—Xinxín! Pel final de curs!

Una desena d’assistents del Cinema Violeta celebraven així dijous l’arribada de l’estiu a una terrassa del barri de Sants, tot comentant el film O corno, de Jaione Camborda (2023), que acabaven de veure a la Lleialtat Santsenca. Fa cinc anys que veïns i veïnes es reuneixen al centre l’últim dijous de cada mes per descobrir cineastes, realitzadores i documentalistes que han tractat temàtiques amb ulls de dona i perspectiva feminista. Des dels seus inicis, el grup ha vist i comentat més de 70 pel·lícules de tot el món, des del naixement del cinema fins a l’actualitat. El Diari de Barcelona ha parlat amb algunes de les seves integrants tot fent un beure, per conèixer a fons la iniciativa.

Recuperar cinema en femení

“Volíem recuperar el cinema de dones”, explica Dorotea Casas, recordant els inicis del Cinema Violeta. Seguint aquesta inquietud, va engegar una primera versió de la proposta el 2020 amb cinc companyes més de l’Espai Feminista de Sants. El 2021, després de la pandèmia, el Cinema Violeta va consolidar-se com a activitat regular a la Llaieltat Santsenca: des de llavors les dones investiguen, proposen els films i dinamitzen col·loquis, i la Lleialtat els cedeix el local i parla amb les productores per aconseguir les pel·lícules.

“De pel·lícules amb visió de dona se n’han fet sempre”, apunta Casas. A tall d’exemple, cita Alice Guy, que “un any després dels Lumière” va filmar La fada de les cols (1896), el primer film narratiu de la història. “Però en el moment en què el cinema es va convertir en un negoci comercial, els noms de dona van començar a desaparèixer del mapa”, lamenta.

La feina d’investigació del grup els ha portat a descobrir els mons de cineastes com Lotte Reiniger (1926), Germaine Dulac (1928), Cecilia Bartolomé (1969), Marjane Satrapi, (2007) Laura Mañá (2011), Maysaloun Hamoud (2016), Wanuri Kahiu (2018) o Clara Roquet (2021), entre moltes d’altres. 

L'última projecció del curs, O corno, de Jaione Camborda, les ha transportat a la realitat de l'Illa gallega d'Arousa, l'any 1971, a través de la història de la María, una mariscadora que ajuda a altres dones durant el part. El film va guanyar la Concha d'Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià l'any 2023.

“Fer veïnat és imprescindible”

Després de cada pel·lícula, el Cinema Violeta obre sempre un espai per generar debat, on l'anàlisi i el comentari es barregen amb anècdotes i impressions més personals. “Així es fa veïnat”, apunta Roser Mulet, també impulsora del projecte. “I això és imprescindible”. 

Ara, Mulet elabora una memòria dels cinc anys de programació, per tenir un registre de les pel·lícules i curtmetratges que han projectat, les cineastes que han descobert i l’assistència les sessions. Estima que, de mitjana, hi ha de 25 a 30 persones a les projeccions. Dones —i homes!—, de diferents edats i procedències: "Aquí cadascú és a la seva manera", celebra Èlia Martínez, una de les assistents. Mulet assegura que la màxima participació es va aconseguir en el documental ...De toda la vida de Lisa Berger i Carol Mazer (1984), sobre les dones llibertàries. "Vam ser 60".

L'assistent més gran és Rosa Vidiella, pedagoga i veïna de Sants que malgrat tenir problemes de vista no es perd el Cinema Violeta: “M’avisen i vinc sempre”, explica. També participa en altres organitzacions veïnals com la CAL, els castellers i l’espai feminista, perquè “l’associacionisme de barri és molt important”.

Grup d’assistents del Cinema Violeta comentant 'O corno' tot fent un beure

Els reptes… i el futur

Recuperar els films no sempre és fàcil. Casas reconeix que els costa, per exemple, trobar films produïts en temps de conflicte: “En les guerres, les estructures patriarcals es fan més fortes i els noms de dones sovint desapareixen”, explica. També hi ha pel·lícules que “volem posar, però no trobem les productores”, i n’hi ha que, “pel temps que tenim, són massa llargues!”, confessa.

Tot i això, de Cinema Violeta n’hi ha per estona: “Seguim investigant”, assegura Casas. La programació del cicle s’interromprà dos mesos durant les vacances, però tornarà el setembre amb més pel·lícules i curtmetratges. L’accés a les sessions és lliure, gratuït i “sempre obert a gent nova”.