L'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) ha intervingut els primers pacients d'Europa dins d'un assaig clínic que estudia la viabilitat d'una cirurgia cervical per millorar els símptomes en persones amb Alzheimer en fase inicial. L'estudi, denominat ALCEA, busca "frenar la progressió" de la neurodegeneració, a partir de la potenciació del sistema limfàtic, que és un dels mecanismes que té el mateix cervell per "netejar" les proteïnes tòxiques.

El neuròleg Pau Pastor ha explicat que el cervell té una via de neteja limfàtica que s'encarrega d'eliminar proteïnes tòxiques i que, en l'Alzheimer, aquest sistema "funciona pitjor" per diversos factors. En aquesta línia, la intervenció consisteix a "connectar vasos limfàtics i venes del coll per afavorir el drenatge del líquid cefaloraquidi i de productes de rebuig del cervell", entre ells proteïnes com la beta-amiloide i la tau, associades al deteriorament cognitiu de l'Alzheimer per la seva acumulació.

"Volem estar segurs que aquesta operació no és perjudicial per a la salut", ha subratllat Pastor, que ha insistit que es tracta d'un estudi "pilot, preliminar i de seguretat". L'assaig inclourà deu pacients amb Alzheimer en fase inicial, seleccionats amb criteris estrictes i amb confirmació biològica de la malaltia mitjançant biomarcadors, com estudis d'amiloide o punció lumbar. 

Els pacients seran seguits durant un any i s'avaluarà abans i després de la intervenció la càrrega de proteïnes tòxiques al cervell, així com "la seva evolució cognitiva, conductual i funcional".

Una tècnica extracranial

La intervenció consisteix a buscar un gangli limfàtic del coll que funcioni i suturar-lo a una vena "perquè el líquid limfàtic dreni cap al sistema venós", segons detalla la cap de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Can Ruti, Carmen Higueras. Es tracta d'una cirurgia "molt poc invasiva" que dura unes tres hores i permet al pacient marxar de l'hospital a les 24 hores.

L'especialista ha assenyalat que la tècnica linfaticovenosa, mínimament invasiva, ja està validada per a altres indicacions quirúrgiques, com el tractament del limfedema, encara que "la seva aplicació a l'Alzheimer és encara experimental".

A Can Ruti ja s'ha intervingut als primers dos pacients amb uns resultats preliminars esperonadors i n'hi ha dos més de seleccionats per sotmetre's a la intervenció en les pròximes setmanes.  Quan s'arribi al pacient número cinc, un comitè ètic valorarà la continuïtat de l'assaig.

Escriu, parla i juga a escacs, però es deixa els llums oberts

El primer dels pacients que s'ha sotmès a la intervenció és en Toni Reyes, un veí de Badalona de 67 anys, que fa poc més d'un any que va ser diagnosticat. L'operació va ser fa només tres mesos i la millora del seu estat d'ànim i de les seves capacitats cognitives ha estat més que notable, segons admet la mateixa família.

"Ha estat increïble", relata la dona del pacient, Maria Puente. Abans de passar per quiròfan en Toni "no feia pràcticament res" i no se l'entenia quan parlava. Ara ha començat a tornar a escriure el seu nom, torna a jugar a escacs amb el seu net i fins i tot l'han de fer callar quan parla perquè "no para de xerrar".

Ara, bromeja la dona, "només" té una mania: "No apaga ni una llum. Se les deixa totes enceses". Puente espera que l'estat de l'home segueixi millorant, però assegura que si l'evolució es quedés aquí ja estaria molt satisfeta. "No ens ho esperàvem", assegura la dona.

Tot i aquests resultats, els professionals alerten que cal un seguiment més llarg per treure'n conclusions. Amb tot, Higueras recorda que la cura total de l'Alzheimer és encara "molt lluny", però aplaudeix el fet de poder explorar noves vies terapèutiques que permetin millorar la qualitat de vida dels malalts que pateixen la malaltia.