Armada de la seva experiència com a advocada de violència de gènere, Carla Vall desgrana les claus per sobreviure a una relació masclista o una violació en un llibre que aposta per desterrar l'ideal masculí del "malote" i alerta que el porno aboca els joves "a la idea que el sexe és violència". En una entrevista amb Efe, Vall explica que va concebre Trenqueu en cas d'emergència (editorial Univers) com una guia dirigida a dones víctimes de violència masclista o sexual o que estiguessin "molt a l'inici" d'una relació d'aquest tipus, encara que també inclou missatges per a l'entorn d'aquestes dones i per als seus "potencials" agressors.

En un llenguatge clar i amb un to sempre càlid, Vall indica en el seu llibre les claus per acompanyar les víctimes en el procés judicial i de recuperació personal -també les adverteix de la violència institucional amb què probablement acabaran topant-se- i desmunta els mites en què es basa l'imaginari del masclisme. Una violència masclista que, adverteix Vall, és tan "estructural, tan immensa, que és gairebé una qüestió estadística que acabis amb un tipus de vincle violent o com a mínim tòxic", malgrat que, reconeix, "ens costa molt identificar-la quan ens passa a nosaltres, ens costa molt identificar que totes estem convidades".

Un dels "nusos" més importants que subjecten la violència masclista és, segons l'advocada, "la idea que l'amor ho pot tot", la qual cosa provoca que "t'acabis buidant, ofrenant a la violència, i donant tot el que tens en una situació que el que exigeix és "posar límits". "Vivim en una cultura que des de petites ens ensenya que hem nascut per estimar", reconeix Carla Vall, que alerta també de l'imaginari que "l'amor també és patir", present en la nostra cultura des de fa segles i que encara subjeu en refranys com "no parar fins sortir-se amb la seva".

Per aquest motiu, crida a canviar els "paradigmes de les relacions que no es corresponen amb el model heterosexual xungo de tota la vida" i a desterrar ideals masculins com el del "malote": "aquest perfil dels papers de Mario Casas, un paio que és un imbècil amb les dones i que a més té rèdit". Carla Vall reconeix en el seu llibre el punt d'inflexió que han suposat per a l'enfocament de la violència masclista a Espanya el cas d'Ana Orantes -la dona que va ser assassinada pel seu exmarit després de relatar en televisió els seus anys de maltractament- o la violació grupal de "La Manada", que va donar motiu al clam feminista que ha propiciat el projecte de llei de l'anomenat "només sí és sí".

L'advocada no oculta com d'"agraïda" se sent amb la víctima de violació de Pamplona -"va poder confrontar de manera suficient la violència, va combatre tot aquest imaginari que als acusats no els feia falta violar perquè eren molt guapos"- i defensa la llei del "només sí és sí" perquè les dones necessiten "aquesta protecció penal quan no hi ha protecció social". No obstant això, considera que també són necessaris canvis culturals en l'educació sexual des de la infància, tant per a nens com per a nenes, de manera que "no recaigui en el porno, en les llars o en l'amic de torn".

En aquest sentit, admet que en la pornografia, que sovint suposa el primer contacte dels adolescents amb la sexualitat, hi ha una "gran quantitat de produccions violentes, amb imatges de dones victimitzades a través del sexe". "No pot ser que l'única opció de relacionar-se amb el sexe que tenen els més joves sigui aquesta, els estem abandonant a la idea única que el sexe és violència", reflexiona Vall, que afegeix: "com pot ser que el vídeo més buscat durant les setmanes del judici de la Manada a les pàgines pornogràfiques de l'Estat espanyol sigui precisament el de la violació grupal?".

Malgrat la falta d'estadístiques sobre l'augment de violacions múltiples, Vall assegura que s'ha detectat un cert "efecte mimètic" després del cas de "La Manada", fins al punt que alguns grups d'agressors sexuals s'han autodenominat així, perquè "entenen que és una cosa bona, està darrere la idea de pertinença al grup i senten que això els reforça".

"Quantes vegades no hem vist agressors sexuals fent el signe de la victòria, sentint-se els amos de la festa? En canvi, en la victimització masclista de les dones hi ha un procés d'avergonyiment perquè no puguin donar la cara, associat a la dona feble, ximple, que s'ho ha deixat fer", diu Carla Vall. Per aquest motiu, considera que el primer que cal fer és deixar d'anomenar-los 'Manada': "Si partim del punt de vista que una violació no és poder libidinós sinó obtenció de plaer a través del poder, per a ells es tracta de complir amb una gesta. Però si els anomenes agressors grupals no són ningú", sosté.