El talent flamenc català serà el fil conductor de la 33a edició del Ciutat Flamenco, que se celebrarà del 16 al 25 d’octubre en diversos espais de Barcelona. L’aposta arriba acompanyada d’una reivindicació sobre les condicions que troben els artistes per crear al país. "Les possibilitats de desenvolupar-se creativament a Catalunya dintre del flamenc i la dansa espanyola són molt més ajustades que les que acaben trobant els artistes en altres llocs", assenyala Marta Piñol, codirectora del festival, en una entrevista al Diari de Barcelona.

Organitzada pel Taller de Músics, la cita tornarà a posar el focus en la dansa i el ball d’autor. Piñol explica que aquesta és la línia que l’equip va començar a desplegar quan va assumir la direcció artística l’any passat. Enguany, la voluntat és fer visible l’autoria catalana, també la dels creadors que desenvolupen la seva trajectòria fora de Catalunya. La programació es repartirà per equipaments com La Farinera del Clot, Nau Bostik i el Centre Artesà Tradicionàrius. 

Un imaginari que encara pesa

Per a Piñol, una de les dificultats és la imatge que una part del públic associa al flamenc. Descriu una escena amb espectadors vinculats al sector i amb públic per a les propostes més comercials, però que encara té dificultats per arribar als circuits habituals de consum teatral.

En aquest imaginari hi pesen els prejudicis sobre els tablaos. La codirectora els reivindica com a espais artístics i qüestiona que la seva vinculació amb el turisme els faci percebre com a escenaris de menys valor cultural. Aquesta mirada, considera, dificulta que es reconeguin l’exigència i la complexitat de la disciplina. L’impacte de figures com Rosalía i l’obertura a llenguatges contemporanis contribueixen a canviar-ne la percepció, segons Piñol, tot i que acostar el flamenc al públic dels teatres continua sent un repte.

Experimentar des de l’arrel

La programació reflecteix aquesta obertura. José Maldonado inaugurarà el festival el 16 d’octubre al SAT! (Sant Andreu Teatre) amb l’estrena a Catalunya de Guacamayo, que connecta flamenc i pintura. També es presentarà per primera vegada al país Más que baile, d’Ana Morales, Premi Nacional de dansa 2022, mentre que Yoel Vargas hi portarà Óbito. Els muntatges de Maldonado i Morales es programen en col·laboració amb el festival Dansat i inclouran col·loquis amb les companyies després de les funcions.

Piñol insisteix que la relació amb la tradició travessa aquestes propostes. “En els últims 50 anys ha evolucionat moltíssim el que podem entendre per flamenc”, apunta. Per a la codirectora, experimentar exigeix conèixer l’arrel: és aquest coneixement el que dona sentit als nous llenguatges. També per això parla de "baile" i de "dansa", dos termes amb els quals vol recollir les connexions amb la dansa contemporània i l’espanyola.

Aquest diàleg prendrà altres formes amb l’estrena absoluta de Después del diluvio electrónico, de Jordi Latorre, amb performance de Zúbel Arana i dramatúrgia d’Aina Serena. La proposta combina flamenc, performance i creació audiovisual. També hi haurà Firmamento, d’Esperanza Garrido; un recital del guitarrista Víctor Franco, i la mostra de procés Inercia, de Lorena Oliva.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Ciutat Flamenco (@ciutatflamenco)

Crear també per poder treballar

Districte Flamenco reunirà tres creadors formats a l’Institut del Teatre: Adrián Gómez, amb Cara A y Cara B; Daniela Martín Heras, amb A la sombra de un poeta, i Marina Walpercin, amb De tu libertad. Piñol veu en aquestes peces una primera manera de donar forma i visibilitat a les seves inquietuds artístiques.

La seva reflexió, però, també assenyala les limitacions laborals del sector. Les oportunitats de treballar en grans companyies són limitades i la necessitat de trobar feina conviu amb l’impuls de crear una obra pròpia. “No es poden limitar a ser intèrprets, sinó que també han d’acabar sent creadors”, resumeix. Per consolidar aquest recorregut, apunta, calen espais i suport.

Pel que fa a la presència de dones, Piñol considera que la dansa presenta una situació força repartida i que la programació té en compte aquest equilibri. La realitat varia, tanmateix, segons la disciplina: “De guitarristes flamenques n’hi ha molt poques”, assenyala.

Del centre cívic al ring

El festival també busca altres maneres de relacionar-se amb la ciutat. Ciutat dormitorio, de Vanesa Gálvez, amplia enguany la participació a usuaris de tres centres cívics. La creadora adapta una peça pròpia, amb dos músics en directe, perquè hi puguin intervenir persones que potser no s’apuntarien a una escola de flamenc.

Piñol destaca el paper dels centres cívics tant per acostar la dansa a públics diversos com per oferir als creadors els primers espais de treball, amb residències o cessió d’instal·lacions. La participació veïnal i les condicions per començar a crear conflueixen, així, en aquests equipaments.

Una altra via serà Ciutat Batalla, que celebrarà la seva segona edició el 23 d’octubre a l’Ateneu Popular 9 Barris. Les participants presentaran una coreografia de tres minuts i hauran d’improvisar amb cant i guitarra, i també amb percussió. El format vol reconèixer habilitats diferents, explica Piñol: “No busquem una guanyadora, sinó que en busquem quatre”.

Los Aurora tanquen el cercle

El 25 d’octubre, L’Auditori acollirà Los Aurora x Catalunya Flamenca, el concert de comiat de la banda després d’una dècada de trajectòria. El grup va néixer el 2016 arran d’un encàrrec de L’Auditori per crear un homenatge a Manuel de Falla, amb músics que s’havien conegut al Taller de Músics. El retorn al lloc dels seus inicis dona a la clausura un significat especial. “Ha estat com un encaix perfecte”, diu Piñol.

La coproducció del Taller de Músics i L’Auditori reunirà convidats com Chicuelo, Ana Brenes i Comando Reus, juntament amb ballarins, la formació de dansa de l’Institut del Teatre i el cor del Taller de Músics. Piñol planteja la cita com una festa per recollir l’aportació musical de Los Aurora i compartir-la amb altres artistes i espais de formació.