Amb la idea que “la ciutat no és un operador turístic” el geògraf i periodista Vicent Molins ha presentat a La Central el seu nou llibre, Ciudad ClickBait (Barlín Libros, 2025). En un amé assaig dividit en cinc titulars, reflexiona sobre com la viralitat i el màrqueting urbà està transformant el relat dels ciutats i, en conseqüència, la seva identitat.

La mercantilització de la ciutat no és només una qüestió d’imatge per a les xarxes socials, sinó que té conseqüències reals sobre la vida dels seus habitants. La necessitat de validació externa i un èxit mesurat en funció de l’increment d’atenció internacional han portat a un model on el turisme esdevé prioritari a l’agenda pública. Com a resultat, "els residents es veuen progressivament desplaçats a la perifèria per fer lloc a un visitant que, tan ràpid com arriba i gasta els seus diners, desapareix."

Aquesta és la realitat més actual de ciutats com Barcelona, la qual és un dels nombrosos exemples que durant la conversa, presentada per la periodista Anna María Iglesia, exemplifiquen com en moltes ciutats del territori espanyol s'ha vist intensificada de manera exponencial l'afluència turística. Lluny de ser una casualitat, la tendència, expliquen tots dos periodistes, és resultat de polítiques que han apostat per vendre les ciutats com a marques de consum turístic. 

El que Molins vol transmetre amb això es que, si la ciutat deixa de ser ciutat per convertir-se en una marca, cau malalta. Descobrim que aquesta és la metàfora darrere de la decisió de l'autor de posar com a portada de l'assaig un mapa d'un centre urbà en vermell, inflamat.

Després de l'acte, Molins explicava que es tractava d'una elecció molt meditada, que a més reflecteix d'un cop d'ull ràpid el missatge del llibre: una ciutat que aposta tot a la indústria del turisme, “ja no és ciutat i es converteix en un monocultiu” que no satisfà les seves complexes necessitats de ciutat. 

Com es poden canviar les tornes?

Enfront d'aquesta realitat, Molins ens recorda: “No hem de renunciar al fet que la ciutat porti la iniciativa i perdi la seva sobirania”. Explica que, a vegades, s'hauran de prendre decisions impopulars però que apostin pel resident en comptes del turista. Es tracta d'un missatge molt repetit durant l'acte: “No podem enfrontar els problemes del turisme sol des de polítiques turístiques”.

La clau, confessa, està en el relat i en deixar de buscar l'èxit en ser una cosa diferent al que és una ciutat. El mateix autor, però, reconeix que la tasca de canviar el relat no és senzilla.

Encara que existeixen alguns exemples de “bona praxi” com Pontevedra o Vitòria, adverteix que tampoc poden ser presos directament com a exemples ja que representen dimensions, problemes i relacions amb el turisme molt distintes a ciutats més grans com ara  Barcelona, Málaga o Valencia.

És més, insisteix que “el millor exemple és la pròpia ciutat, ja que no hauria d'aspirar a ser res més que sí mateixa”. Encara així, sí que pot ser útil inspirar-nos de la seva filosofia, no obsessionada per la marca-ciutat i la immediatesa, i apostar per projectes en el llarg termini que millorin la qualitat de vida dels seus residents.

Per últim, durant la presentació Molins recalcava la importància de l'organització social i com “no hem de témer a pecar d'idealistes”. “Les mobilitzacions de ciutadans i el debat social són ciutat i sí que poden generar un canvi”, afegeix.