Catalunya té 776.176 places turístiques, segons el Registre de Turisme de Catalunya del Departament d'Empresa consultat per l'ACN durant el mes de juny. La xifra equival pràcticament a un de cada deu habitants del país, que té una població de poc més de vuit milions de persones. El llistat inclou hotels, càmpings, habitatges d'ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics. En 90 localitats hi ha més places destinades al turisme que població resident i, en algunes, el nombre de llits multiplica per sis el de censats.

Barcelona té registrades 91.901 places turístiques, el municipi amb més oferta del país, i nou de cada deu d'aquestes són a hotels. Un 8,8% del total, és a dir, 8.052, són llits situats a habitatges d'ús turístic, segons consta al llistat. La capital catalana té un total d'11.227 establiments per a visitants, així que cadascun d'ells té espai per a vuit persones de mitjana.

En nombres absoluts, Salou és la segona localitat amb més places disponibles, amb 42.222 places distribuïdes en 7.290 establiments. La ciutat del Tarragonès té més oferta per a visitants que persones censades, i els llits per a visitants representen el 5% de tots els disponibles a Catalunya. Diversos municipis de la Costa Daurada se situen entre la vintena que encapçalen el rànquing, com ara Cambrils (18.538 places), Mont-roig del Camp —que inclou Miami Platja— (13.987), Tarragona (13.464) i Vila-seca (11.203). De fet, el Tarragonès és la tercera comarca amb més oferta. 

El Baix Empordà, tanta oferta d'allotjament turístic com Barcelona ciutat

A banda de Barcelona i la Costa Daurada, l'altre focus d'allotjaments turístics és la Costa Brava. La meitat dels deu municipis catalans amb més places són del litoral gironí: Lloret de Mar (tercer, amb 35.364 places), Platja d'Aro (19.312), Torroella de Montgrí (18.828), Blanes (15.847) i Tossa de Mar (15.545). De fet, per comarques, el Baix Empordà se situa només darrere del Barcelonès en aquest registre, apropant-se a les 100.000. La fesomia dels establiments turístics és diferent que a Barcelona ciutat o al Tarragonès, ja que la majoria de les places són de càmpings (62,3%), per sobre dels habitatges d'ús turístic (17,7%) i els hotels (16,7%).

Encara a les comarques gironines, la Selva és la quarta de tot Catalunya amb més oferta (74.126 places) i, l'Alt Empordà, la sisena (67.680). En aquesta comarca, destaca el municipi de Sant Pere Pescador, que té 13.421 places —pràcticament totes, a càmpings— per una població de 2.207, és a dir que l'oferta per a turistes multiplica per sis el nombre de censats.

Les dues úniques comarques amb més oferta turística que població

Si bé al Pirineu en nombres absoluts no es registren tants allotjaments per a turistes com a la costa, en proporció a la població que hi viu sí que se situen a dalt de tot del rànquing català.

El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça són les dues úniques comarques de Catalunya amb més places turístiques que població. Municipis com la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Espot (Pallars Sobirà) tenen pràcticament el doble de llits per a visitants que residents. Tots dos municipis tenen una estació d'esquí propera, són porta d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, i en el cas de la Vall de Boí suma el Patrimoni de la Humanitat romànic.

L'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha explicat que gràcies a un ajut de la Diputació de Lleida, compten amb un tècnic per al repte demogràfic que treballa el tema de l'habitatge. La primera tasca que va fer va ser fer un cens dels habitatges del municipi i els resultats van ser molt reveladors: més de 2.000 habitatges, dels quals només un 24% són de primera residència i aproximadament un 66% són segones residències.

El municipi aranès de Naut Aran, amb encara no 2.000 habitants, té donades més de 1.300 llicències de pisos turístics. Ara la regulació del Govern estipula, entre altres coses, que els permisos estaran limitats a un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. 

Per intentar buscar solucions a l'habitatge, la Comissió d'urbanisme d'Aran va aprovar el setembre del 2024 un pla que ha de permetre la construcció d'habitatges públics per a temporers i joves al nucli de Baqueira, al municipi de Naut Aran. La manca d'habitatges ha provocat la proliferació d'autocaravanes, un tipus de vehicles que el consistori ha prohibit al municipi des de la passada temporada d'esquí.

Municipis amb més oferta que habitants arreu del país

Els dos municipis ebrencs són només una mostra dels 90 arreu de la geografia catalana que tenen més oferta turística que població. Alguns són pirinencs, com ara Espot, on els espais disponibles multipliquen per sis la gent que hi viu, o bé Vilamòs i Prullans, municipis on es quintuplica.

D'altres són costaners, com Pals, Santa Susanna o el Port de la Selva, on n'hi ha aproximadament el triple. Al Berguedà, no només és Castellar del Riu la localitat que se surt de la mitjana, sinó que a Saldes i a Borredà pràcticament els espais per a turistes multipliquen per quatre els habitants. A les comarques de Ponent també n'hi ha, com és el cas d'Àger i d'Alòs de Balaguer, així com al Camp de Tarragona on, a banda de Salou, destaquen Creixell i Prades, amb ràtios d'1,5 llits per habitant. A les comarques de l'àmbit territorial del Penedès no n'hi ha cap en aquesta circumstància, malgrat que Sitges tingui 14.332 llits i, el Vendrell, en tingui 7.163.

Text de Guifré Jordan, Marta Lluvich, Mar Rovira i Maria Garcia i visualitzacions de Pau Cortina