Vedets, mims, artistes de drag i burlesc van tornar a omplir aquest dimecres l’escenari històric d'El Molino al cabaret gratuït organitzat per l’associació d’artistes Torna Paral·lel, en el marc de la Festa Major del Poble Sec. L’objectiu, reivindicar el teatre de varietats com un patrimoni viu de la ciutat: el format d’espectacle que combina diversos gèneres i que va convertir el Paral·lel en el “Broadway de Barcelona” durant el segle XX. Ara, però, el Moulin Rouge català torna a abaixar el teló de manera indefinida després d’una reobertura de només un any i mig a càrrec de Barcelona Events Musicals (BEM), l’empresa gestora del Festival Cruïlla. Les artistes esperen que la nova concessió pública prioritzi les varietats: “Cabaret is not dead!”

Veure varietats de nou a El Molino: quin gust!

Abans de l’espectacle, l’actor i artista multidisciplinari Fèlix Navarro va aprofitar l’entrada i sortida de gent per posar en relleu el “menyspreu” a les varietats, patrimoni històric de la ciutat, per part de l’empresa privada. Aquest preludi, aplaudit pels gairebé 250 assistents, va establir el to de les reivindicacions de la nit.

El diàleg inicial entre les artistes de performance Sara Brown i Santa Catalina, precisament, va constatar les demandes. “Volem un teatre de varietats del poble i pel poble”, assenyalava la segona vedet, en denunciar els preus abusius dels espectacles organitzats per BEM. Però the show must go on, i així va començar una concatenació de performances variades: un striptease paradoxalment apte per a tots els públics, un esquetx paròdic de la visita d'Almeida a El Hormiguero del drag king Pablo Totos, un sensual ball burlesc per part de l’elegantíssima Evita Dinamita i una reinvenció que fa Sara Brown del clàssic número Mein Herr, de l’imprescindible Cabaret.

Destaca la intervenció de Làbitti: el mim va oferir un macabre espectacle del gènere de la pantomima, en què va barrejar una estètica circense i satànica en una evocació de Saturn devorant un fill, de Francisco de Goya. El performer encarna, d’aquesta manera, la sensació contradictòria del terror irònic i addictiu, psicopàtic, en què no pots deixar de mirar allò que t’incomoda.

El potencial del cabaret

“El cabaret ha estat històricament un centre neuràlgic per als artistes dissidents de gènere, per trencar normes socials i tabús. Recuperar un art tan nostre i tant de la ciutat és primordial en una Barcelona que jo, que en soc nascuda i criada, quasi no reconec”, afirma Evita Dinamita en declaracions al Diari de Barcelona.

La raó és que el barri va néixer de la mà del cabaret. Al voltant de 1865, els obrers barcelonins van començar a construir cases i barraques a la falda de Montjuïc, que ràpidament van donar lloc a l’actual Poble Sec. Una zona suburbial i portuària on abundaven els espectacles de teatre, música i cinema a mítiques sales com ara el Circ Espanyol Modern o el mateix Molino —conegut com El Molino Rojo fins al franquisme, tal com apunta Santa Catalina—, on mariners que aterraven al port, burgesos i, sobretot, les classes populars, assistien per gaudir d’espectacles de cabaret. La zona es va convertir en el “Montmartre català” que va servir de refugi per a la dissidència política i social.

Amb el temps, el cabaret ha anat desapareixent de l’imaginari del barri “no per falta de públic o d’oferta, sinó per falta d’inversió”, considera Evita Dinamita. “Si funcionava al segle XX és perquè que era prou rendible perquè empresaris i promotors produïssin xous de manera regular”, observa. De fet, “el format de varietats és molt més sostenible econòmicament que molts d’altres pel seu format”, afegeix l’artista drag La Fanta Sih, de l’associació. Coincideixen que el gran perill de la manca de recursos és la precarització laboral. “Molts es pensen que això no és una feina”, lamenta Dinamita. “S’ha de creure en el potencial del teatre de varietats”.

Santa Catalina destaca que un altre punt fort de les varietats és el seu component comunitari, tant per als artistes com per al públic. “Amb la mort dels cabarets, les colles de ballarines, mags, circ o drags es van dividir, quan sempre havien estat junts. I el públic també era de qualsevol classe social: des dels de classe més baixa fins als que sortien del Liceu”, apunta. D’aquesta manera, defensa que fer cabaret també és “un acte contra l’individualisme” de la societat.

Per aconseguir reviure El Molino, totes les artistes coincideixen que la col·laboració veïnal resulta una peça clau. “Si parles amb qualsevol persona d'una certa edat i li esmentes el Paral·lel o el Molino, tothom t'explicarà històries, visites…”, esmenta la cabaretera Lilian de Vamp, de l’associació. L’artista també reconeix la importància d’atraure el públic més jove, però es mostra escèptica respecte del rol que les xarxes socials hi poden tenir. En aquest sentit, ressalta la censura de plataformes com Instagram, que penalitza i bloqueja els nus dels cossos “llegits com a femenins”. “Al final, el lloc ideal per les varietats és l'escenari, és el directe i és estar a prop del públic”, reivindica De Vamp. 

Els artistes sortiran de nou al carrer aquest divendres amb un espectacle de varietats a l’aire lliure al bar vegà i llibreria feminista La Rasposa, de 20 hores del vespre a les 2 hores de la matinada.