El trànsit del carrer de la Gran Via es paralitza davant La Casa de la Vaga, instal·lada a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Des del 19 d’octubre ha estat l’espai central d’informació i el punt de trobada dels comitès de vaga, assemblees, activitats, reunions, xerrades i tasques logístiques de tota mena de cara a la vaga general de l’11N. Al migdia, durant poc més de 10 minuts els cotxes s’han vist obligats a parar-se a causa d’una manifestació. Enmig del pas de zebra d’un semàfor, diversos estudiants de la UB han començat càntics a favor de l'habitatge alhora que sostenien rètols sota el lema “Aturem-ho tot” o “Organitzem la classe treballadora”. 

El Sindicat de Llogateres, amb el suport de la universitat de Barcelona, van obrir les portes de La Casa de la Vaga per tal que s’hi pogués unir tothom: mestres, metges, pagesos, treballadors socials… L’objectiu principal era aglutinar a la màxima gent per desbocar i dur a terme una vaga general a tot l’estat. El paranimf i els patis de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona solen respirar el murmuri habitual dels estudiants, el pas dels turistes i el trànsit de la Gran Via. Des de fa uns dies, però, les parets de pedra d'aquest símbol de la ciutat es veuen diferent: dos cartells de grans dimensions es veuen a simple vista: “viure ens costa la vida” i “vaga general 11N” són els missatges que es poden llegir. 

Mentre els passadissos estan tranquils, sobre les 12h el trànsit de la Gran Via s’ha aturat. Un centenar d’estudiants amb pancartes d’"Aturem-ho tot 11N" i “Organitzem la classe treballadora 11N” han tallat la circulació. Els clàxons dels taxis, turistes atrapats i gent que arribava tard a la feina anaven incrementant en el transcurs del poc temps que hi han estat. La impaciència era tal, que fins i tot un parell de vehicles s’han vist obligats a avançar pel carril lateral (en direcció contrària) uns metres per creuar el semàfor on estava situat el jovent. 

La veu del moviment estudiantil

Al mateix tall de carrer, entre el soroll de la protesta, en Carlos, en José i l'Arnau, membres del Comitè per la Vaga General de la UB Central i del Raval, expliquen que han convocat “un dia de lluita abans de la vaga general”. Detallen que formen part del moviment estudiantil i que la principal diferència de qui treballa per La Casa de la Vaga és que aquesta està més enfocada als treballadors.

“Creiem que un dia de vaga és insuficient; hauria de ser indefinida, però és el camí per construir una força”, assegura en Carlos. El mateix estudiant destaca la voluntat principal de l’11N, afirmant que “una vaga el que vol fer és paralitzar l’economia completament”. A més, hi creuen en la causa, ja que serveix per reclamar “millorar salaris, condicions laborals i habitatge digne”, afegeix en José.

Aquesta vaga afecta especialment els joves, un dels col·lectius més vulnerables davant la crisi de l’habitatge a l’hora d’emancipar-se. Així doncs, la protesta estudiantil aporta les seves pròpies reivindicacions sectorials. En José es mostra orgullós que es torni a produir una vaga general d’aquesta magnitud 14 anys després, i aprofita per situar en el punt de mira el sistema educatiu: "Com a estudiants podríem exigir la derogació del Pla Bolonya, la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) o la LCU (Llei de Convivència Universitària), que són bàsicament una mordassa estudiantil".

La crítica estudiantil tampoc estalvia retrets a les organitzacions sindicals. En concret, en Carlos carrega durament contra CCOO i UGT; retrata que és “una vergonya que hagin estat sense convocar una vaga general des del 2012 només perquè cobren subsidis i ajudes del Govern”.

A més, té dubtes sobre la voluntat real de la convocació de la vaga, adoptant la hipòtesi que es tracta d’un mecanisme per treure “rèdit electoral pel PSOE”. Per tant, reivindica que s’ha de “desbordar aquest marc discursiu” i trencar el relat: “La vaga no és seva, és nostra". De fet, l’Arnau va una passa més enllà i diu que la vaga és una “eina de la classe obrera”, i que no es pot fer servir amb segones intencions.

El debat de la cançó i la «festivització» de la lluita

Durant setmanes, el Sindicat de Llogateres han desplegat una intensa programació cultural per escalfar els ànims i eixamplar els suports del moviment. En aquest sentit, la darrera notícia ha estat la publicació d’Estimada Valentina, una cançó a favor de la lluita pel dret a l’habitatge en una col·laboració que agrupa 30 artistes i grups catalans.

Es tracta d’una iniciativa encapçalada per Ginestà, qui ha posat lletra a una idea i una melodia que visibilitza la realitat de la situació d’emergència habitacional actual. Ara bé, aquest projecte artístic no agrada a tothom. “No estic gaire d'acord amb les festes que s'han fet... La festivització de la lluita em sembla bastant contraproduent", reflexiona en Carlos.

Mentrestant, els manifestants abandonen les protestes i comencen a recollir. El trànsit reprèn el curs habitual i els cotxes ja poden reprendre la marxa a les portes d’una jornada que es preveu única.