La Comissió Europea ha afirmat que la Llei d'Habitatge Assequible adoptada aquest dimecres no afectarà la prohibició de renovar i expedir llicències turístiques al centre de Barcelona a partir del 2028. L'executiu comunitari ha aclarit que el reglament, que estableix un marc legal perquè les autoritats puguin restringir el lloguer temporal o la compra d'habitatge per ús no residencial en zones tensionades, només serà vinculant per a les mesures que s'adoptin un cop hagi entrat en vigor. És a dir, les restriccions adoptades amb anterioritat no hauran de complir els requisits que recull la normativa europea. La proposta de reglament ara haurà de passar pel Consell de la UE i el Parlament Europeu perquè l'aprovin i pugui entrar en vigor.

"El reglament no s'aplicarà a les mesures adoptades abans de la data d'entrada en vigor d'aquest. No obstant això, una autoritat competent podrà revisar aquestes mesures d'acord amb el reglament", detalla el document.

Fonts comunitàries també han indicat que, com que es tracta d'una mesura adoptada amb anterioritat a la norma europea, l'Ajuntament de Barcelona no haurà de modificar-la ni adaptar-se als criteris que estableix la llei de la Comissió Europea per justificar-la.

"Només s'aplica a futures mesures. No invalida les que ja hi ha en vigor", ha subratllat un alt funcionari de la UE en relació amb les mesures que ja han adoptat diversos estats membres i governs locals i regionals per frenar la crisi d'habitatge.

Brussel·les evita valorar la "proporcionalitat" de la mesura

En una entrevista a l'ACN, el comissari europeu d'Habitatge, Dan Jørgensen, ha evitat valorar si una mesura com la que aplicarà l'Ajuntament de Barcelona és "proporcional" d'acord amb la nova normativa europea. Amb tot, ha subratllat que el reglament comunitari vol "fer viable" que les autoritats locals i nacionals que ho considerin necessari puguin aplicar restriccions sense vulnerar el dret europeu.

"La proporcionalitat s'haurà d'avaluar cas per cas. El que intentem dir amb aquest reglament és que les normes del mercat únic s'apliquen també a l'habitatge, pel que fa al capital, i als lloguers temporals, pel que fa als serveis. Per tant, no cal dir que tot ha d'estar justificat i ha de ser proporcional. Això és evident. Però també intentem que sigui viable per a aquelles autoritats que considerin necessari aplicar restriccions", ha assenyalat.

Tot i això, la mesura del consistori barceloní no s'haurà de sotmetre als requisits que introduirà el nou reglament europeu perquè, tal com han deixat clar des de la Comissió Europea, aquest només s'aplicarà sobre les mesures aprovades després de l'entrada en vigor de la norma comunitària, que tot just comença el seu tràmit parlamentari.

Llei d'Habitatge Assequible de la UE

L'executiu d'Ursula von der Leyen ha presentat aquest dimecres la Llei d'Habitatge Assequible de la UE, que ara haurà de rebre el vistiplau del Consell de la UE, en el qual seuen els estats membres, i del Parlament Europeu perquè pugui aprovar-se. 

El nou reglament planteja crear a escala europea la figura de la "zona tensionada", que ja existeix a Catalunya, per determinar en quines àrees les autoritats podran intervenir en el mercat i aplicar mesures com, per exemple, la restricció del lloguer temporal o la compra d'habitatge que no sigui per ús habitual.

Brussel·les pretén crear un marc jurídic que permeti a les autoritats nacionals, regionals o locals justificar les restriccions —que s'adoptin un cop entri en vigor la llei europea— que afectin el mercat interior, sempre que aquestes "tinguin una finalitat legítima relacionada amb l’habitatge, estiguin basades en evidències i siguin adequades i necessàries per assolir aquest objectiu". Així, es vol evitar que mesures d'intervenció del mercat de l'habitatge acabin en litigis judicials.

D'acord amb la normativa, per declarar una zona com a "tensionada", les autoritats hauran de "demostrar" que hi ha un problema d’accés a l’habitatge. Un dels principals criteris serà que el preu mitjà de l’habitatge sigui igual o superior a vuit vegades la renda disponible mitjana dels habitants de la zona. A més, aquesta proporció haurà d’haver augmentat durant els 10 anys anteriors. També s'haurà d'acreditar que no es preveu una millora de la situació en els pròxims tres anys. Per determinar-ho, les autoritats hauran de tenir en compte l’evolució de la població, l’oferta d’habitatge i la demanda. 

En el cas del lloguer temporal, per adoptar mesures per limitar-los, les autoritats competents hauran de demostrar que els allotjaments turístics de curta durada "han tingut un efecte negatiu sobre la disponibilitat o l’assequibilitat de l’habitatge durant almenys els tres anys anteriors a l’adopció de la mesura".

També hauran d’acreditar una relació entre els lloguers turístics de curta durada i el deteriorament de la disponibilitat o assequibilitat de l’habitatge, i demostrar que aquest efecte s’ha produït durant un període mínim de tres anys abans d’adoptar la restricció.

La llei exclou els lloguers de curta durada de l’habitatge habitual d’una persona, ja que aquesta activitat "en general, no retira habitatges del mercat de lloguer a llarg termini". És a dir, queden exclosos els lloguers de la propietat que s'utilitza com a primera residència.

Superar la "incertesa jurídica"

Les noves normes no donaran a Brussel·les el control de la política d’habitatge ni seran obligatòries, sinó que establiran unes regles comunes per a les ciutats i els governs que vulguin intervenir en el mercat de l'habitatge.

La Comissió Europea subratlla que la política d’habitatge, l’urbanisme i la regulació de l’ús del sòl "continuen sent principalment competències estatals, regionals i locals". "L’objectiu és establir un marc europeu comú sobre com s’han d’avaluar, justificar, revisar i fer transparents les intervencions relacionades amb l’habitatge quan aquestes afecten les llibertats del mercat interior", assenyala la proposta de reglament.

"S'estableix una metodologia comuna per demostrar l’existència d’estrès residencial i uns requisits comuns per justificar aquestes mesures i garantir-ne la necessitat, la proporcionalitat, la transparència i la revisió", diu la Comissió Europea.

En el text, l'executiu comunitari subratlla que el reglament "manté la capacitat de les autoritats competents per decidir si cal intervenir i quines mesures són adequades en funció de les circumstàncies locals, tot garantint que les mesures que afectin el mercat interior s’avaluïn d’acord amb uns criteris comuns de la UE".

Segons la Comissió Europea, la manca de criteris comuns ha generat fins ara "incertesa jurídica i dificulta determinar si una restricció està objectivament justificada, és adequada i és proporcional".

Collboni ho veu com un aval a la fi dels pisos turístics el 2028

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, veu la proposta de llei europea d’habitatge assequible com un aval a la decisió de posar fi a les llicències dels pisos turístics de la ciutat el 2028. Collboni ha assegurat que la mesura “no té marxa enrere” i ha reclamat que el futur marc comunitari blindi la capacitat de les ciutats per intervenir davant la crisi de l’habitatge. “Ho vam anunciar i ho complirem”, ha afirmat en una declaració institucional a l’Ajuntament, en què ha celebrat que Brussel·les reconegui que els poders públics han de disposar d’eines per actuar en zones de mercat tensionat.

Collboni ha remarcat que l’any 2028 “desapareixeran les llicències d’habitatge d’ús turístic” de Barcelona i ha estimat que això permetrà recuperar per a ús residencial prop de 10.000 habitatges. Segons l’alcalde, la proposta europea acosta la ciutat a aquest objectiu perquè reconeix que els usos turístics poden reduir la disponibilitat d’habitatge per als residents i dificultar-ne l’accés.