Publicat el 20 de novembre 2026

Un home dorm al sofà mentre una dona passa l’aspiradora. L’aparell és prou silenciós perquè ell no es desperti. En un altre anunci, ella neteja amb roba impecable i talons mentre ell descansa. Les màquines prometen comoditat. Els homes poden continuar reposant; les dones, ocupar-se de la casa sense despentinar-se.

Aquestes escenes formen part de La cuina de Frankfurt (1926 – 2026). Disseny i gènere a l’espai domèstic, al Disseny Hub Barcelona. Organitzada pel FAD amb la Col·lecció Alfaro Hofmann, la mostra recorre 100 anys de disseny domèstic. “La dona era la usuària i la publicitat anava destinada a ella”, explica Reme Samper, comissària juntament amb Andrés Alfaro i Anna Guiot. Facilitar-li la feina no significava necessàriament repartir-la entre els membres de la família.

Una cuina per guanyar temps

El recorregut comença amb una reproducció de la cuina que l’arquitecta austríaca Margarete Schütte-Lihotzky va projectar el 1926 per als habitatges socials de Frankfurt. Estris, fogons i superfícies de treball es concentren en un espai compacte, calculat per reduir els passos necessaris per preparar el menjar.

 Reproducció de la cuina de Frankfurt, dissenyada per reduir el temps dedicat a les tasques domèstiques.  (Aina Piñeiro)

"Com més fabriques, el cost es redueix", explica Alfaro. Fins aleshores, cada cuina s’havia de fer a mida. El projecte de Frankfurt va permetre fabricar els mateixos mòduls per a milers d’habitatges, cosa que reduïa els costos i el temps necessari per equipar-los.

Autor: Max Lladó

Les lectures feministes posteriors van qüestionar que aquella eficiència aïllés la dona en una habitació petita sense posar en dubte qui cuinava. Alfaro recorda, però, que les usuàries entrevistades per l’arquitecta demanaven una cuina tancada per separar els sorolls i les olors. Una mateixa distribució podia respondre a una necessitat i consolidar una obligació.


“La dona no necessitava roba de treball perquè l’electrodomèstic feia tota la feina”


Més endavant, formes, materials i colors fan els aparells més atractius per entrar a casa. Alfaro ho descriu com “domesticar la màquina”. La publicitat romantitza les tasques de la llar fins a presentar-les com una activitat sense esforç. “La dona no necessitava roba de treball perquè l’electrodomèstic feia tota la feina”, resumeix Samper.

Les cases impecables dels anuncis també apujaven el llistó. Netejar més de pressa deixava temps per assumir altres obligacions. “Al final, un treball li costava menys, però en feia més”, assenyala la comissària. La promesa d’alliberament acabava omplint les hores que havia d’estalviar.

Una filla regala una batedora elèctrica de mà (Minipímer) a la mare. Una altra aprèn a utilitzar l’aspiradora al seu costat. Els electrodomèstics es modernitzen mentre la responsabilitat de fer-los servir passa de mares a filles.

 Anunci de Braun / Col·lecció Alfaro Hofmann

Quan la cuina s’obre i es converteix en espai de trobada, els homes també hi entren per plaer. Davant del banc de treball de Bulthaup, una illa de cuina independent que permet treballar-hi des de diferents costats, Samper posa l’exemple de “les paelles el cap de setmana”. Cuinar ocasionalment per afició no és el mateix que encarregar-se cada dia dels àpats de la família.

“En alguns anuncis dels vuitanta”, explica Samper, “les dones queden reduïdes a unes mans o uns peus”. La publicitat pot prescindir del seu rostre sense qüestionar qui continua fent la feina.

El preu d’estalviar temps

Els últims aparells són un robot aspirador, una fregidora d’aire i un altaveu intel·ligent. Amb els dispositius connectats i la intel·ligència artificial, la comoditat també es pot pagar amb dades sobre els nostres hàbits i la vida privada. Deleguem tasques sense ser conscients de què cedim ni de qui en treu profit.

L’exposició es tanca amb Kitchenless City, la recerca d’Anna Puigjaner, arquitecta i catedràtica d’Arquitectura i Cures a l’Escola Politècnica Federal de Zúric. El projecte explora habitatges amb serveis compartits que permetin prescindir de la cuina individual. Després d’un segle de perfeccionar aparells, proposa canviar l’organització de la feina. També aquí caldrà decidir qui cuina, qui neteja i en quines condicions.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —