Un estudi amb participació del CREAF i el CSIC conclou que la calor extrema augmenta les emissions de CO2 en accelerar la "respiració" dels ecosistemes. En condicions normals, els ecosistemes terrestres actuen com a pulmons que compensen les emissions humanes, ja que les plantes capten CO2 mitjançant la fotosíntesi i l'emmagatzemen en troncs, arrels i sòls. Aquest treball, però, alerta que aquest equilibri s'ha trencat a escala global. L'equip de recerca ha observat que, durant el 2024, el primer any en què la temperatura mitjana global va superar els 1,55 graus respecte a l'era preindustrial, la calor extrema combinada amb una elevada humitat va alterar dràsticament aquest balanç.

En concret, els resultats de l'anàlisi, publicat a Nature Communications, mostren que el 2024 es va registrar el pic més alt de CO2 a l'atmosfera des que van començar les mesures el 1958. Els investigadors alerten que el més preocupant és que la major part d'aquest augment no es va deure únicament a l'activitat humana, sinó al fet que els ecosistemes van perdre la seva capacitat d'actuar com a embornals. La causa principal va ser l'augment de la respiració ecosistèmica: la calor i la humitat vinculades a un episodi prolongat d'El Niño' van accelerar la respiració de les plantes, van activar els microorganismes del sòl i van accelerar la descomposició de la matèria orgànica, alliberant massivament CO2.

"L'estudi confirma que es pot generar un cercle viciós: esdeveniments extrems combinats, com una primavera molt plujosa seguida d'un estiu extremadament càlid, disparen la respiració dels ecosistemes. Això allibera més CO2 a l'atmosfera, fet que alhora intensifica encara més l'escalfament global", destaca Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l'estudi.

Per dur a terme l'estudi, l'equip va utilitzar dades de satèl·lit d'última generació i estimacions globals de la fotosíntesi i de les emissions per incendis, comparant dades del 2024 amb les del 2022, un any considerat com a referència de normalitat climàtica.

Matollars i prats, els més afectats

Tot i que el fenomen va ser global, l'estudi apunta que l'efecte va ser especialment intens en prats i matollars, que van contribuir al 49% de l'anomalia d'emissions, seguits pels boscos (33%) i les terres agrícoles (18%). L'estudi matisa que, si bé la respiració va ser el factor dominant, els grans incendis en regions com el Canadà i Sibèria, i les sequeres en zones tropicals, també van reduir la capacitat d'embornal biològic de CO2.

Així, la pèrdua de capacitat d'absorció de carboni va ser generalitzada, però va afectar especialment l'est dels Estats Units, Europa, Sibèria occidental, el sud-est asiàtic i grans àrees de Sud-amèrica i Àfrica. A més, Pañuelas alerta que la regió mediterrània és especialment vulnerable, ja que els boscos d'interior i els matollars corren el risc de passar d'embornals a emissors nets a causa de les onades de calor consecutives que pateixen cada vegada amb més freqüència.

Accions per revertir aquesta tendència

Davant d'aquesta situació, els autors proposen solucions urgents. Una d'aquestes és la gestió forestal adaptativa amb l'objectiu de reduir el risc de grans incendis que alliberen pics massius de carboni. En segon lloc, aposten per l'agricultura regenerativa, que implementa pràctiques que mantenen i augmenten la matèria orgànica emmagatzemada al sòl. Finalment, assenyalen que cal reduir de manera dràstica les emissions d'origen fòssil.