Cap de les queixes presentades entre 2014 i 2024 a Catalunya per la difusió de continguts racistes o LGTBI-fòbics van acabar en una sanció cap al mitjà que les difonia. L’informe, presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes, determina que els mecanismes de queixa per a persones víctimes de discursos d’odi són “ineficients” a Catalunya, i que les poques entitats que els utilitzen són escèptiques del seu funcionament.

Entre el 2014 i el 2024, s’han rebut tan sols 25 queixes relacionades amb el racisme i l'LGTBI-fòbia als mitjans de comunicació a Catalunya. Aquestes són la suma de les 10 que ha recollit el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i les 15 adreçades pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Són dades analitzades a l’estudi Els drets dels col·lectius i persones afectades per discursos d’odi racistes i LGTBI-fòbics difosos a través dels mitjans de comunicació, que pretén fer una diagnosi del funcionament dels mecanismes de queixa del CAC i del CIC.

Per a Anna Clua, professora de la UOC i investigadora principal de l’informe, aquests 25 procediments oberts en deu anys representen una “baixa quantitat” de queixes gestionades per aquestes institucions, i la fan concloure que els mecanismes de queixa per a víctimes de discursos d’odi a Catalunya són “ineficients”.

Entrant a les dades, assenyala una distinció segons el contingut que se’n denuncia. La investigadora afirma que “en termes de racisme, el CIC n’ha gestionat moltes més”, mentre que el CAC n’ha rebut més per material de caire LGTBI-fòbic. Segons la investigadora, la diferència es deu principalment per “un pic” de queixes rebudes sobre racisme en la cobertura mediàtica de l'arribada de menors estrangers no acompanyats l’any 2019.

22 denúncies admeses, 14 resolucions favorables, 4 recomanacions i cap sanció

Pel que fa a la tipologia de mitjans denunciats per la difusió d’aquests discursos d’odi, Clua destaca que la premsa escrita suposa la meitat dels casos admesos (50%), provinents “sobretot de premsa digital”; mentre que la televisió (27%) i la ràdio (23%) no presenten el mateix volum. La professora de la UOC ho troba “molt significatiu”, ja que té en compte que el CAC i el CIC “no tenen potestat sancionadora” cap als mitjans de premsa escrita. A l'hora de desglossar els mitjans denunciats, li “fa posar (...) l’atenció” que entre ells “no hi ha només mitjans de dreta o d’extrema dreta”, sinó fonts amb editorials de línies polítiques molt diverses.

En el nombre de resolucions favorables —és a dir, en aquelles en què es dona la raó a la persona, col·lectiu o institució que presenta la queixa—, s'aprecia que al CAC n’hi ha menys que al CIC “en una proporció important”. A més, la investigadora afegeix que un dels resultats “més importants” de l’estudi és que, fins i tot entre les 14 resolucions favorables, “no hi ha cap sanció”, només hi ha quatre “recomanacions”. També troba significatiu que poques queixes apel·len directament a “l’incompliment d’un marc legal” o normatiu vigent.

Clua aclareix que l’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a entitats especialitzades del tercer sector, de les quals troba que “tenen un nivell de comprensió molt gran” sobre els discursos d’odi que denuncien. La professora relata que si no ho fan, malgrat el seu “bagatge”, és per diversos impediments: l’accés a la informació, la complexitat dels tràmits, els processos “molt dilatats” en el temps, la manca de recursos o la por a represàlies futures per part dels mitjans i periodistes denunciats.

En acabar, la investigadora ha apel·lat als mitjans a emprendre “accions internes” adreçades a “la millora de la confiança de la ciutadania” en els mecanismes per exercir el dret a queixa davant dels discursos d’odi. També ha demanat un major debat social “al voltant de la regulació del dret a la informació i comunicació” en favor de col·lectius vulnerables i víctimes de racisme i LGTBI-fòbia.

El CAC i el CIC en prenen nota

Durant la presentació de l’informe, la vicepresidenta i responsable de Recerca del CAC, Laura Pinyol, ha afirmat que l'entitat assumeix “tota la responsabilitat d’aquesta mancança” en l’eficiència de les denúncies per discursos d’odi a mitjans. Pinyol apunta que es tracta d’una “superposició de drets” entre la llibertat d’expressió i el dret a la informació de qualitat sobre col·lectius vulnerables. La comunicadora reconeix que haver recollit tan poques queixes en deu anys és un “registre molt minse”, i assegura estar “preocupada” pel “sentiment d’escepticisme i falta de confiança” d’algunes entitats del tercer sector entrevistades a l’estudi.

Tot i que la seva intenció i voluntat, insisteix, és la de “no deixar que cap queixa quedi sense resposta”, la vicepresidenta del CAC explica que l’organisme ja no té “la capacitat d’analitzar” tot el contingut que es produeix. Això es deu al fet que bona part del contingut que inclou discursos d’odi es difon per xarxes socials i mitjans no convencionals. “Queden fora dels marcs que tenim”, lamenta la representant del CAC. També ha expressat que “el CAC està disposat a repensar la seva posició” i que és “conscient” que “la lluita contra els discursos d’odi als mitjans” és “una carrera de fons”.

La darrera intervenció l'ha fet Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). En nom de l’organisme que presideix, Rius ha agraït la feina de l’equip investigador de la UOC en aquest estudi, que ha titllat de “molt necessari” i “imprescindible”. El periodista ha afirmat que els discursos d’odi no són només una “patologia social”, sinó un “motor polític”. Ha parlat de la proliferació en premsa de “discursos destructius” que “amenacen les persones més vulnerables”. El preocupa especialment que les entitats no presentessin queixes per “por” davant dels mitjans. “Que la societat tingui por dels mitjans és una perversió”, ha sentenciat Rius. 

En acabar, el president del CIC ha fet una crida a “crear marcs legals i polítics” que impedeixin “que un mitjà tingui com a model de negoci el racisme” i els discursos d’odi: “Aquest estudi diagnostica quin és el problema”, ara “hem de buscar una solució política”.