Cinc anys de l'acord UE-Turquia sota l'ombra de les devolucions il·legals - Diari de Barcelona
Refugiats i migració
Cinc anys de l'acord UE-Turquia sota l'ombra de les devolucions il·legals
Augmenten les denúncies contra la Guàrdia Costanera hel·lena i Frontex per múltiples devolucions en calent

Cinc anys després de la signatura de l'acord de migració entre la Unió Europea i Turquia, i malgrat la fi de l'ignominiós camp de Moria, arrasat per un incendi el setembre passat, milers de refugiats segueixen estancats a les illes del mar Egeu, quan no són retornats de manera il·legal a territori turc.
Aquest cinquè aniversari està marcat, especialment, per l'augment de denúncies contra la Guàrdia Costanera hel·lena i institucions com Frontex per múltiples devolucions en calent de persones que intenten arribar a Europa per mar.
Menys arribades, més devolucions
Amb la pandèmia de coronavirus de fons, en els últims mesos s'ha produït una baixada dràstica de les arribades d'immigrants des de Turquia. Segons el Ministeri de Migració grec, el 2020 va haver-hi un 80% menys d'entrades a les illes de l'Egeu.
El govern grec del partit conservador Nova Democràcia presenta aquest descens com un èxit de la seva gestió i afirma que ha reprès el control de les fronteres. Al mateix temps, nega de manera sistemàtica la veracitat de les centenars de denúncies per devolucions il·legals de migrants a la frontera amb Turquia.
Segons l'organització Mare Liberum, al voltant de 10.000 persones van ser víctimes de devolucions en calent per part de les autoritats gregues durant el 2020.
5 years later, the #EUTurkeyDeal still aims to prevent #refugees from reaching Europe at all costs and to deny them the protection & rights to which they are entitled. Instead, violent repression is the daily reality of people fleeing to Europe. #ShameOnEUhttps://t.co/COAZ11zE17
— Mare Liberum e.V. (@teammareliberum) March 18, 2021
A més de superar les denúncies d'anys anteriors, la majoria de testimonis parla de violència per obligar als refugiats, moltes vegades menors, a tornar a territori turc fins i tot després d'haver arribat a sòl grec.
Trets a les embarcacions, cops indiscriminats, robatori i crema de pertinences o abandó de persones enmig de la mar apareixen en molts dels relats dels migrants que han estat víctimes d'aquestes devolucions a la frontera terrestre a Evros i al mar Egeu.
Moltes ONG creuen que no és coincidència que això succeeixi mentre el procés de devolució oficial de migrants a Ankara establert en la declaració UE-Turquia està paralitzat des de març de 2020, oficialment a causa de la pandèmia de coronavirus.
Segons l'acord signat el 2016, "tots els immigrants irregulars, sigui quina sigui la seva nacionalitat, que arriben a les illes gregues des de Turquia han de ser retornats a territori turc". Al mateix temps, la Unió Europea es compromet a reassentar des de Turquia als seus països a un nombre idèntic de sirians (només a aquests ciutadans se'ls reconeix automàticament el seu estatus vulnerable). Cap de les dues parts ha complert aquest pacte.
Foc i drama als campaments
Aquesta declaració conjunta, criticada internacionalment, ha alleujat els fluxos de migrants en aquests anys però no ha millorat les condicions de vida d'aquells que arriben als camps grecs ni d'aquells que demanen asil.
A finals de febrer una jove refugiada, embarassada de vuit mesos i amb dos fills, va intentar treure's la vida calant-se foc en el camp de Lesbos, després d'assabentar-se que no anava a ser trasllada a Alemanya.
La dona, que va poder ser salvada per altres residents i els bombers, portava més d'un any malvivint amb els seus dos fills a l'illa, primer al camp de Moria i després al nou campament de Kara Tepé. Ara, als seus mals quotidians se suma una demanda judicial per incendi provocat, perquè també va incendiar la seva carpa.
Segons va destacar l'ONG Legal Centrie Lesbos, que s'hagin presentat càrrecs criminals contra un intent de suïcidi forma part de l'estratègia de l'Estat grec de convertir els migrants en amenaces per a distreure el focus del maltractament físic i mental que suporten als camps.
\uD835\uDFD3 \uD835\uDC18\uD835\uDC04\uD835\uDC00\uD835\uDC11\uD835\uDC12 \uD835\uDC0E\uD835\uDC05 \uD835\uDC15\uD835\uDC08\uD835\uDC0E\uD835\uDC0B\uD835\uDC04\uD835\uDC0D\uD835\uDC02\uD835\uDC04 \uD835\uDC00\uD835\uDC0D\uD835\uDC03 \uD835\uDC0C\uD835\uDC08\uD835\uDC12\uD835\uDC04\uD835\uDC11\uD835\uDC18 \uD835\uDC14\uD835\uDC0D\uD835\uDC03\uD835\uDC04\uD835\uDC11 \uD835\uDC13\uD835\uDC07\uD835\uDC04 \uD835\uDC04\uD835\uDC14-\uD835\uDC13\uD835\uDC14\uD835\uDC11\uD835\uDC0A\uD835\uDC04\uD835\uDC18 \uD835\uDC03\uD835\uDC04\uD835\uDC00\uD835\uDC0B
— Legal Centre Lesvos (@lesboslegal) March 16, 2021
Each day this week LCL will publish a statement on one aspect of the legal consequences of the EU-Turkey Deal.
1. Turkey is not a 'Safe Third Country':https://t.co/GKpm5CC0RV pic.twitter.com/8fRKkfpfci
Cinc anys després que aquests campaments es convertissin en presons a l'aire lliure amb la signatura de l'acord, un total de 13.553 sol·licitants d'asil segueixen a les illes, dels quals 7.000 estan a Lesbos, segons el Ministeri de Migració.
Moltes d'aquestes persones van quedar a la intempèrie després de sofrir l'incendi que va assolar el camp de Moria al setembre, fet que va portar a la construcció en un temps rècord del nou campament.
Des de llavors, igual que Moria, Kara Tepé ha estat molt criticat per la falta d'instal·lacions i de preparació davant el fred i, fins i tot, per haver estat erigit sobre un antic camp de tir on s'han trobat traces de plom.
El govern d'Atenes ha anunciat que tancarà aquest camp en les pròximes setmanes i construirà centres tancats, més petits, on els sol·licitants d'asil passin un període curt abans de ser enviats a la Grècia continental, a altres països de la UE o retornats a Turquia.
Text: Alberto Borreguero

