Jordi Martí Galbis, Jaume Alonso-Cuevillas, Pilar Calvo i Glòria Freixa, candidats a les primàries de Junts per ser cap de llista a Barcelona el 2027, arriben a la votació dividits al voltant de la influència que ha de tenir el líder del partit, Carles Puigdemont, en la confecció de la candidatura. Els postulants coincideixen en les polítiques d'habitatges, la reivindicació de la catalanitat i la crítica al govern del socialista Jaume Collboni, si bé s'obren a explorar pactes amb el PSC. 

Segons el calendari intern del partit, el guanyador provisional de les primàries es coneixerà aquest diumenge al vespre, i es confirmarà el 23 de juny. Un debat, i travesses, sobre qui serà el futur líder del partit, que va començar amb l'adeu de l'exalcalde Xavier Trias ara fa dos anys. Sobre la taula de Junts hi ha hagut els noms de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'empresari Tatxo Benet o l'exconseller Joaquim Forn, que haurien declinat l'oferta, i també els del portaveu del partit, Josep Rius, i l'exconseller Jaume Giró, que es van descartar com a candidats el maig.

L'autonomia municipal i l'ascendent de Puigdemont

Tant Freixa, secretària primera de la Mesa del Parlament, com Martí, líder del grup municipal de Junts a Barcelona, coincideixen a posar sobre la taula la sobirania de l'agrupació barcelonina per confeccionar la llista electoral. "El president Puigdemont és el president del partit i, per tant, sempre que diu alguna cosa és escoltat, però el nostre partit ha defensat molt l'autonomia municipal", observa Freixa. 

En aquest sentit, Martí recorda que el partit té la "tradició" de pactar la llista local amb la direcció nacional, i observa que un altre costum dins del partit és que "es mantingui i es preservi l'autonomia local amb tot". Des d'una perspectiva similar, Calvo, portaveu adjunta de Junts al Congrés, desdobla la preparació de les llistes en dues esferes: té la intenció de reunir immediatament els càrrecs del partit a Barcelona si guanya les primàries. 

En canvi, Cuevillas, advocat que va defensar l'expresident en els primers temps de l'exili, afirma contundent que Puigdemont ha de tornar a tenir "tot el pes" en qualsevol assumpte de Junts. "El president és el referent de tot el partit de forma clara i indiscutida", diu. 

Preguntats per l'endemà de les primàries, tots s'obren a integrar les diferents sensibilitats de Junts a la seva candidatura si són escollits caps de cartell, però apareixen els dubtes sobre què farien si perden la votació. Freixa assegura no haver-se plantejat la possibilitat d'incorporar-se a la llista guanyadora, que dependria de quines són les coordenades del projecte.

Martí també prefereix no especular sobre les conseqüències de les primàries, i subratlla el "contracte amb la ciutadania" que té fins al 2027 com a regidor. Per a Calvo, incorporar-se a la llista guanyadora dependrà de la voluntat de qui la lideri, si bé prefereix no plantejar l'escenari, com Cuevillas, que es mostra confiat: "Jo vull ser l'alcalde de Barcelona".

L'habitatge, principal problema

Els quatre candidats estan d'acord que l'accés a l'habitatge és la principal problemàtica que el futur candidat o alcalde de Barcelona ha d'abordar. Martí es reserva les grans mesures "per a quan sigui candidat", si bé menciona les propostes que, al llarg del mandat, ha formulat el partit: reduir "moltíssim" la càrrega impositiva per adquirir una llar, la construcció i la promoció, o ajudes al lloguer.

La recepta de Calvo passa per una "gran inversió" en nous habitatges de protecció oficial, la "flexibilització" del 30 % de residències assequibles en noves construccions o rehabilitacions, "eliminar burocràcia" o teixir una col·laboració publicoprivada. A més, defensa tenir en compte l'antiguitat en l'empadronament a l'hora d'adjudicar habitatges de protecció oficial.

En una línia similar s'expressa Freixa, que considera necessària una inversió pública "sense precedents" en matèria d'habitatge, especialment en el que és protegit, i interpel·la les companyies privades. Pel lloguer, vol "incentivar" els propietaris, sense "lleis de càstig". De fet, Freixa subratlla la necessitat d'"acabar" amb les polítiques de Colau i Collboni –"molt eslògan i poca solució real"- i posar en marxa mesures consensuades, "sense que es prioritzin ideologies".

Ara bé, tots quatre reconeixen que cal temps per abordar la crisi de l'habitatge, amb mesures a curt termini i d'altres enfocades al futur. Cuevillas creu que moltes problemàtiques estan "enquistades" pel "mal" que, a parer seu, han fet el PSC i els Comuns a Barcelona.

"Tenim males experiències amb Collboni"

Martí, ungit per l'exalcalde Xavier Trias, assegura que Junts ha tingut "males experiències" amb Collboni. Així i tot, assegura que no tanca la porta a explorar pactes, també d'investidura, amb el PSC: "Estem a disposició de parlar, parlarem amb tothom que no trepitgi les línies vermelles que ens autoimposem".

Per la seva banda, Calvo descarta un hipotètic escenari en què Junts, amb ella al capdavant, negociï el seu suport a la reelecció de Collboni, perquè creu que els de Puigdemont "guanyaran i punt". Malgrat tot, i parlant sobre pactes puntuals, sosté que Junts "sempre" ha estat obert a segellar acords que "beneficiïn" la ciutadania. "Si és un bon acord, es pot pactar", opina. 

Freixa, així mateix, esvaeix un horitzó de suport a una suposada reelecció de Collboni, perquè el seu model de ciutat està "esgotat". I Cuevillas afegeix: "Amb la gent del 155 no podem pactar un govern". L'advocat, però, aplaudeix les enteses que Martí ha aconseguit amb el govern actual, que veuria bé reeditar en un futur si només aborden "mesures concretes". 

Aliança Catalana "residual" a Barcelona

Cuevillas augura un "paper residual" per Aliança Catalana a les pròximes municipals a Barcelona, perquè "no té implantació a la ciutat. De fet, revela que el partit va oferir-li ser candidat a la capital catalana, però que ho va rebutjar perquè li faria "vergonya" ser el seu cap de cartell. 

Freixa, preguntada per si acceptaria el suport dels de Sílvia Orriols per arribar a l'alcaldia de Barcelona, descarta teixir coalicions "amb els extrems", però avisa: "Si algú es vol sumar sense demanar-li nosaltres el vot, és una altra cosa. Tampoc pots impedir qui vota i qui no vota".

Així mateix s'expressa Calvo, que pregunta a Aliança Catalana que, arribada la situació, "qui volen posar" a l'Ajuntament de Barcelona, una persona independentista o algú que "defensa la política espanyola". Això sí, adverteix que Junts ha deixat "molt clar" que hi ha "línies polítiques" de l'extrema dreta independentista amb les que "mai" estarà d'acord. Martí també veu elements dels d'Orriols que no li agraden "gens", però subratlla la incertesa sobre qui encapçalarà el projecte a la ciutat i quin serà el seu "tarannà". "Vull esperar a veure com evoluciona el panorama polític (…) al país en general", assenyala.