El vot immigrant suposa el “millor antídot" contra els discursos xenòfobs i racistes que reben les comunitats estrangeres. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe presentat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories  Ètniques i les Nacions (CIEMEN), coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez. L’estudi, basat en les dades del Cens Anual de Població de 2025, alerta de "l’empobriment de la qualitat democràtica” que suposa que gran part de la població estrangera resident a Catalunya no faci ús dels seus drets polítics.

Actualment, el dret de sufragi per a la població estrangera a Catalunya no és universal. A més dels ciutadans de la Unió Europea (275.000), només poden votar els nacionals de 13 països que tenen convenis bilaterals amb l’Estat, com ara Colòmbia, Perú, l’Equador, Bolívia o el Regne Unit (233.000), a través del que es coneix com a principi de reciprocitat. En total, són aproximadament 508.000 residents que, tot i tenir dret a vot, tenen dificultats per fer ús dels seus drets polítics o ni tan sols els coneixen.

Manca d'informació i barreres burocràtiques

El president del CIEMEN, David Minoves, ha denunciat que centenars de milers de persones quedin fora de la participació electoral "malgrat obeir els deures econòmics pagant impostos i cotitzant, i contribuir a la demografia, portant anys vivint al territori". En aquest sentit, la recerca assenyala l’abismal distància que hi ha entre el dret formal i l’exercici del vot entre les persones immigrades a causa de la manca d’informació oferta a la població i de les barreres administratives.

Un dels factors que més desincentiva la participació política, segons Minoves, és la naturalesa temporal del cens extracomunitari. A diferència dels ciutadans de la Unió Europea, el cens per a nacionals de països amb acord de reciprocitat “s’esborra i s’ha de tornar a fer” cada quatre anys. Aquesta càrrega burocràtica obliga a fer un tràmit administratiu mesos abans de la campanya electoral, quan encara no es coneixen ni les candidatures ni els programes.

Una altra qüestió que fa que els potencials votants estrangers perdin interès en el seu dret polític és la manca de representació entre els partits polítics, fet que provoca desinterès en els resultats electorals. Com ha assenyalat David Moya, director general de Migracions i Refugi de la Generalitat, existeixen encara “sostres de vidre” dins de les estructures dels partits, on no es reflecteix la diversitat real de la societat catalana.

Un dels aspectes més significatius és la variabilitat en el percentatge de persones votants estrangeres de cada municipi. Barcelona concentra el volum absolut més gran d'electorat migrant de Catalunya, amb un potencial de 180.263 votants (103.730 de la UE i 76.533 de països amb acord), però només unes 20.000 persones van arribar a inscriure’s a les eleccions municipals del 2023. Per aquesta raó, les entitats demanen articular un treball en xarxa amb les administracions per facilitar el dret a vot.

La població potencial de vot immigrant és d’un 13,9 % del total de votants barcelonins, una dada significativa però inferior a la d’altres municipis com Guissona, que té la xifra més alta, amb prop d’un terç d’estrangers entre els possibles votants del territori. Una dada que evidencia la manca de representació de gran part de la població i qüestiona el sistema democràtic electoral si no voten, com és en aquest cas.

L’informe del CIEMEN planteja solucions estructurals per a revertir aquesta situació. Una és eliminar el requisit de reciprocitat substituint-lo pel de residència i que sigui l’empadronament municipal qui activi automàticament el dret a vot a les eleccions municipals, a més d’oferir informació adaptada a les llengües de les principals comunitats estrangeres i de forma permanent sobre els drets polítics a les Oficines d’Atenció al Ciutadà o a les mateixes ambaixades. Sobretot, les entitats consideren prioritari impulsar aquestes propostes en municipis amb alta densitat migrant. Aquesta recerca és un crit a l'acció del CIEMEN adrecat a les administracions públiques perquè incentivin el sufragi migrant, que defensen com una mesura de protecció per a les persones estrangeres.