Què hi ha de cert en la campanya contra l'ocupació?
Publicat el 28 d’agost 2020

Durant el mes d’agost, l’agenda mediàtica ha incrementat notablement la seva cobertura de casos de “vivendes ocupades”, especialment d’aquelles que afecten particulars. Sense anar gaire lluny, Dani Domínguez explica a la Marea que Espejo Público, el programa d’Antena 3 dirigit per Lorena García, va ocupar durant gairebé tota la setmana del 10 d’agost -a excepció del diumenge- part de la seva programació amb contingut sobre l’ocupació, “un problema que ens preocupa pràcticament cada dia en aquest programa”, assegurava la presentadora.

Recentment, l’ABC també s’ha mostrat procliu a aquest tipus de notícies. Concretament, el dia 24 va publicar tres articles en referència a l’ocupació sota titulars com ara “Sexo, basura y drogas en los balcones del confinamiento okupa”. En tots ells es mostren perfils d’ocupes i víctimes pràcticament idèntics i s’emfatitzen les males conductes dels primers.

“És evident que hi ha una campanya mediàtica per a desinformar la ciutadania i jugar amb la por de l’ocupació, vinculant-la erròniament amb la delinqüència, tal com porta fa anys que es fa amb la immigració”, explica al Diari de Barcelona Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH. “Els mitjans aprofiten els casos més cridaners, que són els de violació de domicilis, per generar aquesta alarma”, critica.

Sovint, com denuncia el col·lectiu de periodistes Cuellilargo, tendim a confondre la violació de domicilis amb l’ocupació, dos conceptes que impliquen dinàmiques totalment diferents. En un cas de violació de domicili, l’habitatge està habilitat i utilitzat, tot el contrari que en l’ocupació, on la vivenda ha d’estar necessàriament deshabitada i inutilitzada.

El problema de les vivendes buides

Una de les principals demandes dels sindicats de l’habitatge és l’increment del parc públic d’habitatge per augmentar l’oferta de lloguer assequible. A Barcelona, tal com adverteix l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, només un 1,6% de l’habitatge és públic, amb la qual cosa costa que des de l’Administració es garanteixi una àmplia oferta de lloguer assequible. 

Paral·lelament, un estudi publicat per l’Institut Cerdà l’any 2017 mostra que, segons el cens de 2011, de les 25 milions de vivendes que hi ha a Espanya, aproximadament 3,5 estan buides per motius aliens a segones residències o casos de lloguer temporal

“Nosaltres no critiquem que una persona adquireixi 200 immobles, el que trobem injust és que les vivendes quedin buides”, declara el portaveu de la PAH. “Quan un cotxe fa cert cert temps que és inutilitzat, una grua se l’emporta del carrer perquè incompleix unes normatives. Doncs amb l’habitatge hauria de ser igual, ningú hauria de tenir dret a tenir una casa buida”, manifesta. És per això que la PAH proposa l’aplicació de la llei 24/2015, que preveu la cessió d’ús si el domicili fa dos anys que es troba buit.

La veritat sobre l'okupació

Segons l’Informe sobre Ockupació de Vivenda Buida a Catalunya, publicat el passat 13 d'agost per Obra Social Barcelona, el 82% de les ocupacions són en propietats de grans tenidors, concretament un 70% de bancs, un 10% de grans propietaris i un 2% de fons d’inversió. Només un 5% de les vivendes ocupades pertanyen a petits propietaris.

Pel que fa al perfil dels ocupants, des d’Obra Social Barcelona ens indiquen que generalment es tracta de “famílies monomarentals amb fills petits que ho fan per necessitat”. De fet, l’informe declara que el 68% de les ocupacions estan produïdes per famílies.

De fet, l’informe declara que el 56% d’ocupes són dones i un 77% d’elles ho fan amb parents. A més, tres de cada quatre ocupacions estan vinculades a la falta de recursos i en el 60% dels casos s’havia demanat prèviament un habitatge social.

Incompliment dels acords amb l'ONU 

El dret a l’habitatge a Espanya té mecanismes com l’acord per garantir una alternativa residencial en cas de desnonament que el país va signar amb l’ONU. Tot i això, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides ha condemnat Espanya en tres ocasions per violar aquest dret. 

La normativa en qüestió és la llei 18/2007, del 28 de desembre, que preveu el reallotjament en casos de desnonament a persones amb dificultat d'emancipació, d'assistència o d'acollida, com ara joves, gent gran o dones víctimes de violència de gènere.

En l’últim dels casos, que va tenir lloc al novembre de 2019, es va produir un desnonament sense assegurar el reallotjament d'una mare amb sis nens a càrrec que ocupava una vivenda buida propietat d’un banc rescatat per les arques públiques.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —