Mentre planen sobre les onades, amants del surf mesuren la temperatura del mar amb un dispositiu enganxat a la taula. Persones que passegen per la platja i la fotografien des del mateix punt per crear un time lapse dels canvis a la línia de costa, com la regressió de les platges. Són dos projectes, SurfStainable i CoastSnap, que busquen la complicitat de la ciutadania per recollir dades del medi marí per aplicar-les en recerca i construir coneixement davant l’emergència climàtica. 

Aquestes i altres iniciatives s’han explicat en un dels actes satèl·lit de la Conferència del Decenni de l’Oceà, fòrum impulsat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu de salvar els oceans i que tindrà lloc aquesta setmana a Barcelona.

El fòrum de l’ONU sobre el futur dels oceans tindrà lloc de dimecres a divendres a Barcelona i, durant la setmana, se celebraran un centenar d’esdeveniments complementaris. Els científics necessiten els ciutadans i els ciutadans necessiten els científics: és una possible manera de resumir la filosofia que hi ha darrere els projectes de ciència ciutadana.

“És una col·laboració molt positiva per a tothom. Els projectes ajuden a donar conèixer els problemes del medi marí i permeten aportacions de ciutadans quan surten a navegar, quan estan de vacances, quan fan bussejos esportius”, explica a l’ACN la biòloga marina de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Paula López Sendino.

“Amb els seus ulls, podem recollir dades molt útils. A la recerca no hi ha recursos per estar monitoritzant a tot arreu en tot moment. Allà on no arriba la recerca, la col·laboració pot sumar dades”, afegeix López Sendino, membre de l’equip de coordinació d’Observadores del Mar; plataforma de ciència ciutadana.

Projectes que involucren submarinistes o banyistes

Edoardo Brodasca, director del Posidonia Green Project, lidera la iniciativa SurfStainable per involucrar els amants del surf en la recollida de dades ambientals, com la temperatura de l’aigua geolocalitzada. De moment han treballat amb voluntaris de Bogliasco (Itàlia), Vigo i Barcelona.

“Els surfistes estimen el mar. El projecte és un eina fonamental per recollir dades i salvar els oceans i l’hem fet a traves de la sensibilització”, destaca Brodasca.

Una altra plataforma liderada per l’ICM-CSIC és Observadores del Mar, que estudia els efectes del canvi climàtic al mar amb espècies indicadores. La iniciativa genera ‘reptes’ per implicar la ciutadania.

Compten amb aficionats al submarinisme o l’esnòrquel i també amb entitats que actuen com a observatoris sentinella. Tenen 6.000 persones observadores, més de cent científics validadors de 40 institucions de recerca i més de 400 entitats col·laboradores.

“El canvi climàtic pot afavorir la proliferació d’espècies, com les meduses, o pot provocar canvis en la distribució dels peixos. Les espècies termòfiles es desplacen a zones cada vegada més calentes i les temperades queden arraconades a les parts més fredes del Mediterrani”, assenyala López Sendino.

El darrer projecte que s’ha donat a conèixer en l’acte ha estat el CoastSnap, liderat per la Universitat de Sydney (Austràlia) i impulsat a l’estat espanyol per la Universitat de Cadis.

És una iniciativa que demana la col·laboració ciutadana per fer fotos des d’un punt fix de la platja, que funciona com una estació, per capturar els canvis que es produeixen a la línia de la costa. Compta amb punts per tota la península, com la platja del Castell de Palamós.

“L’oceà ens estava salvant fins ara”

López Sendino adverteix que moltes de les projeccions que es feien fa uns anys de la crisi climàtica s’han quedat curtes i que els canvis s’estan accelerant, sobretot perquè no s’estan prenent les mesures per reduir-ne els efectes.

La investigadora de l’ICM-CSIC indica que el 90% de l’excés de calor i prop del 30% de les emissions de C02 són absorbides pels oceans i alerta que “s’estan sobrepassant uns límits”, amb unes “afectacions molt importants per a la flora i fauna marines”. “L’oceà ens estava salvant fins ara d’unes conseqüències pitjors”, avisa.