Dormir malament per la calor no és una simple qüestió de comoditat: quan es repeteixen les nits tòrrides, aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25 graus, l'organisme entra en una fase de deteriorament que compromet el sistema immunològic i dispara la irritabilitat.

En una entrevista amb EFE després de la primera onada de calor de l'any a Catalunya, que s'ha saldat amb almenys 42 morts associades a aquesta i la consagració del 23 i el 22 de juny com el primer i segon dia més càlids d'un mes de juny des d'almenys 1950, el professor emèrit de Fisiologia de la Universitat de Barcelona (UB) Ginés Viscor ha alertat que aquest fenomen és "difícil de revertir".

Una de les conseqüències d'aquesta proliferació d'onades de calor són les nits caloroses, un veritable enemic per a l'organisme ja que, un parell d'hores abans d'anar a dormir, la temperatura corporal ha de baixar per millorar la conciliació del son i activar adequadament la reparació de cèl·lules i teixits. Si això es repeteix durant diverses nits, el cos en surt perjudicat, ja que entraen un estat més inmunodeprimit i augmenta el risc de malalties. A més, també s'experimenta més irritabilitat i mal humor.

Pel que fa a aquesta qüestió, Lorenzo Chelleri, president de la Xarxa Internacional d'Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet), explica que el principal problema els dies en què les temperatures són tan altes no són els pics de 40 graus durant el dia, sinó la manca de variació de temperatura entre el dia i la nit.

Les ciutats absorbeixen calor durant tot el dia a causa de l’asfalt o el formigó que hi ha als carrers, que "emmagatzemen aquesta calor i l'alliberen durant la nit", ha assenyalat l’expert, qui argumenta que aquests factors relacionats amb el disseny urbà converteixen determinats barris en "autèntiques trampes de calor".

Ventiladors de sostre i refugis climàtics

El problema és que el mecanisme per refredar el cos abans d'anar a dormir depèn en gran mesura de la temperatura ambiental, de manera que si la calor extrema impedeix al cos baixar-ne la temperatura, el descans és ineficaç.

Davant d'aquesta situació, Viscor aconsella instal·lar ventiladors de sostre a les habitacions, una "ajuda excel·lent" per dissipar la calor corporal durant les nits més caloroses de l'any. "Ara els fan molt silenciosos i generen un flux d'aire que crea unes molt bones condicions per al son", ha argumentat el professor emèrit de la UB.

Viscor ha advertit que l'aire condicionat, en canvi, planteja un problema col·lateral: quan molts aparells funcionen simultàniament en una mateixa zona, la calor que expulsen a l'exterior contribueix a generar illes de calor, elevant la temperatura dels carrers i perjudicant als qui no disposen d'aquest recurs.

A nivell municipal, ha plantejat algunes solucions per "donar resposta als efectes de les onades de calor", principalment els refugis climàtics (per exemple, parcs o biblioteques), que eviten que les persones "estiguin sotmeses a un estrès tèrmic les 24 hores del dia". També ha posat sobre la taula recomanacions com construir edificis "més resilients", sense necessitat d'utilitzar una excessiva quantitat d'energia per regular-se climàticament, plantar més vegetació o espaiar noves edificacions.

Importància de la hidratació

Un dels grups més afectats per les creixents onades de calor són les persones grans, ja que a mesura que passen els anys es perd sensibilitat per a l'estat d'hidratació corporal, és a dir, que l'organisme no reclama saciar la set tot i necessitar-ho. "S’ha d’insistir a les persones grans que han d'hidratar-se més, fins i tot a les residències de la tercera edat", ha ressaltat l’especialista en biologia i ciències ambientals.

En aquest sentit, Viscor ha puntualitzat que, si la temperatura ambient és superior a la del cos, "s'activa la suoració —l'únic mecanisme que ens queda per evitar que ens sobreescalfem—, per la qual cosa després necessitem recuperar aigua i electròlits". "L'aigua és benvinguda, però també ho és una cervesa, que té minerals i proteïnes i és refrescant, i que a més la fan sense alcohol, o begudes isotòniques", ha conclòs. 

Text d'Àlex Gutiérrez Páez