Els estats membres de la Unió Europea han aprovat aquest dijous el 21è paquet de sancions contra Rússia per "limitar la seva capacitat de continuar la guerra d'agressió contra Ucraïna", segons han informat fonts diplomàtiques europees. Entre les restriccions, destaca la pròrroga del sostre de preu del petroli rus durant 12 mesos i l'ampliació de les persones i entitats sancionades individualment. Després de setmanes de negociacions "complexes", els 27 han arribat a un consens, però amb concessions. Grècia ha pressionat per aconseguir una exempció per a la transferència de gas natural liquat rus a tercers països, cosa que Brussel·les volia prohibir. Atenes va al·legar que la mesura perjudicaria més un país de la UE que Rússia.

L'objectiu de les sancions és mantenir la pressió sobre Rússia i privar el Kremlin d'ingressos petroliers significatius, en un context de volatilitat als mercats energètics a causa de la guerra a l'Orient Mitjà. El sostre de preu es manté fixat en 44,7 dòlars per barril durant els pròxims 12 mesos, cosa que suposarà unes pèrdues estimades de 3.500 milions d'euros per a Moscou, segons Brussel·les.

Així mateix, s'amplia a 218 les persones, empreses i organitzacions sancionades, en el "major nombre" de designacions individuals dels últims quatre anys. N'hi ha que tenen les exportacions restringides, a d'altres se'ls aplica un veto a les transaccions, mentre que n'hi ha que tenen un bloqueig total. Per primera vegada, s'ha afegit una empresa de tripulació com a facilitadora i una refineria de Bielorússia.

El document també preveu que 33 bancs russos tinguin prohibides les transaccions i que s'inclogui la desconnexió del sistema Swift de missatgeria bancària internacional. Així mateix, les restriccions s'apliquen a sucursals que faciliten l'elusió, com és el cas d'un banc de Mongòlia i de dues filials d'entitats russes a l'Índia.

Fonts de la Comissió Europea han exposat que algunes entitats de tercers països es despengen preventivament dels sistemes russos per evitar sancions. A més, amb els nous bancs afegits, la UE haurà sancionat al voltant del "50 % del sector bancari rus".

Pel que fa a les criptomonedes, s'han vetat les transaccions amb 14 plataformes d'estats de fora de la UE, i se segueix de prop l'A7A5, ja que és una divisa digital que es fa servir per a l'elusió de les sancions russes.

Infraestructures i comerç

El paquet de sancions afegeix més restriccions a les exportacions i importacions de béns i manté la restricció sobre dos ports i quatre aeroports russos. A més, introdueix el mecanisme de "sanció ajornada" per a la refineria de Kulevi (Geòrgia). Així, si en sis mesos no hi ha canvis, entrarà en vigor la prohibició de transaccions amb aquesta infraestructura.

La Unió Europea també ha ampliat a 36 vaixells i cinc entitats facilitadores la llista d'embarcacions sancionades. A més, estableix que, quan un vaixell és abordat en una operació naval, ara es podrà confiscar i vendre la mercaderia, i els diners aniran a parar a l'estat membre que hagi fet la intercepció.

Com a novetat, el 21è paquet de sancions també afectarà la compra i venda d'or i diamants russos.

Negociacions "complexes"

Fonts diplomàtiques de la UE han admès que les negociacions sobre aquest paquet "han estat complexes", però que finalment s'ha arribat a un acord mantenint la unitat dels 27. Un dels punts de fricció han estat les transferències de gas natural liquat rus a tercers països. Brussel·les volia prohibir-les, però Grècia ho va vetar perquè hagués suposat un perjudici per a la indústria naviliera del país.

En concret, hauria afectat la companyia grega Dynagas, que compta amb embarcacions especialitzades a navegar per l'Àrtic i a transportar gas natural liquat rus a altres estats. Atenes va al·legar que, si es vetava la seva activitat, hauria de vendre tots els vaixells, ja que no els podia enviar per altres rutes.

Finalment, s'ha acceptat una exempció: es podran mantenir els contractes signats abans del 24 de febrer del 2022 —el dia que va començar la invasió russa a Ucraïna—. Però l'exempció serà només per un any i per a transferències amb països de fora de la UE. A més, el volum no pot superar el que es va transportar el 2025.