El primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha defensat que la Unió Europea i el Canadà "són forts cadascun", però que "poden ser encara més forts junts". Durant el seu discurs a l'Eurocambra, Carney ha celebrat la proposta que aquest dimecres va plantejar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, perquè el país es converteixi en el primer membre associat de la UE. "Donem la benvinguda a aquesta ambició" i ha recordat que les enquestes mostren "una majoria aclaparadora de canadencs" que donen suport a aprofundir en l'aliança. Carney també ha remarcat que no proposa "un tercer bloc per convertir-nos en un rival de les grans potències", sinó que volen contribuir a crear un nou ordre mundial "just, estable i pròsper".

El primer ministre canadenc ha començat la seva intervenció recordant els llaços històrics que han unit la Unió Europea i el Canadà. "No som aliats de temporada. No busquem acords de suma zero. El nostre compromís amb l'estat de dret i la nostra defensa indestructible de la dignitat humana, la llibertat individual i la democràcia comparteixen les mateixes arrels profundes".

Carney ha lamentat les "noves tempestes" que darrerament han sacsejat la societat: "el canvi climàtic, l'erosió de les normes democràtiques, l'ús del comerç com a arma". "Les institucions multilaterals en les quals confiàvem s'han debilitat".

Per això, al llarg de la seva intervenció, ha defensat aprofundir en la unió entre els 27 i el seu país. "Junts, el Canadà i la Unió Europea poden afermar les nostres bases per sostenir els nostres valors, mentre creen una coberta protectora sota la qual els nostres ciutadans poden prosperar".

I és que per Carney la sobirania "va més enllà de poder alimentar-nos, proveir-nos d'energia i defensar-nos". "Ara requereix un accés segur a la IA, als semiconductors, minerals crítics, sistemes de pagaments, tecnologies netes, vacunes i comunicacions per satèl·lit". Ha admès que "tots" tenen "mancances importants" en aquestes capacitats estratègiques que "creen vulnerabilitats", però creu que "col·lectivament" es poden resoldre.

"L'objectiu no és l'autosuficiència. És la resiliència col·lectiva. Aquest avantatge mutu està en el nucli d'una associació més profunda entre el Canadà i Europa", ha subratllat.

Beneficis i avantatges mutus

El canadenc ha repassat com es poden beneficiar mútuament en àmbits com els minerals crítics, la capacitat industrial de defensa, la intel·ligència artificial, la seguretat energètica, l'espai o els sistemes de pagaments. "On les nostres fortaleses difereixen, es complementen. On se superposen, creen escala. Hem de construir sobre les fortaleses de cadascun, de forma deliberada, sistemàtica i ràpida", ha ressaltat.

Ara bé, durant el seu discurs, Carney també ha deixat clar que no proposen convertir-se en "en un tercer bloc rival de les grans potències, encara que amb millor educació", ni tampoc volen "dominar els altres". "Al contrari, busquem resiliència perquè ningú pugui controlar els nostres mercats oberts, erosionar la nostra sobirania, amenaçar la nostra integritat territorial o soscavar les nostres llibertats, les nostres democràcies, el nostre estat de dret".

"Ningú dictarà" amb qui teixeix aliances Ottawa

Aquesta matinada, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Unió Europea amb "aranzels molt elevats" si considera que l'acostament entre el Canadà i la UE és "un acte hostil" o s'ha fet "amb mala intenció". "Si és amb bona intenció, està bé".

De fet, actualment, els EUA i el Canadà s'han imposat aranzels mutus després que aquest estiu no arribés a bon port l'acord comercial que van negociar.

Davant d'aquest amenaça, Carney ha deixat clar que "ningú dictarà" amb qui teixeix aliances Ottawa. "Ningú ens dirà quina llengua parlem, ningú dictarà la nostra cultura ni amb qui podem establir acords internacionals", ha remarcat.