El canvi climàtic alterarà profundament la dinàmica de les brises marines a l’àrea metropolitana de Barcelona, la qual cosa farà que es retinguin més gasos contaminants sobre les zones costaneres i que augmenti el risc sanitari per a milions de persones. Així ho demostra una recerca de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB que ha projectat amb alta resolució com evolucionaran les brises marines i la qualitat de l’aire segons els escenaris de canvi climàtic previstos per a 2050 i 2100. Segons l’estudi, l’augment generalitzat de les temperatures modificarà l’estructura de la capa més baixa de l’atmosfera (capa límit), fet que accelerarà la producció química d’ozó i la concentració a la línia de costa de cara al 2100.

Les brises marines tenen un paper crucial durant els mesos d’estiu: actuen com un regulador tèrmic natural que frena la calor extrema a la costa i, alhora, funcionen com un mecanisme de ventilació que ajuda a dispersar i desplaçar els gasos contaminants urbans des del litoral cap a l’interior del territori. Aquest procés alleuja la contaminació a les zones costaneres, tot i que també trasllada part de l’impacte cap a àrees interiors, com ara la plana de Vic, situada a 70 quilòmetres de Barcelona.

No obstant això, les simulacions d’aquest nou estudi revelen un canvi de patró sense precedents de cara a l’any 2100: en lloc de penetrar cap a l’interior, el vent tendirà a accelerar el component paral·lel a la línia de costa, la qual cosa en reduirà la capacitat d’avançar terra endins i en retardarà l’arribada entre una i dues hores.

Segons Gara Villalba, investigadora ICREA a l’ICTA-UAB i al Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, les masses d’aire contaminat quedaran retingudes sobre les zones costaneres, precisament les més densament poblades de Catalunya, i això prolongarà l’exposició de la població a nivells perillosos d’ozó. El principal contaminant afectat és l’ozó troposfèric (O₃), un gas contaminant invisible que no s’emet directament, sinó que es forma a l’atmosfera a partir d’altres contaminants (com ara els òxids de nitrogen del trànsit i de la indústria) en condicions d’alta radiació solar i temperatures elevades.

"L’estudi apunta a increments d’entre 5 i 7 parts per bilió en les concentracions d’ozó a la franja costanera, litoral i prelitoral central durant els episodis de calor més forts", indica Sergi Ventura, investigador principal de l’estudi.

Això genera una nova preocupació per a la salut pública a les àrees urbanes del litoral, on l’exposició prolongada a l’ozó pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars aguts, especialment en col·lectius vulnerables durant les onades de calor. Aquests resultats impliquen, a més, un canvi en els mapes de risc de contaminació de l’àrea de Barcelona.