d'últimes voluntats el permís de l'eutanàsia. Després de més de 40 anys de lluita, "arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil", comenta Isabel Alonso de l'Associació Dret a Morir Dignament. Tot i això, critiquen que és un procés molt processista que pot allargar l'espera. A més, la llei no contempla específicament els casos relacionats amb malalties mentals.

Què opinen els experts?

Aprofitant la situació presentada a l’obra teatral, hem volgut conèixer la posició de diversos experts. Arash Arjomandi, professor d'Ètica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), argumenta que per practicar l'eutanàsia s'haurien d'aplicar sempre mètodes pal·liatius, segons el criteri científic, i només quan es donessin dues condicions simultànies: "Primer que el patiment sigui objectivament extrem, i segon, que es tingui la certesa que no hi ha altres vies mèdiques perquè la salut física o psicològica d'aquesta persona es recuperi". A més d’això, Hourmann declara que "s'han de tractar les malalties mentals igual que les clàssiques" i assegura que els "trastorns psíquics es troben estigmatitzats a la nostra societat".

A banda de l'eutanàsia, el suïcidi assistit és un altre mètode legalitzat a països com Holanda i Suïssa. La diferència rau en el fet que al suïcidi assistit és la mateixa persona qui rep els medicaments que ha d'ingerir, sota la supervisió del personal sanitari. En aquest sentit, Jordi Mir, professor d'Ètica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), destaca que des de l'àmbit de la bioètica cal subratllar la importància del principi d'autonomia de les persones, d'acord amb quines siguin les seves creences religioses, polítiques o morals. "Per millorar l'acceptació pública de l’eutanàsia, hem de pensar en com garantir l'acció d'aquest dret per qui ho vulgui, respectant alhora els drets i les llibertats de tothom”. El metge Hourmann també afegeix que "el temps, on, quan, com i amb qui morir, és teu" donant l'oportunitat a què cadascú mori com vulgui.

La pròxima sessió de l’obra teatral Celebraré mi muerte serà el 29 d’abril a les 20.00 hores al Centre Cívic Casa del Rellotge de Barcelona.