Després d’una llarga jornada de negociació, el govern espanyol ha presentat finalment els dos decrets sobre l’habitatge que hauran de ser aprovats al pels socis parlamentaris al Congrés dels Diputats el pròxim divendres a les 11 del matí en un ple extraordinari. Moncloa encara no ha publicat el detall del text, però la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ja ha avançat algunes de les mesures.

El primer dels dos textos recull la protecció contra els desnonaments fins al 2030 i una pròrroga de dos anys dels contractes en vigor que finalitzin abans del 31 de desembre de 2028. La proposta també inclou la prohibició de la compra d’habitatge per part de fons voltor fins al 2028. El segon decret preveu “la renovació automàtica dels lloguers”, una de les exigències principals del Sindicat de Llogateres.

Quan es demana un primer balanç dels drecrets a Carme Arcarazo, una de les portaveus del Sindicat, recalca primer de tot la mobilització popular de centenars de milers de persones al carrer. "Ha arrossegat un govern que feia gairebé quatre anys que bloquejava qualsevol canvi estructural en les polítiques d'habitatge a l'estat espanyol", afirma al Diari de Barcelona.

Dit això, Arcarazo critica que l'establiment de contractes de lloguer indefinits, "l'única mesura realment estructural", s'hagi posat en un decret a banda. "Ens compliquen molt la vida perquè s'aprovi. Diu molt poc d'aquest govern", es lamenta. La congelació dels lloguers, les normes antidesnonaments i la llei que regula el lloguer de temporada i d'habitacions són els altres punts que el Sindicat considera imprescindibles.

"Espero que Junts tingui responsabilitat. Hauria de poder posicionar-se a favor de les renovacions automàtiques de lloguer"

La portaveu és conscient que el futur d'aquests decrets és en mans del grup parlamentari de Junts al Congrés, i interpel·la els de Puigdemont: "Espero que Junts tingui responsabilitat. Hauria de poder posicionar-se a favor de les renovacions automàtiques de lloguer perquè és una cosa que als països de l'entorn on governen homòlegs seus, com als Països Baixos, ho fan. La majoria dels països europeus tenen contractes indefinits, és de sentit comú: que, al cap de cinc anys, hi hagi una justificació si has de fer fora algú de casa seva que ha pagat sempre i que té una vida establerta", explica.

Quan el DdB li assenyala que totes aquestes mesures són per protegir qui ja ha pogut accedir al mercat de lloguer, però no pas per facilitar-hi l'accés, Arcarazo és clara: "Això és només una primera batalla. Avui comença tot, calen moltes més mesures per solucionar la crisi de l'habitatge".

Esmenta la prohibició de compres especulatives, els lloguers indefinits i un parc d'habitatge públic robust. I rebla: "Si hem vist que en una setmana podem aconseguir dos decrets per parar el xoc, és importantíssim que la gent continuï mobilitzada perquè puguem aconseguir coses molt més importants".