La disposició d’un habitatge digne. Aquesta és una de les realitats que més preocupa a Càritas Diocesana de Barcelona i sobre la qual han volgut posar el focus aquest dijous en la presentació de la memòria de l’any 2025 Tria estimar. Tria comunitat. Una exclusió residencial que, tal com ha detallat el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ja fa dècades que expliciten com a un dels problemes més destacats en la societat actual i que, de mica en mica, es va cronificant. “Fa temps que reclamem mesures urgents per garantir un habitatge assequible, que afecta especialment a les persones més vulnerables”, ha exposat Sala.

De fet, del total de 27.843 llars ateses el 2025, en què vivien 63.525 persones, un 75% no disposaven d’un habitatge digne, percentatge que ha augmentat lleument respecte de l’any anterior (74%). Les dades presentades per Càritas exposen que el 48% vivia del relloguer, sovint en habitacions o acollides de forma precària, mentre que un 13% es trobava sense habitatge.

“Hi ha gent que encara viu al carrer i per això demanem als partits polítics que es posin les piles i aprovin la llei contra el sensellarisme. Catalunya no es pot permetre arribar a final de la legislatura sense aquesta eina una altra vegada”, ha remarcat el director de Càritas Barcelona.

Una preocupació que, segons ha afegit Sala, va acompanyada de l’aïllament social. De l’any 2018 al 2025, la població en exclusió social s’ha duplicat del 8% al 16%. “No en som conscients, però la fortalesa de les relacions determina qui s’enfonsa i qui no”, ha assenyalat Sala, tot fent referència al fet que darrere de cadascun d’aquest números, hi ha persones i històries.

El 55% es troben en situació administrativa irregular

Paral·lelament, també s’ha posat èmfasi en la regularització extraordinària de migrants. De fet, de la totalitat de les persones ateses l’any 2025, un 55% es trobaven en situació administrativa irregular, tal com ha destacat la cap d’acció social i incidència de Càritas Barcelona, Amèlia de Juan. “La regularització és una qüestió que demanàvem des de feia molts de temps, i que transforma vides perquè permet que les persones existeixin”, ha afegit Sala. 

En aquest sentit, fins a l’1 de juny, des de Càritas Barcelona s’han acompanyat més de 3.000 persones en el procés de regularització, una de cada quatre de les quals eren menors d’edat—, i s’ha pogut formalitzar la sol·licitud de 1.600 d’aquests casos. Un procés que s’ha dut a terme mitjançant el desplegament d’una xarxa de nou punts d’assessorament jurídic i d’acompanyament a la regularització.

A les portes de la visita del Papa

En un context marcat per la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, que es durà a terme els propers 9 i 10 de juny, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de la capital catalana i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha reivindicat l’encíclica del papa Magnifica humanitas com a resposta a les perifèries actuals. En aquest context, Omella ha confirmat que el Papa parlarà en català, almenys “un tros”, durant la benedicció a la Sagrada Família. “Parlarà en català fins on ell arribi”, ha concretat Omella. 

L’arquebisbe de Barcelona ha lamentat la polèmica lingüística: “A alguns els agrada encendre focs on no n’hi ha”. Així mateix, ha afegit que s’ha generat una alarma social explicant que no parlaria català en veure el missal, però ha insistit que “algunes paraules dirà en català, fins allí on pugui arribar”.