El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la declaració de la situació d’interès per a la seguretat nacional a Ceuta i ha activat un comandament únic encapçalat pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. El ministre es desplaçarà aquest mateix dimarts a Ceuta per coordinar la resposta a l’emergència.

L’executiu espera que la declaració de situació d’interès per a la seguretat nacional permeti accelerar l’expulsió dels adults migrants, resoldre les sol·licituds d’asil, determinar el futur dels menors i impulsar les mesures econòmiques. La decisió arriba 26 dies després de l’inici de la crisi i després que el Consell de Seguretat Nacional s’hagi reunit aquest matí.

La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha volgut obrir la compareixença posterior al Consell de Ministres assegurant que Ceuta “avui és el cor d’Espanya” i refermant el compromís del govern espanyol per resoldre la crisi actual. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha afirmat que entre el 5 i el 10% de les persones que van entrar irregularment a Ceuta encara es troben a aquesta ciutat, fet que ha portat l’executiu a obrir una “segona fase” de l’operatiu per al retorn dels migrants i l’acollida de menors.

Abans del Consell de Ministres, Pedro Sánchez ha presidit la primera reunió del Consell de Seguretat Nacional dedicada a la crisi de Ceuta. A la trobada, que ha començat a les nou del matí, hi ha participat telemàticament el president de la ciutat, Juan Jesús Vivas, a més dels vicepresidents del govern espanyol, diversos ministres i els màxims responsables dels organismes de seguretat de l’Estat.

El comandament únic disposarà d’un comitè especialitzat en el qual participaran Vivas; el delegat del govern espanyol a Ceuta; representants del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i els ministres implicats en la gestió de la crisi. L’òrgan comptarà també amb l’assessorament del Departament de Seguretat Nacional. La situació d’interès per a la seguretat nacional, de rang inferior als estats d’alarma i d’excepció, permet situar el govern espanyol al capdavant de la coordinació d’una situació que, per la gravetat, la dimensió i la urgència, requereix mesures transversals.

Tramitació d’expulsions i trasllat de menors

El vicepresident primer, Carlos Cuerpo, va explicar dilluns que el nou comandament permetrà tramitar “tan ràpid com sigui possible” els expedients individuals de les persones migrants que continuen a Ceuta. Cuerpo també va assegurar que durant les darreres setmanes “el flux de retorn no ha cessat”, tant per les actuacions de les autoritats com per la decisió voluntària d’algunes de les persones arribades.

L’executiu també treballa en el trasllat a la Península de 500 menors migrants no acompanyats que es troben a Ceuta, amb prioritat per als perfils més vulnerables. Les eventuals repatriacions de menors s’hauran d’estudiar individualment i complir les garanties previstes per la legislació. Alguns territoris del PP han anunciat la seva oposició frontal al repartiment i la seva absència a la Sectorial d’Infància que s’ha de celebrar dijous. El ministre Torres els ha demanat “responsabilitat” davant la situació actual.

25 milions per a menors no acompanyats

El Consell de Ministres també ha aprovat un crèdit extraordinari de 25 milions d’euros per ajudar Ceuta a atendre els menors migrants no acompanyats que es troben a la ciutat, una partida que s’haurà de sotmetre a votació aquest dijous a la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència. Els recursos permetran sufragar l’allotjament, l’alimentació, l’escolarització, l’atenció mèdica i psicosocial, el suport jurídic i socioeducatiu i els serveis de traducció, així com ampliar les places d’acollida i contractar el personal necessari. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha qualificat la mesura de "decisió essencial" perquè Ceuta pugui atendre aquests infants "amb garanties".

Ampliació del pla socioeconòmic

En l’àmbit econòmic, el Consell de Ministres ha acordat ampliar de manera extraordinària el Pla Integral de Desenvolupament Socioeconòmic de Ceuta. El programa va ser aprovat l’octubre del 2022 i es va elaborar amb la participació de les administracions implicades, els agents socials, les empreses i entitats de la societat civil.

Segons les dades de l’executiu, el pla ha permès mobilitzar fins ara més de 180 milions d’euros. El programa original preveia més de 70 mesures, inversions i reformes i una dotació superior als 354 milions per a Ceuta entre el 2023 i el 2026. Segons el govern espanyol, l’ampliació té tres objectius principals: reforçar la seguretat urbana i fronterera; gestionar els retorns i donar resposta a les necessitats de les persones migrants que continuen a la ciutat, i enfortir els serveis públics i revitalitzar l’economia local.

Cuerpo va assegurar que les noves mesures seran “immediates” i es pactaran amb els agents econòmics locals. Segons el vicepresident, l’activitat econòmica de Ceuta va caure més d’un 30% durant els primers dies de la crisi, d’acord amb les dades sobre transaccions econòmiques i consum d’energia recollides per l’executiu.

Vacunes i reforços judicials

En paral·lel, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat enviar 45.000 dosis de vacunes a Ceuta per afrontar els problemes sanitaris detectats i protegir tant la població local no immunitzada com les persones migrants arribades durant la crisi.

El Consell General del Poder Judicial també ha confirmat que destinarà dos jutges de reforç al partit judicial de Ceuta fins que es normalitzi la situació. A més, s’ha iniciat el procés per reforçar el jutjat amb competències en matèria de violència masclista.

Robles demana disculpes

Paral·lelament, aquest dimarts ha començat al Congrés la ronda de compareixences de vuit membres del govern espanyol per explicar les actuacions impulsades pels seus departaments. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha obert la ronda demanant “disculpes” als ceutís que “s’han sentit abandonats” i assegurar que Ceuta i Melilla “són espanyoles i intocables”. Ha afirmat que el que va passar “es podia haver evitat” i ha afirmat que la informació recollida per 25 agents del CNI destinats a Ceuta “es va compartir i analitzar” amb les forces de seguretat de l'Estat i la delegació del govern espanyol.

Les compareixences continuaran dijous amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i la ministra de Sanitat, Mónica García. Divendres serà el torn dels ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. Les últimes a comparèixer seran la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, i la titular d’Igualtat, Ana Redondo.

Avantprojecte d’asil

A més, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts en primera volta dos avantprojectes impulsats pel Ministeri de l’Interior per adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil, en vigor des del 12 de juny.

El primer preveu substituir l’actual llei d’asil per una nova norma que agilitzarà la tramitació de les sol·licituds sense reduir-ne les garanties. Entre les novetats, incorpora un procediment accelerat amb un termini màxim de tres mesos, reforça la protecció dels menors i les persones vulnerables i regula un procediment fronterer que pot durar fins a dotze setmanes, durant les quals el sol·licitant haurà de romandre en instal·lacions policials.

El segon avantprojecte reforma parcialment la llei d’estrangeria i introdueix un sistema de triatge per a les persones que travessin irregularment les fronteres exteriors de la Unió Europea. El procediment inclourà un reconeixement mèdic, una avaluació de vulnerabilitat, la identificació, la presa de dades biomètriques i una inspecció de seguretat. Tot i que la normativa europea permet que duri fins a set dies, a l’Estat es mantindrà el límit de 72 hores, prorrogable només per decisió judicial. Els textos passaran ara pels informes dels òrgans consultius abans de tornar al Consell de Ministres i ser remesos a les Corts.