Quan el carrer es converteix en el taller: com es preparen els guarnits de les festes de Gràcia? - Diari de Barcelona
Dies previs
Quan el carrer es converteix en el taller: com es preparen els guarnits de les festes de Gràcia?
Les comissions ultimen els preparatius abans del dia 15 d’agost
Aterrar al cor de la Festa Major de la Vila de Gràcia dies abans del 15 d’agost és veure com el barri es transforma en un taller d’artesania a l’aire lliure. Entre el soroll de les eines, les capses de cartó acumulades i les mans tacades de pintura, les comissions afronten una marató contra rellotge per tenir-ho tot a punt dissabte a les 8 del matí. Més enllà de la festa, el que es juga als carrers és la cohesió veïnal, la continuïtat de la cultura popular i la resistència d’un barri en plena transformació.
Al carrer de Verdi del Mig, l’activitat és constant. Després que l’any passat un incendi en cremés la portalada i provoqués una crisi interna a la comissió, la junta s’ha renovat i Susana Font ha agafat el relleu del seu germà, que havia presidit l’associació durant anys. El tema d’enguany n’és la conseqüència directa: la metamorfosi de les papallones. “Vam dir: podríem intentar fer un procés de metamorfosi. I qui la fa? Les papallones. El barri està canviant, hi ha canvis constants que no ens agraden, però els hem d’acceptar i intentar conviure amb ells”, explica Font.
A Verdi, l’aprofitament de materials és la norma. “El nostre principal proveïdor és el contenidor de la cantonada”, comenta la presidenta. Tots els cucs del carrer s’han fet amb garrafes d’aigua i ampolles de plàstic; algunes de les flors, amb bosses d’escombraries tallades a tires; i el paper de seda prové de l’estoc d’una fàbrica que va tancar. Mentre un grup de veïnes prepara 170 papallones de ganxet fetes a mà, Font reivindica el sentit profund de l’associació: “Darrere de la festa hi ha valors. Els guarnits no els preparem per després fer una festa pels guiris. Són dues festes: la que fem nosaltres abans i la que fem en acabat”. Malgrat que el 70 % de la gent de la comissió ja no viu al carrer per la transformació de la vila, continuen participant de la xarxa veïnal, ajudant la gent gran o resolent problemes quotidians.
El vaixell rumb a la festa
A La Perla, una de les comissions més joves del barri, l’activitat també és frenètica. L’associació ha convertit el carrer en el vaixell de La Perla Negra, dels Pirates del Carib. “Sempre hem tingut aquesta idea que som pirates. Feia cinc anys que guardàvem aquest tema i ara ens hem sentit preparats”, explica Daniel Cortés, membre de la comissió, que hi treballa des de fa sis o set mesos.
A La Perla, l’enginy supleix la manca de pressupost. Cartons recollits del carrer, caixes industrials que aporta el pare d’un membre de la comissió, fustes d’un fuster i els bastidors del taller d’un pintor del barri que va morir aquest any conformen part de l’estructura decorativa. “Normalment, ens fan la crida, i si ens interessa, diem que sí”, explica Cortés.
Aquest any, a més, la comissió ha patit un incident vandàlic a la persiana del local. Per a Cortés, és un símptoma dels canvis que viu la Vila i de la pèrdua de vincle d’alguns veïns amb la festa. El guarnidor també assenyala la pressió de la massificació turística i del model de ciutat: “Això fa que gent humil o fills del barri no puguin viure aquí”. Per a la comissió, mantenir les festes és també una manera de preservar la identitat del barri: “És part de la cultura catalana i de la ciutat”, conclou.
La masia al detall
A la Travessia de Sant Antoni, el guarnit pren una altra forma. Coneguts pel seu treball minuciós, enguany recrearan el jardí d’una masia catalana abandonada, com a al·legoria de la pèrdua de les arrels i del patrimoni. El tema, però, no era el que havien previst inicialment: “Vam decidir aparcar el tema inicial al juny per un debat intern i vam fer aquest més improvisat”, explica Sonia Aldolz, sòcia de la comissió. L’objectiu era recuperar una manera de fer més pausada: “Volíem un decorat per ‘guarnir i gaudir’, sense estrès”.
Des del juny han elaborat més de 2.000 buguenvíl·lies a partir de donacions i materials que tenien en estoc. És una manera de treballar que també defineix la comissió: aprofitar abans de comprar. Teles provinents de donacions, materials d’empreses i objectes que els veïns ja no necessiten que acaben convertits en elements decoratius.
La comissió també cuida la relació amb el veïnat. Cada any ofereixen un dinar gratuït a les veïnes i intenten implicar-les en la vida del carrer. Però la convivència no sempre és fàcil. La massificació turística ha fet que redueixin el nombre de concerts i apostin per activitats més tranquil·les, com una nit de cinema a la fresca o una nit de silenci. “La massificació ens fa malbé el guarnit i fa que no ens ho passem bé. Molts veïns es pensen que els socis guanyen diners, quan la realitat és que paguem quotes i treballem de cambrers per la festa”, explica Aldolz.
La porta d’entrada a 'El senyor dels anells'
Baixant entre els carrers més estrets —i més concorreguts durant les festes— succeeix un fet que no es donava des de fa 10 anys: cinc carrers —Fraternitat de Dalt, Fraternitat de Baix, Tordera, Progrés i Llibertat— s’uneixen per representar la mateixa temàtica, en aquesta ocasió es tracta de l’univers del Senyor dels Anells.
A Tordera (o enguany Tordelf), encarnen Rivendel, el refugi dels elfs. La idea de representar la saga cinematogràfica va sorgir d’un dels carrers, però aviat es van poder organitzar entre les associacions: “Posar-se d’acord no va ser gens difícil. La saga ens donava la possibilitat de fer diferents propostes”, apunta Laia Miller, membre de la Junta de la Comissió de Festes del carrer Tordera.
“No volem passar la festa major darrere d'una barra, volem estar al carrer, gaudir de la nostra gent i de les activitats”, explica Miller. Tordera és un dels dos carrers de la Vila que no inclouen barra a la via. La guarnidora argumenta que, tot i que es tracta d’un carrer “molt humil econòmicament”, prefereixen viure les festes en primera persona.
En una comissió amb només 12 veïns totes les mans són benvingudes i les idees surten de sota les pedres: “Deixo les peces aquí assecant-se i vaig fent pisos”, comenta un dels guarnidors mentre col·loca una peça del guarnit entre dues tanques. Ara fa unes setmanes que han pogut sortir a la via pública i, per tant, han pogut guanyar espai per al muntatge, ja que comparteixen local amb cinc carrers més. “Tenim un problema molt important: no tenim el local al carrer”, argumenta Miller. Aquest fet, més enllà de reduir l’espai de treball, suposa inconvenients en el moment de desplaçar el material i poder guardar les pertinences personals o, simplement, poder anar al lavabo.
La saga continua
En girar la cantonada, una gran construcció de fusta i filferro sembla tapar l’entrada del carrer Progrés. Però només entrar, un conjunt de taules amb figures fetes a base de cartons, ampolles de plàstic i papers de diari omplen l’espai. El cel està fosc i sembla que aviat hi haurà tempesta —fet que sembla formar part de la tradició de les festes—. Per tant, els veïns i veïnes ràpidament tapen amb lones de plàstic tots els guarnits i entren les peces més delicades al local. En obrir i tancar d’ulls, el carrer es transforma completament en un mar de plàstic que tapa les figures dels personatges més destacats del Senyor dels Anells.
Progrés és una de les vies més concorregudes i, especialment, quan es representen obres populars com enguany. Això, però, lluny de ser un punt positiu, genera malestar entre els organitzadors: “Nosaltres voldríem que no hi hagués tanta gent, que no fos tant pels guiris”, explica Cèlia Marimont, guarnidora del carrer. Així, en els darrers anys, la festa ha apuntat a una escena més local i d’activitats veïnals per tal de reduir l’afluència. Tot i això, les comissions apunten a les institucions: “L'Ajuntament ha de reduir l’efecte crida, perquè al final la festa mor d'èxit”, apunta el guarnidor Ramon Ortiz.
Repensar les joguines
A pocs metres de Progrés, a Mozart s’amaga el local de la comissió de Sant Pere Màrtir i Jesús. Entre nines fetes a partir de garrafes d’aigua, un gran unicorn penjat del sostre i cotxets de nadons, els veïns construeixen a poc a poc una crítica a la joguina: “S’ha usat molt sovint per marcar rols de gènere i, per tant, marcar la posició de l'individu en la societat des de ben petits”.
Fins ara, la comissió sempre havia guarnit el carrer Jesús, però en aquesta edició disposaran els decorats a Sant Pere Màrtir: “Ens vam quedar a Jesús per inèrcia, però sempre havíem volgut fer Sant Pere Màrtir”, explica el patró Kepa Uharte.
Durant els preparatius, els veïns passen moltes hores junts. Són 40 socis, però hi poden arribar a participar fins a 90 persones. Així, un dels principals objectius, més enllà d’acabar els guarnits a temps, és reforçar els vincles entre la comunitat: “Volem que quan acabi la festa major encara tinguem ganes de veure’ns. Això és l’important: complir una feina i mantenir la cohesió com a grup”, relata Uharte.
