Camille Ammoun (Beirut, 1975), escriptor, assagista i expert en ciutats i canvi climàtic, és el vuitè resident del programa de residències del CCCB. Format en economia i ciències polítiques a París i a Beirut, Ammoun s’ha trobat amb periodistes a Barcelona aquest dimarts per explicar la seva perspectiva sobre els models urbans de Beirut, la seva ciutat natal, i Dubai, on ha treballat com a consultor en matèria de desenvolupament urbà i sostenibilitat. 

D’aquesta experiència n’han sorgit tant les seves investigacions acadèmiques com la seva obra literària. L’escriptor entén les ciutats com a observatoris privilegiats de les transformacions, les friccions i les crisis contemporànies, que permeten una anàlisi que s’hi submergeix de ple: “La ciutat és la meva matèria primera”. 

Una matèria primera que plasma a les seves obres literàries, com Subsidience o Octobre Liban, on el recorregut d’un carrer serveix per narrar els esdeveniments històrics de Beirut en plena revolució libanesa iniciada el 2019. Tot i la gran contundència del seu discurs geopolític, l’autor afirma que per a ell "escriure és un procés que em dona plaer". "Fins i tot quan faig textos molt foscos", apunta. 

Dubai: la “ciutat espectacle”

Per a Ammoun, Dubai s’ha transformat en una ciutat que representa el màxim exponent de l’urbanisme finançat: una ciutat construïda no per ser habitada comunitàriament, sinó per enriquir uns pocs i generar capital. És, com ell mateix defineix, la “ciutat falsa, efímera”, “ciutat espectacle” o bé “ciutat pop-up i instagramejable”.

Les polítiques públiques en són un exemple paradigmàtic. Orientades exclusivament a fer lluir la imatge exterior de la ciutat, mostren una evident mala adaptació climàtica: gratacels de vidre amb piscines privades enmig del desert i amb temperatures que superen habitualment els 40 graus. Les úniques preocupacions per matèria energètica no neixen de l’ecologisme: surten d’una estratègia comercial per reduir el consum energètic intern i maximitzar l’exportació de petroli i gas. "Dubai està tancada en una mena de presó d’or", denuncia. 

Beirut, la ciutat “subsidiant”

L’autor destaca el concepte "Dubaització del món" com un fenomen present, entre altres llocs, a la seva ciutat de naixement, Beirut, la qual ha definit com a “subsidiant”. Beirut ha estat i encara és destruïda, no ha tingut temps de refer-se, però ha hagut de continuar endavant per una necessitat de subsistència.

A més, la ciutat pateix les conseqüències d’una classe política "completament corrupta". Sense serveis públics reals, la gent no viu amb resiliència sinó que simplement subsisteix, havent de pagar generadors privats de dièsel per tenir llum o depenent dels diners que envien els familiars que han hagut de migrar a l’estranger.

És per això que el libanès parla de la derrota de totes dues urbs: "Tant Dubai com Beirut han fracassat en el seu procés”. Mentre Beirut volia la capacitat econòmica i la grandesa de Dubai, Dubai buscava la vida cultural i la multiculturalitat de Beirut. Al final, cap de les dues sembla haver aconseguit crear un model de ciutat realment funcional per als seus ciutadans.

A Barcelona fins al desembre 

Ammoun serà a Barcelona fins al desembre i aprofitarà l’estada per desplegar un cicle d’activitats al CCCB. Arrencarà el 3 de novembre amb la conferència inaugural “Beirut, les ciutats i el mite de la resiliència”, moderada per l’excorresponsal de TV3 Albert Elfa i repassarà la història recent de la capital libanesa a través de la guerra, la mala governança i l’especulació immobiliària. 

El cicle inclourà també debats amb experts i creadors: a Beirut, la ciutat del col·lapse conversarà amb Rana Eid, autora d’un arxiu sonor sobre els sorolls de la guerra, i a Dubai, el somni del segle XXI analitzarà amb Roman Stadnicki el model financer de l’emirat i les seves escletxes socials.

D’altra banda, acompanyat per l’arquitecte David Bravo, farà una activitat més dinàmica, un taller sobre escriptura, literatura i ciutat anomenat Caminar i escriure, on introdueix la psicogeografia com a pràctica per llegir i narrar l’espai urbà. 

L’emergència climàtica tancarà el bloc amb dues sessions: Les ciutats i la calor extrema: el cas del Golf Pèrsic i els límits d’adaptació i la trobada per a adolescents Sobreviure a la calor: la ciutat i la crisi climàtica, moderada pel sociòleg Miquel Missé. Tot plegat tindrà lloc entre principis de novembre i desembre al mateix CCCB.

La residència del CCCB és una iniciativa creada l’any 2024 amb col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Fundació Privada MIR-PUIG que convida intel·lectuals d’arreu a desenvolupar projectes i a instruir en els àmbits de la creació, el pensament, el periodisme i l’educació.