Carla Canadell (1996) és una talentosa dissenyadora de moda originària de Girona, que ha forjat una trajectòria sorprenent en el món de la moda. Amb una decisió espontània de seguir una vocació creativa i allunyar-se de les convencions escolars, va descobrir la seva passió pel món de la moda després d'unes converses amb la seva família.

Entre els seus grans èxits professionals destaca el fet d’haver participat en la confecció d’un vestit espectacular que va lluir Beyoncé a Àmsterdam en la seva gira Renaissance.

Canadell ha demostrat una habilitat única per a la creativitat i l'experimentació i es considera una apassionada de la innovació i la sostenibilitat, afirmant que treballar amb la dissenyadora Iris van Herpen és una experiència enriquidora i motivadora, ja que li permet experimentar amb materials i tècniques noves i crear peces úniques i sorprenents.

La seva història inspiradora és un exemple del poder de perseguir passions i obrir-se camí en la indústria de la moda.

Què et va motivar a estudiar moda?
Bé, no va ser una decisió premeditada; al batxillerat no tenia ni idea de què volia fer, només que volia fer quelcom creatiu i que s'allunyés del que m'havien ensenyat fins aleshores a l'escola. Però no tenia clar el què, ja que mai havia tingut una ensenyança artística i no era conscient de les portes que podia obrir.

I, llavors, què et va fer apostar aquesta branca al final? 
A partir de parlar amb la meva família vaig adonar-me que el món de la moda m'interessava moltíssim, parlant amb el meu pare vaig veure que, malgrat que sembli que no, és un món que té moltes sortides. Aquesta conversa va ser el detonant, el que va causar que jo també vaig poder fer una mica d'introspecció.

Quins van ser els teus primers passos en el món de la moda i com vas aconseguir els teus primers encàrrecs o col·laboracions?
En primer lloc, vaig estudiar a l’IED (Istituto Europeo di Design) a Barcelona, on vaig estar 4 anys estudiant moda. Vaig fer una tesi que va ser una col·lecció final de sis "looks" i, alguns de la meva generació vam ser escollits per desfilar a la 080 Barcelona Fashion a la part de noves generacions de dissenyadors. Això va ser genial i molt interessant.

Després de la carrera vas fer un màster, oi? Com va seguir la teva carrera professional? 
Vaig fer un màster de punt a Brussel·les, a l'Académie Royale des Beaux-Arts. Després, vaig fer unes pràctiques a la Condicional, una petita botiga de Barcelona al Born, on també vaig aprendre molt. 

A part d'aquestes pràctiques també en vas fer d'altres....
Sí, vaig fer unes altres pràctiques a Cortana durant sis mesos i em va agradar molt. Vaig estar a taller i una mica a màrqueting i podia veure tot el procés: des de la dissenyadora, les persones cosint allà, el procés de màrqueting, la gent que està fent els patrons... Feia de tot i veure com es crea una marca de roba des de zero és el que més em va agradar.
I, vaig anar combinant altres pràctiques fins a arribar on soc ara, a l'atelier Iris Van Herpen.

Com vas aconseguir entrar a formar part de l'equip d'Iris Van Herpen i què has après d'ella?
Vaig enviar currículum a moltes marques d'alta costura i em van acceptar en el taller d'Iris Van Herpen. La veritat és que va ser tot molt ràpid, vaig enviar al gener la candidatura i al febrer ja m'estava mudant. Sí que et fan fer una prova on has d'enviar una sèrie de peces cosides per poder demostrar el que pots fer, però la vaig superar bastant bé. I estic molt agraïda perquè aquí ho he après pràcticament tot.

Concretament, què és el que més has après des que ets en aquest taller?  
Sobretot més centrat en artesania i coses més relacionades amb l'art, l'experimentació i els nous materials i processos de treballs que no havia vist mai perquè normalment la moda és molt encotillada. Això t'obre una mica la ment i t'inspira per a les teves creacions. També, aprens com és el món de l'alta costura, que és molt dur, però molt gratificant quan veus el resultat. És impactant veure el producte final i pensar que tu has fet això o que has format part d'un equip que ho ha fet.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Beyoncé (@beyonce)

Què et va suposar treballar per a una estrella com la Beyoncé?
Molta gent famosa ha vestit d'Iris Van Herpen, així que treballant aquí és una cosa que ja et podies imaginar, el fet que alguna persona més coneguda pugui arribar a vestir alguna cosa en la qual has participat. És cert que va ser molt impactant, però has d'intentar prendre-t'ho tot amb normalitat perquè és per això que estem aquí, per treballar i fer aquestes coses.

Dins el procés d'elaboració del vestit, quina era la teva tasca? 
Jo estava més al procés de producció, però jo no feia el disseny ni res, tot i que escolten molt les teves idees i et deixen prendre petites decisions. A mi, que m'encanta experimentar fins a arribar al resultat final ho vaig gaudir: que si poso la silicona aquí, els colors així...

Què vas sentir en veure el vestit que havies elaborat un cop ja el duia la Beyoncé sobre l'escenari? 
Quan el vam veure al concert va ser impressionant i gairebé em vaig posar a plorar, perquè a sobre la gent deia que era un dels seus millors vestits i és per estar orgullosa. Va ser una de les coses més importants que he fet fins ara, però espero que no sigui el més important que faré.

​​​
Carla Canadell al taller Iris Van Herpen d'Àmsterdam.

Compagines el teu treball a Iris Van Herpen amb els teus propis projectes o idees personals?
Ara mateix no perquè li estic dedicant tot el meu temps a Iris Van Herpen perquè vull viure-ho al màxim i esprémer l'experiència tot el que pugui. També és cert que ells demanen tot el teu temps, sobretot ara que estem en el moment previ a la nova col·lecció i amb el vestit de la Beyoncé, he estat treballant moltes hores. Quan estàs així, el que vols fer en els moments en què no estàs treballant és descansar.

I, t'agradaria poder dedicar més temps als teus projectes? 
Sí, quan acabi les pràctiques amb Iris Van Herpen sí que em dedicaré més als meus projectes i les meves idees més personals. M'agradaria buscar una feina una mica més estable que em permeti tenir un bon horari amb el qual poder començar la meva petita col·lecció, que ja la tinc mig ideada.

En una indústria tan competitiva i exigent com la de la moda, t'has trobat amb molts reptes?
El repte més difícil ha estat arribar fins aquí. El món de la moda està ple de persones amb talent i ganes, però el més complicat és aconseguir una oportunitat, sobretot sense ser ningú. Hi ha moltíssima gent que voldria ser on soc jo. Les tasques que ens donaven sí que eren reptes, evidentment, però més que veure'ls com alguna cosa negativa són reptes que et motiven i que em donen ganes de fer més i més coses, reptes pels quals estic molt predisposada.

Abans parlaves d'experimentar amb l'art. Com t'has format o actualitzat en les noves tècniques o materials que utilitzes en els teus dissenys i la teva feina?
A la universitat t'ensenyen el més tradicional, però el més experimental ho he après pràcticament tot a Iris Van Herpen i sempre hem estat molt ben guiats. Res ha estat fet per improvisació, ens han donat en tot moment totes les eines per fer el que ens han demanat i si tens alguna pregunta te la resolen sense problemes. Al final, on més he après ha estat amb les pràctiques, que és on més s'experimenta i es treballa amb noves tecnologies.

Quin creus que és el futur de la moda? 
El futur de la moda serà una combinació de tradició, artesania i noves tecnologies. Evidentment, es continuarà innovant, però sense deixar de perdre tota la tradició que fa que una peça de roba sigui una peça de roba.

Quins consells donaries als joves que volen dedicar-se al món de la moda?
Primer de tot, molta paciència, perquè és bastant complicat arribar on vols, però si realment ho vols fer i tens els mitjans, no t'has de rendir. Hi ha moments de tot, però es pot fer intentar i algun dia tindràs sort i et sortirà l'oportunitat que estaves esperant. Jo també ho vaig estar intentant durant molts anys i, mira, sí que m'ha sortit alguna cosa. Per tant, que facin sempre el que creguin encara que sembli una bogeria i que no deixin d'estudiar i aprendre i d'estar actualitzats en les noves modes i tecnologies.