Al carrer Diputació 166, al bell mig de l’Eixample Esquerre, al cantó d'un coworking i al davant d'una botiga d’empanades argentines s’hi troba un dels centenars de casos similars al mediàtic de la Casa Orsola. Precisament tots dos edificis estan a escassos 600 metres, en un barri paradigmàtic de la classe mitjana barcelonina que, en qüestió d’un obrir i tancar d’ulls, està veient com és substituïda per una estranya amalgama de pisos de luxe, pisos turístics i expats, que comparteixen un denominador comú: cap d'ells és població local.

L'entrada del carrer Diputació està situada al costat d'un cafè d'especialitat

El cas d’en Jesús i l'Eugènia resumeix la indefensió i la perplexitat amb què es troba un arrendatari barceloní que porta tota la vida habitant el mateix pis, i que d’un dia per l’altre s'assabenta que ha de marxar.  De fet, l'Eugènia ens explica com la seva família ha viscut durant més de 125 anys en règim de lloguer en aquest mateix pis: “La meva besàvia el va estrenar”, comenta.

No només és la seva història familiar. L'Eugènia ens explica com fa 48 anys que viu entre les parets del pis, però ens comenta com en aquell habitatge han crescut els seus fills i també han vist com canviava l'entorn social i comercial: “Les famílies som les que fem barri. Cada vegada hi ha menys i s'ha omplert això de supermercats 24 hores, cafès d'especialitat, botigues de bubble tea...”.

L'inici del malson

El 21 de desembre de 2023 al matí, algú va trucar la seva porta. Era una notària que actuava en nom de l’empresa Firpo SL, una immobiliària que es dedica, textualment, a “l'adquisició de tota mena de béns immobles i la seva transformació per a millorar les seves característiques i capacitats, per oferir-los en el mercat per a la venda o la seva explotació”. Dit d'una altra manera, la seva activitat s'assembla al que molts sectors defineixen com a especulació immobiliària. La companyia només reconeix tenir dos milions d’euros de capital social.

Firpo SL és propietat d’una cara coneguda a Catalunya, l'empresària Estefania Knuth, qui utilitza la marca de Firpo SL per dur a terme aquesta pràctica especulativa. L’Eugènia ens confirma que l’empresa ha comprat tres dels deu pisos que hi ha al seu bloc. Els altres set els han comprat entre cinc immobiliàries diferents, a través de la consultora Willdo! —que s’ha encarregat de reunir els sis inversors que han adquirit la totalitat de l’edifici—. 

Una situació límit

Tal com obliga la llei, a l’Eugènia li van oferir el dret de tanteig i retracte després que l’antiga propietària vengués el pis a Firpo per uns 450.000 euros. Però amb prou feines tenia un mes de marge, i després de parlar-ho amb el banc, va assumir que era impossible aconseguir una hipoteca d’aquest valor amb tan poc temps: “Nosaltres vam tenir sort perquè el nostre contracte s’acaba el 2028, però la noia de dalt li van dir a mitjans de desembre i el contracte se li acabava al final de gener. Va haver de marxar”. 

Ara, els pisos veïns reformats estan en venda per preus que ronden el milió d’euros. El Jesús i l’Eugènia són els últims arrendataris de tota la vida que queden a l’edifici, ja que la resta de veïns van marxar acceptant la indemnització que els nous propietaris els van oferir per acabar el contracte de lloguer abans de la data prevista. La parella té clar que esgotaran el seu contracte fins al final, havent rebutjat les ofertes d’indemnització, que qualifiquen de “ridícules”. “M'estimo més quedar-me aquí tres anys i gaudir del meu pis, i quan arribi el 2028 me'n vaig i ja està”, declara l'Eugènia. Per tant, el paral·lelisme amb la Casa Orsola és més que evident, i en un acte de germanor, destaca que el seu és l’únic balcó que llueix la bandera de ‘Casa Orsola resisteix’.

El balcó de l'Eugènia i en Jesús, ple de flors i amb el cartell de 'Casa Orsola Resisteix' contrasta amb els altres de l'edifici, buits i sense ànima

Una lluita contra l'inevitable

Tot i que la família admet que amb la casa Orsola van prendre més consciència de la crisi de l’habitatge a Barcelona, el problema els va esclatar a la cara quan la notària els va notificar la seva marxa precipitada. Ja feia anys, però, que patien una de les conseqüències de la gentrificació i turistificació de la ciutat. Dels deu pisos de l’edifici cinc d’ells eren pisos turístics, amb tots els problemes que comporta: “Ja vèiem que això no era normal i que ens donava molta mala vida. Eren gent que no tenien horaris, cridaven i cantaven a altes hores de la nit, tiraven brossa a l’escala... I no tenies a qui reclamar perquè els propietaris no vivien aquí”, recorden. 

Amb aquest panorama, era molt complicat combatre l'adquisició del bloc i fer pinya amb els veïns com va passar amb la Casa Orsola. En el moment que les diferents immobiliàries van posar les ofertes sobre la taula tot va caure pel seu propi pes: “Dels deu pisos de l'edifici sabíem que els cinc turístics no anaven a lluitar-ho. Després, a dos veïns els van fer fora perquè se'ls hi va acabar el contracte, un altre tenia problemes personals que li impedien fer res... Vam veure que estàvem sols i no vam poder fer-hi front”.

Però és que quan l'edifici va ser venut als nous propietaris, de seguida van veure quina era la direcció dels nous veïns. L'Eugènia ens narra com un dia baixant per les escales es va trobar al propietari d'un dels pisos del tercer, un inversor estranger: “En anglès em va explicar el que volia fer: ‘Sí, jo he comprat el pis de dalt i en uns tres mesos crec que el tindré arreglat i venut. I quan acabi, per un altre!’ M'ho va dir tant tranquil”. 

Un impacte immediat en el dia a dia

A la incertesa del futur, al Jesús i l'Eugènia se'ls hi sumava l'efecte de les obres al seu edifici. Només entrar al menjador es veuen les restes de les obres contínues a la finca, a més de les reformes que s'han produït al bloc veí. Amb aquest còctel les parets i sostres han quedat plenes d'escletxes identificables a simple vista: “Sí que hi havia alguna petita escletxa abans, però ara travessen tota la paret”, afegeixen.

Les marques evidents de les obres en un dels sostres de casa l'Eugènia i en Jesús

Però les marques a casa seva no són l'únic efecte que han patit els veïns des del canvi de propietat: operaris amunt i avall amb materials i mobles, o la instal·lació d'un ascensor diminut, que amb prou feines hi caben dues persones, i que per l'Eugènia “no està pensant per nosaltres, sinó pels turistes”. Aquest impacte continua avui dia: si entres a l'edifici a qualsevol hora, et pots trobar treballadors o materials escampats al rebedor.

Caixes de mobles i materials que ens vam trobar en la nostra visita a l'edifici del carrer Diputació

Un futur reivindicatiu?

Un cas així també és cridaner pels moviments de l'habitatge. L'Eugènia explica com membres del Sindicat de l’Habitatge de l’Eixample es van presentar a casa seva per oferir-li ajuda sense que ella ho sol·licités. De moment, però, encara no sap ben bé que fer: tot i que està decidida a protestar, es resigna a marxar del pis en acabar el contracte, i no pensa en accions més radicals. Li sap greu haver de deixar el barri on s’ha desenvolupat la seva vida i la dels seus fills, si bé admet que s’ha deteriorat i ha perdut la identitat els últims anys a causa del turisme. No sap on anirà: l'Eugènia, recentment jubilada, considera que l'Eixample està tan car que li serà impossible llogar cap pis al barri.

A més, veu amb preocupació el futur: “Barcelona s’ha convertit en una ciutat pel turista. La gent jove és escopida per la ciutat. Jo ho veig en els meus fills, que han de destinar bona part del seu sou al lloguer. La ciutat on van néixer no els accepta”, lamenta.

L'Eugènia també es queixa que les administracions públiques i els partits polítics no facin res per solucionar casos com el seu, que es compten per centenars a Barcelona, i que cada vegada n'hi haurà més. L’Eixample, Sants, Gràcia, Poblenou: a tots aquests barris hi ha veïns com l'Eugènia i el Jesús, als qui s'expulsa d’una ciutat que ha deixat de protegir-los. “S'estan venent Barcelona a trossos”, s'acomiada la parella.