El barri del Raval està ple de carrerons estrets i pintorescos, sense trànsit ni vehicles. Però quan et trobes al carrer de Sant Antoni Abat, les motos i els cotxes trenquen amb la màgia de l'antic barri xinès. Però no del tot. Al número nou hi habita la botiga centenària que ha resistit amb el pas del temps: la Cereria Abella. Entrar a l’establiment és fer un viatge al passat, quan les espelmes eren l'única font de llum i calidesa. L’Antoni Anglès i Cantó, membre de la cinquena generació de la botiga, explica al Diari de Barcelona que la seva rebesàvia, Francesca Abella, va fundar la cereria l’any 1862. 

​​​
Vista general de la Cereria Abella, situat al Carrer Sant Antoni Abat 9

Cinc generacions amb les llums enceses 

Francesca, que vivia al Pallars Jussà, va haver de traslladar-se a Barcelona després de la mort del seu pare, que era traginer i es dedicava a portar ciris a les parròquies de la zona. Amb la intenció de saldar el deute familiar, la propietària de la primera generació va començar a treballar en una cereria de Barcelona. La seva dedicació i amistat amb els propietaris li van permetre obrir el seu propi negoci en una època en què no era gens habitual que una dona tingués la seva pròpia empresa.

Després d’anys de treball i sacrifici, la Francesca va convertir la seva botiga en un obrador i va passar el negoci a la seva neboda Maria Abella. El seu fill, Antoni Anglès Abella, va continuar la tradició familiar, seguit pel seu fill Antoni Anglès i, finalment, per l’Antoni Anglès i Cantó, l'actual propietari. Cada generació ha aportat el seu granet de sorra, adaptant-se als temps i mantenint viva l'essència del negoci.

Clients il·lustres i col·laboracions

La Cereria Abella ha experimentat nombrosos canvis al llarg dels anys. Abans del Concili Vaticà II, les cereries s’encarregaven principalment de subministrar ciris per a les esglésies i altres cerimònies religioses. Amb el temps, la demanda de ciris per a usos litúrgics va disminuir i la cereria va haver de reinventar-se per sobreviure. Avui en dia, la Cereria Abella és coneguda per les seves espelmes de disseny d'alta gamma, que posaries al menjador de casa per presumir, però que mai encendries. En canvi, els ciris per batejos i comunions ja no són les seves principals vendes. 

​​​
Algunes de les espelmes decoratives que l'establiment ven de cara al públic

També ha col·laborat amb nombroses institucions i personalitats destacades. Entre les més notables hi ha els Premis de la Nit de Santa Eulàlia i projectes artístics amb el Museu del Prado. També ha participat en esdeveniments internacionals, com fires a Alemanya, Anglaterra i els Estats Units, una manera de donar-se a conèixer i que els seus productes siguin apreciats per la seva qualitat i disseny.  

Durant la pandèmia, la Cereria Abella va llançar una botiga en línia per adaptar-se a les noves necessitats dels clients. A més, han obert botigues temporals i col·laborat amb hotels com el Mandarín Oriental durant les campanyes nadalenques. Aquestes iniciatives han permès l’establiment mantenir-se rellevant i accessible en un món cada cop més digitalitzat.

“El nostre sector és dinàmic i cal pensar en alternatives. Recordo que un dia vam pensar que no podíem anar a fer la celebració del dia de la Candelera, que fèiem tots els setembres perquè l’església va optar per posar llums elèctriques durant aquell any”, explica el propietari mentre riu. “La clau està a reinventar-se i adaptar-se a les tendències”, afegeix. 

A la part inferior, les espelmes perfumades de la Cereria Abella en col·laboració amb Eduardo Barba

Mirant cap al futur

L’actual propietari comenta al Ddb que no té competència respecte als altres negocis ni ha repercutit en les seves vendes. “Quan parlem de competència amb botigues com Primark o Zara Home, cal tenir en compte la qualitat-preu. Tenim uns controls interns molt estrictes per assegurar la qualitat dels nostres productes”, explica Anglès.

Ara, amb la cinquena generació al capdavant, encara no se sap si la Cereria Abella en tindrà una sisena. “Jo en tinc ganes, evidentment. Estic molt orgullós dels estudis dels meus fills, però no tinc gens de pressa”, assegura l’actual propietari. Els seus fills, de 18 i 14 anys, tenen uns perfils marcats, un de molt creatiu i l’altre enfocat en l'enginyeria. “Deixaré llibertat perquè valorin. M’agradaria saber què volen fer, però respectaré el seu tempo”, afegeix.