La Botiga del Prat: un model de garantia alimentària basat en l’autonomia i la participació - Diari de Barcelona
Garantia alimentària
La Botiga del Prat: un model de garantia alimentària basat en l’autonomia i la participació
Un projecte municipal de garantia alimentària, gestionat per ABD en partenariat amb la Fundació Espigoladors, que situa l’autonomia i el dret a l’alimentació al centre
A primera hora del matí, mentre bona part de la ciutat encara comença el dia, una furgoneta recorre diferents supermercats per recollir aliments que ja no es vendran als circuits comercials habituals. Alguns productes tenen l’embalatge malmès; d’altres formen part d’excedents que els establiments no poden absorbir. Després de la recollida, toca descarregar, classificar i organitzar els aliments perquè arribin a les prestatgeries de La Botiga del Prat de Llobregat.
La feina logística és una part essencial d’un projecte que vol anar més enllà del repartiment d’aliments. Situada al carrer de Germà Estruch, en un espai d’uns 520 metres quadrats, La Botiga és un servei municipal de garantia alimentària gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), en col·laboració amb la Fundació Espigoladors. El seu objectiu és garantir l’accés a una alimentació saludable i sostenible, però també transformar la manera com s’hi accedeix: passar de rebre una bossa preparada a poder escollir què es posa al cistell.
La Botiga és també un espai de participació, aprenentatge i construcció comunitària. Les famílies tenen la possibilitat d’implicar-se en el projecte, col·laborar en el seu funcionament, proposar iniciatives i participar en les activitats que s’hi organitzen. Al llarg de l’any es desenvolupen cicles de tallers de dinamització comunitària i sostenibilitat, que aborden temàtiques diverses i es construeixen també a partir dels interessos, els coneixements i els talents que emergeixen tant de l’equip com de les persones voluntàries i participants. És un espai viu i en constant transformació, on es comparteixen sabers, es generen aprenentatges, es promou la formació i es creen vincles i xarxes de relació que van més enllà de l’accés als aliments.
De Punt Solidari a un servei amb capacitat d’elecció
La història del projecte comença el 2012, quan el municipi va posar en marxa el Punt Solidari per fer front a les conseqüències socials de la crisi econòmica iniciada el 2008. Amb el temps, però, el model tradicional de distribució d’aliments va començar a mostrar les seves limitacions. A partir de la reflexió compartida amb entitats, persones usuàries i professionals dels serveis socials, es va plantejar una manera diferent d’organitzar la garantia alimentària.
La Botiga va obrir el juny del 2021 amb la voluntat de situar l’autonomia de les persones al centre del servei. La diferència principal respecte del sistema anterior és visible en la mateixa manera de comprar. En lloc de rebre un lot tancat amb productes decidits prèviament, les famílies recorren les prestatgeries i escullen els aliments que necessiten, d’acord amb els punts que tenen disponibles.
Aquests punts s’anomenen Ricardes i funcionen com una moneda interna. Cada producte té un valor determinat i cada llar disposa d’una quantitat de Ricardes per fer la compra, cada quinze dies. El sistema té en compte la situació familiar i econòmica de cada unitat de convivència, valorada pels serveis socials. Els punts no es poden acumular per a la visita següent i alguns productes poden tenir limitacions segons les existències o les necessitats de gestió de l’estoc.
La possibilitat d’escollir què comprar pot semblar un gest quotidià, però representa un canvi de perspectiva. L’equip explica que, al principi, les persones que treballaven a La Botiga orientaven directament les compres. Amb el temps, van veure que aquesta manera d’actuar podia reproduir una relació paternalista: quan una persona va a un supermercat convencional, decideix què necessita i què vol menjar. Per què hauria de ser diferent quan accedeix a un servei de garantia alimentària?
La lliure elecció, per tant, no és només una qüestió pràctica. També té a veure amb la dignitat i amb la capacitat de prendre decisions sobre la pròpia vida. La Botiga incorpora la veu de les persones participants com una eina fonamental per millorar el servei i adaptar-lo a les seves necessitats. Aproximadament tres vegades a l’any es realitzen enquestes adreçades a les famílies que utilitzen el servei, amb l’objectiu de conèixer millor les seves realitats, experiències i expectatives. Les preguntes aborden diferents aspectes, com ara el seu grau de satisfacció, la valoració i diversitat de l’oferta alimentària, els productes que els agradaria trobar a La Botiga, com també les seves possibilitats d’accés a l’alimentació més enllà del projecte. Aquesta informació permet identificar necessitats, detectar aspectes de millora i ajustar progressivament el funcionament i l’oferta del servei, tenint en compte que cada família té hàbits, preferències i realitats diferents.
D’on surten els aliments?
Per omplir les prestatgeries, La Botiga combina tres vies principals d’abastiment: les compres finançades amb pressupost municipal i amb subvenció de la generalitat, les donacions específiques d’entitats, d’empreses i particulars i la recuperació d’excedents alimentaris de supermercats, fundacions, proveïdors, etc.
L’aprofitament dels excedents alimentaris és una altra de les peces clau del funcionament quotidià de La Botiga. Una part dels productes que hi arriben provenen de comerços i empreses alimentàries que, per diferents motius, no poden continuar comercialitzant-los, tot i que es troben en bon estat i són perfectament aptes per al consum. Sovint són productes amb petites imperfeccions en l’embalatge, articles que es retiren per qüestions estètiques o excedents de producció. També hi poden arribar partides poc habituals, com begudes vegetals d’un sabor que ha tingut poca sortida comercial, o quantitats importants de pa i brioixeria que cal distribuir amb rapidesa.
Tanmeteix, el projecte no es limita a aprofitar allò que altres establiments descarten. La política de compra també intenta prioritzar la proximitat, la sostenibilitat ambiental i els proveïdors amb impacte social positiu. Entre les entitats col·laboradores hi ha La Klosca, un centre especial de treball de Mataró que promou la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitats de suport en l’àmbit de la salut mental, i que proveeix La Botiga d’ous ecològics. La relació amb La Botiga ha contribuït, segons explica l’equip, a ampliar la seva activitat productiva. També hi ha proveïdors que han ofert descomptes importants en productes lactis.
L’oferta busca, a més, adaptar-se a hàbits i necessitats alimentàries diverses. Hi ha pollastre halal, llet vegetal i productes sense gluten. La incorporació de peix congelat, aconseguida a través d’un proveïdor de Mercabarna, és un altre exemple de la voluntat d’oferir una cistella variada, més enllà dels aliments secs i envasats que tradicionalment han predominat en els circuits d’ajuda alimentària.
Les fruites i les verdures es preparen en caixes de quatre o vuit quilos, arriben a través de proveïdors que inclouen iniciatives del sector agrari de proximitat, com Terra Pagesa, Cooperativa agrícola del Prat de Llobregat i el Col·lectiu Agricultura pel territori. No tots els aliments tenen la mateixa acceptació: algunes verdures de temporada són menys conegudes o resulten difícils de cuinar per a part de les famílies. Per això, el projecte també ha d’afrontar el repte de fer compatible l’aprofitament dels aliments amb els gustos, els costums i les necessitats de qui els rep.
A la Botiga hi ha, fins i tot, un espai on les persones poden deixar algun producte que no volen i que una altra família pot aprofitar. És una manera senzilla de reduir el malbaratament i donar més marge de decisió a les persones usuàries.
L’aprofitament continua més enllà de les prestatgeries. Les restes orgàniques es poden destinar a sistemes de compostatge amb cucs, i el compost resultant s’utilitza als horts comunitaris. També s’aprofiten excedents de menjadors escolars que es congelen en recipients per distribuir-los a les famílies, que després els retornen perquè es puguin reutilitzar.
Pel que fa a la selecció de productes, la Botiga aposta per un model basat en la llibertat d’elecció i l’autonomia de les persones, evitant establir restriccions generalitzades sobre els seus hàbits de consum. En aquest sentit, no s'ofereixen begudes alcohòliques, però no s’exclouen automàticament altres productes, com algunes begudes especials. L’objectiu és promoure una alimentació saludable a través de la informació, l’acompanyament i la sensibilització, respectant sempre la capacitat de decisió de les famílies i evitant adoptar un paper prescriptiu sobre la seva alimentació.
Un model local en un debat global
El que passa al carrer de Germà Estruch no és una experiència aïllada. En un moment en què el preu de la cistella de la compra situa l’accés als aliments al centre del debat públic, diverses ciutats exploren noves fórmules perquè alimentar-se bé no depengui tant de la renda de cada llar.
A Nova York, l’alcalde Zohran Mamdani ha impulsat una proposta de supermercats municipals que busca oferir aliments a preus assequibles, amb l’objectiu de reduir el pes de la despesa alimentària en les economies familiars. A Barcelona, l’Ajuntament també ha anunciat un projecte pilot de comerç alimentari assequible al barri de la Marina del Prat Vermell, amb la previsió de posar-lo en marxa a finals del 2027.
Són iniciatives diferents, amb sistemes de funcionament i destinataris que no coincideixen necessàriament. La Botiga del Prat és un servei municipal al qual s’accedeix a través dels serveis socials, mentre que els projectes de supermercats públics plantegen una intervenció més àmplia sobre els preus i l’accés als aliments. Però totes comparteixen una pregunta de fons: quin paper han de tenir les administracions públiques a l’hora de garantir una alimentació adequada?
Entre la intimitat i la invisibilitat
Malgrat la seva activitat, La Botiga no ocupa un lloc evident en el mapa quotidià de la ciutat. El local és en una zona perifèrica, en un entorn més industrial que comercial. Moltes famílies hi arriben amb cotxe o amb carros grans, perquè hi fan una compra pensada per cobrir bona part de les necessitats de quinze dies.
Aquesta ubicació té una doble cara. D’una banda, ofereix una certa intimitat a les persones que utilitzen el servei i pot reduir l’exposició pública que encara acompanya l’accés a recursos socials. De l’altra, contribueix a fer que un servei essencial sigui poc visible per a la resta de la ciutadania.
Les fronteres entre barris no sempre són físiques, però poden condicionar els desplaçaments, les relacions i el coneixement que els veïns tenen dels recursos que hi ha a la mateixa ciutat. La Botiga forma part del teixit comunitari del Prat, però el repte és que el seu model sigui comprensible i reconegut també més enllà de les persones que hi accedeixen directament.
Cartell a la façana del local / Guiomar Sanz
La feina invisible que sosté el projecte
Darrere les prestatgeries hi ha una activitat logística constant. Una treballadora que gestiona aquesta àrea comença el dia organitzant el magatzem i, a partir de les nou del matí, surt amb el camió a recollir aliments. La ruta pot incloure establiments com Mercadona, Consum, Fundació Aurea, Ametller, i altres comerços, així com entitats que gestionen les seves pròpies donacions. De tornada, toca descarregar, classificar i preparar els productes. Alguns dies també hi ha recollides al banc d’aliments o a Mercabarna, on poden anar a buscar peix i fruita, a més de rebre els camions dels proveïdors.
L’equip combina professionals en plans d’ocupació a través de programes del Servei d'Ocupació (ESAL–ACOL) amb un equip de tres persones tècniques (una responsable de participació comunitària de la part de Botiga, un responsable de logística i magatzem i una coordinadora). L’Ajuntament aporta l’espai i infraestructura, així com material fonamental com cambres frigorífiques, neveres, congeladors... Alguns itineraris laborals permeten que persones que havien estat famílies o voluntàries acabin incorporant-se a la feina del projecte. Així, els rols poden canviar al llarg del temps i la relació amb La Botiga no es limita a rebre aliments.
Tanmateix, la vinculació del projecte a programes temporals també comporta dificultats. Quan les persones contractades acaben el període de feina, cal formar-ne de noves i transmetre coneixements pràctics que sovint s’han adquirit amb l’experiència. La continuïtat esdevé especialment delicada en un projecte que combina logística alimentària, atenció social, sostenibilitat i participació comunitària.
L’equip assenyala que els recursos humans són ajustats per al volum i la complexitat de la feina. La innovació social pot acabar depenent massa de l’esforç extra d’un equip petit, de les hores afegides i de la implicació personal dels professionals. Per això, una de les lliçons que han anat incorporant és prioritzar la qualitat de les activitats per damunt de voler arribar a tot arreu.
Més que omplir el cistell
La Botiga continua sent, abans que res, un servei per garantir l’accés als aliments a persones que passen per dificultats econòmiques. L’entrada es fa a través dels serveis socials, que valoren cada situació. No és necessàriament un recurs permanent: hi ha famílies que l’utilitzen durant uns mesos i d’altres que necessiten més temps, segons com evoluciona la seva situació.
Aquesta temporalitat recorda que darrere de cada situació hi ha una realitat diferent. La Botiga no pot resoldre per si sola les causes de la pobresa alimentària ni substituir les polítiques d’habitatge, ocupació o protecció social. Però sí que pot contribuir a garantir el dret a una alimentació adequada, saludable i digna, fent-ho des d’un model que reconeix les persones com a subjectes de drets, amb capacitat de decisió i participació, i no com a simples receptores d’ajuda.
El canvi de model és també una manera de qüestionar què entenem per garantia alimentària. No n’hi ha prou que hi hagi aliments disponibles: cal que siguin adequats, que les persones puguin decidir què mengen i que el sistema de distribució tingui en compte tant les necessitats socials com els impactes ambientals.
En aquest sentit, l’experiència del Prat connecta amb un debat que altres ciutats tot just comencen a traduir en propostes concretes. La seva singularitat és que no parteix d’un projecte futur, sinó d’un servei que ja funciona i que ha anat modificant la manera de relacionar-se amb les persones usuàries.
