La revenja és un desig brut: la necessitat de fer tornar el mal a qui t’ha fet mal. S’alimenta de la ràbia, de la impotència, de la ferida oberta que no cicatritza. Però no és un impuls cec, sempre hi ha alguna cosa al darrere que la justifica. Potser una traïció, una humiliació, o una pèrdua irreparable. Aquest ha estat el concepte que ha conduït la conferència “Desafiaments globals i polsos de poder en la nova era”, celebrada aquest dimarts al Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

Hi prenien la paraula el seu president, Josep Borrell, i el periodista i corresponsal d’assumptes globals d’El País, Andrea Ricci, qui presentava el seu nou llibre La era de la revancha. Aquesta revenja, però, no és quelcom literari, sinó la que té per protagonistes els grans actors del tauler geopolític actual, així com d’aquells qui en el si de les societats occidentals han sortit malparats pels efectes de la globalització. La xerrada també ha destacat per les confessions del diplomàtic català respecte a la dependència de Brussel·les amb Washington i ha demanat reformular la Unió Europea tal com l’hem conegut fins avui dia.

Els altres imperis busquen revenja

Ricci ha començat explicant que el llibre és “un intent de plantejar la realitat d’un canvi d'època a la ciutadania” perquè aquesta “comprengui les mecàniques de les amenaces als valors europeus”, que segons el periodista, estan liderades per actors autoritaris que volen acabar amb l’ordre liberal.

Aquests elements amenaçants provindrien de dos “corrents”: un que arriba des d’orient encapçalat per Rússia i la Xina, que qüestionen “la democràcia i els drets humans”; i un altre corrent materialitzat per una extrema dreta creixent a Europa, però que beu fonamentalment del descontentament de les classes populars “desfavorides per les desigualtats que ha provocat la globalització”. La conferència, de fet, podria ser resumida també com un crit de socors en defensa dels “valors europeus”. Aquesta estranya amalgama de conceptes sovint més retòrics que reals els quals les veus més europeistes han ancorat com la bandera que els representa en aquests temps convulsos. 

“Els enginyers del caos han estudiat el malestar de part de la població europea i han trobat les fórmules per beneficiar-se’n”, ha assegurat Ricci, qui també ha advertit d’una possible pinça entre les potències revengistes i els cavalls de Troia a Brussel·les: “Hongria rep més del 30% de les inversions directes xineses a Europa. Per què aquesta xifra tan elevada?”, es preguntava el d’El País.

Borrell, qui fins al 2024 exercia com a Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, ha patit diversos atacs de sinceritat al llarg de la conferència. Per una banda, ha entonat el mea culpa en nom de la UE i ha reconegut que “vam posar la Rússia postsoviètica a un racó i la vam maltractar”, motiu pel qual “ara Putin diu que no accepta les regles que se’ls va imposar i no tolera que l’OTAN pugui expandir-se”.

L’excap de la diplomàcia europea, però, ha alertat que “Xina és el principal actor revengista: Necessiten recuperar el temps perdut pel segle de les humiliacions. Quan els europeus vam descobrir la màquina de vapor i els vaixells cuirassats, la Xina va ser l’imperi perdedor al món”.

A més, fruit de la seva experiència recent en els més elevats àmbits diplomàtics, ha explicat com el 2019 van demanar al president xinès, Xi Jinping, que respectés els drets humans en les protestes de Hong Kong, però que Xi els va respondre que “no admetia lliçons dels colonialistes”.

El també exministre del PSOE ha volgut recordar la gran tragèdia de Gaza — que ha passat pràcticament desapercebuda al llarg de l’acte — per fer emfatitzar el que considera que és una política errònia per part d’occident: “Amb el que estem deixant fer a Israel a Gaza la resta de països encara ens qüestionen més quan els demanem respecte als drets humans”; i ha demanat que es “deixi de vendre armes” al govern hebreu.

En aquest sentit, ha volgut afegir un tercer actor revengista caracteritzat per tot el Sud Global que “vol revenja contra occident per haver-los explotat i esclavitzat mentre a casa nostra es predicava amb la llum de la democràcia”. I ha assegurat que aquest passat colonial ha provocat que el Sud Global no hagi considerat la invasió russa d’Ucraïna com un problema seu.

La cohesió social i els perills del rearmament

Sobre els efectes devastadors de la globalització econòmica, Ricci ha assenyalat els culpables —entre els quals podria formar part el seu interlocutor— com “els partits socialdemòcrates que han abandonat la contenció del capitalisme i la redistribució fiscal”, i ha indicat que “l’onada neoliberal i la revolució tecnològica” ha alçat als més rics i ha trencat amb la “cohesió social”.

Borrell ha admès al respecte que la globalització “va crear consumidors feliços perquè adquirien productes molt barats que aportaven una renta més alta”, però que a la vegada “els anava traient els llocs de treball lentament”. En aquest sentit, el corresponsal d’El País ha advertit de les potencials amenaces del rearmament europeu perquè no doni més benzina al sentiment revengista de les classes populars: “La UE hauria d'incentivar noves inversions, la integració dels membres i accelerar el rearmament seguint l’estrella polar de la cohesió social sense retallar en l’estat del benestar”. 

Borrell, qui s’ha autodefinit com un “federalista europeu”, ha considerat que el rearmament s’haurà de fer des d’una “potència militar mancomunada d’Europa”: “No m’agrada quan Alemanya diu que tornarà a ser l’exèrcit més poderós del continent. El rearmament sobre una base nacional és perillós i pot fer créixer la desigualtat entre veïns i generar desconfiança”.

En aquest sentit, l’exdiplomàtic ha advocat per crear una nova institucionalitat europea, ja que l’actual “està pensada per acords civils, polítics i comercials, però no per coordinar-se militarment”, i ha assegurat que “la Unió ha de reformular-se institucionalment per estar preparada per aquesta nova era”.

Sobre la posició de Brussel·les en aquesta nova etapa de Donald Trump, el president del CIDOB ha acusat el lideratge europeu — entre el qual s’ha inclòs — d’haver estat educat en l’escola atlantista: “Som fills de la Guerra Freda, i això implica un vassallatge als EUA material i intel·lectual, ja que hem estat educats en la naturalesa de l’OTAN i és un condicionant del qual no s’escapa fàcilment i provoca que ens sigui difícil criticar la Casa Blanca”. Tot i això, Borrell no ha tingut pèls a la llengua a l’hora de comparar Stephen Miller —assessor de Trump — amb un líder nazi: “Goebbels era un escolanet al costat de Miller”. 

Ricci, però, ha considerat que la “vertadera rivalitat del nostre segle serà entre la Xina i els Estats Units”, fet que deixa la UE en “fora de joc”. En tal escenari, el periodista ha instat Brussel·les a reposicionar-se amb Beijing per aprofitar-se estratègicament de la competició entre els dos gegants, però ha advertit que “cal anar amb compte amb la Xina” perquè tot i que “no predica ideologia com ho feia l’URSS”, ha sabut vendre el seu model d’èxit econòmic, i Europa “no ha de ser ingènua davant un règim d’aquestes característiques”.

L’excap de la diplomàcia de la Unió, en aquest esclat de sinceritat que s’ha viscut al CIDOB, ha reconegut “treure’s el barret en com la Xina s’ha transformat econòmicament els últims 50 anys”, i ha reivindicat que si la resta de països hagués fet com els xinesos “el món avui seria un lloc millor”.