Catalunya té una nova llei pels drets LGTIBQ+ 11 anys després - Diari de Barcelona
El Parlament de Catalunya ha renovat avui el compromís amb la protecció de la diversitat sexual i de gènere. Amb el suport de més del 80% de la cambra, s'ha aprovat la nova llei "per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia". Aquesta norma arriba per actualitzar i substituir la pionera llei de 2014 —la primera i única elaborada fins ara al país—, que havia quedat desfasada després d'una dècada de canvis socials.
La votació ha dibuixat una conjunció progressista àmplia i habitual quan es tracta de drets civils: els 107 vots a favor del PSC, Junts, Esquerra Republicana, Comuns i la CUP han servit per tirar endavant el text. A l'altre costat, els 24 vots en contra han agrupat la dreta i l'extrema dreta, tant catalana com espanyola: el Partit Popular, VOX i Aliança Catalana s'hi han oposat frontalment.
En acabar la votació i ser legalment vigent la nova llei, els col·lectius i entitats presents a l’hemicicle han celebrat la llum verda amb aplaudiments i un desplegament de banderes LGTBIQ+ després d'anys de lluita per superar una legislació que ja té 11 anys d'antiguitat.
El Parlament aprova la nova llei dels drets de les persones LGBTI i l\u2019erradicació de l\u2019LGBTI-fòbia.
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) December 17, 2025
\uD83D\uDFE2107 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT)
\uD83D\uDD3424 vots en contra (PPC, Vox i AC) pic.twitter.com/HWlbb2oAY1
Què canvia amb la nova llei?
La modificació incorpora canvis estructurals profunds. El text actualitza el règim sancionador contra els delictes d'odi i perseguirà els discursos discriminatoris a les xarxes socials. Un dels punts clau és la prohibició explícita de les teràpies de conversió destinades a modificar l'orientació sexual o la identitat de gènere, que passaran a ser infraccions sancionables.
En l'àmbit administratiu, la norma incorpora el reconeixement de la lliure determinació de gènere. Això es tradueix en un mandat clar: les administracions públiques hauran de garantir les transicions de gènere per la simple voluntat de la persona i, a més, facilitaran l'accés a llocs de treball a les administracions públiques per a persones dissidents de gènere i orientació sexual.
"Un dia històric i d'orgull"
La reacció de les entitats ha estat unànime. "Avui és un dia molt especial i motiu d'orgull per a la comunitat LGTBIQ+ perquè situa els nostres drets al centre de les polítiques públiques del país", ha celebrat la Fina Campàs, vicepresidenta del Consell Nacional LGBTIQ+. La portaveu ha destacat que la nova llei suposa un "salt endavant qualitatiu", ja que permet abandonar el "marc jurídic fràgil" de 2014 per assolir una "seguretat jurídica plena". Per a la Fina, l'aprovació situa Catalunya com "un dels marcs normatius més avançats d'Europa".
Des de la Plataforma LGTBIQ+ Catalunya, s'ha volgut recordar els qui van obrir camí en temps més difícils: "Hem viscut amb por, invisibilitat i faltes de protecció", ha reivindicat el portaveu, fent valdre la lluita per la consecució de drets quan l'existència del col·lectiu ni tan sols estava reconeguda legalment. Tots els representants han coincidit que aquesta llei és crucial en "els temps que venen", fent referència explícita a l'auge de forces reaccionàries que amenacen els avenços socials.
Matisos en el 'Sí'
Dins el bloc favorable, el suport no ha estat exempt de matisos. Pilar Castillejo, diputada de la CUP, ha lamentat que la versió final no sigui més ambiciosa per culpa dels límits imposats per PSC i Junts. "La nostra posició és pragmàtica per no entorpir la llei", ha assegurat, tot criticant que el text podria haver estat "més valent".
Per la seva banda, Junts ha defensat la llei com una eina "plena i àmplia" que aborda la realitat LGTBIQ+ des d'una visió integral, incloent-hi àmbits com "l'oci, l'esport, la cultura, els mitjans, l'educació, la salut i el treball". Segons la formació, el nou text situa Catalunya "a l'avantguarda".
L'Observatori contra l'LGTBIQfòbia ha volgut reconèixer específicament el paper de les diputades d'ERC, la CUP i els Comuns per haver liderat el diàleg parlamentari.
L'extrema dreta a l'ofensiva
El rebuig més contundent ha arribat des dels escons de l'extrema dreta. Aliança Catalana ha reconegut la llibertat individual del col·lectiu, però ha criticat la llei com a "enginyeria social, activisme institucional i cosmètica". La seva líder, Sílvia Orriols, l'ha qualificat de "paternalista" argumentant que el col·lectiu "ja gaudeix de drets inherents i naturals com a ciutadans" i ha denunciat que la norma imposa quotes a l'administració pública sense tenir en compte els mèrits.
En una línia similar, VOX ha carregat contra el que considera el "negoci de la identitat de gènere", assegurant que "només existeixen dos sexes: home i dona". La formació d'ultradreta ha titllat els partits impulsors de la llei de "negacionistes científics" i ha arribat a vincular l'actual col·lapse dels serveis públics amb els diners destinats a la "ideologia de gènere".






