Ciutats bessones entre els Grans Llacs - Diari de Barcelona
Ei! Ja gairebé és Nadal. Per això, aquesta setmana, sembla adequat traslladar-nos a un dels països més freds del món: el Canadà. És un estat més que curiós, per moltes raons. Una d’elles, la població. És el segon país més gran del món, però hi viu menys gent que a Espanya. El 95% de la població es troba a menys de 150 km de la frontera amb els Estats Units, i més del 60% viu per sota de Seattle! I això és perquè en pocs quilòmetres es concentren les principals ciutats: Toronto, Montreal i Ottawa. I justament aquesta zona és la que coneixerem avui.
Una hora a l’oest de Toronto, envoltades pels Grans Llacs, hi trobem dues ciutats bessones que es diferencien de la resta de la zona. Amb una gran herència alemanya, dues universitats ben prestigioses i una dominant indústria tecnològica, es consideren un petit Silicon Valley. Avui visitarem Kitchener i Waterloo de la mà de l’Anita Budimir.
“No us mentiré, Kitchener-Waterloo” —KW, d’aquí endavant— “no és la zona més entretinguda del Canada”. Així comença la descripció l’Anita. Esperançador. “Però tot el que ens envolta és més que digne de veure”. Això ja sona millor. “Tothom coneix el Canadà pel fred i la neu, però el que més m’agrada a mi és que hi ha activitats a fer i paisatges completament diferents a descobrir totes les estacions de l’any”, assegura. Comencem el nostre viatge.
“Jo soc de Kitchener, però reconec que Waterloo té molt més encant”. És una ciutat molt més jove, perquè és on es concentren les dues universitats. “Uptown Waterloo té un ambient molt festiu. Hi ha tots els bars de la zona, carrers més macos i més àrees verdes”, descriu l’Anita. “Kitchener és més tecnològica i en creixement. S’està intentant crear un skyline de gran ciutat, tot i que no ho som, per a acompanyar els edificis de Google”.
Una dada curiosa: KW és el lloc d’origen de la Blackberry. N’estan molt orgullosos. “Jo ens descriuria com un molt bon lloc per a viure i fer diners i com una gran opció on allotjar-se si vols visitar els voltants. És més barat i cèntric que Toronto i tot queda relativament a prop”.

Skyline the Kitchener
“El que més m’agrada de KW com a ciutat és la gran diversitat cultural que hi ha”, assenyala l’Anita. Al llarg de l’any s’hi produeixen molts esdeveniments culturals de gran rellevància a Ontario. Sense dubte, el més important és l’Oktoberfest: “Hi ha un gran nombre de població alemanya, així que se celebra amb magnificència. És el més gran del món fora d’Alemanya i tothom s’ho pren molt seriosament”. A més, cada estiu escullen un cap de setmana per a dur a terme el Multicultural Food Festival. “Es fa al centre de la ciutat, al Victoria Park, i desenes de persones de diferents nacionalitats ofereixen plats tradicionals del seu país per a tothom”.
A part d’aquest dos, també s’ha de comptar amb exposicions permanents com el Doon Heritage Village, que ensenya com els primers colons es van assentar al Canadà i com vivien. “Avui en dia encara hi ha comunitats de Mennonites al voltant de KW, i penso que és una de les exposicions interactives més interessants per a conèixer la nostra història”, afirma l’Anita.
Per als amants de la música hi ha el Center in the Square, un dels teatres d’òpera i música clàssica més grans del país, i l’Ever After, un festival de música electrònica. Podeu assistir a tots dos i comparar els estils. Però, com ens ha dit l’Anita abans, els voltants, el sud d’Ontario, és on hi ha el principal encant. I és que cada estació amaga un món completament diferent.

La tardor al barri de l'Anita
“La tardor és el meu moment”, admet. “Encara no fa el fred àrtic de l’hivern i és quan les fulles canvien de color. Pocs llocs al món tenen la naturalesa del Canadà; caminar per aquests boscos a l’octubre és increïble”. I, també, un negoci. “Hi ha moltes granges per aquí a prop que es converteixen en centres d’activitats al novembre. Les dues que més faig jo són els laberints pels camps de blat i les ‘cases encantades’”.
Si ajuntes les dues et surt una novel·la d’Stephen King. Com a tota Amèrica del Nord, el Halloween se’l prenen molt seriosament: “Una activitat molt divertida, tot i que pot no sonar així, és anar a collir carbasses”. Suposo que després els hi dibuixen cares, també.

L'Anita i les seves amigues collint carabasses
L’hivern és una altra cosa. No us espanteu, però les temperatures arriben fàcilment als 20 graus negatius. “Aquí hi estem tots acostumats, i ens ho passem igual de bé. El nostre esport és l'hoquei sobre gel, i a l’hivern no ens cal anar a cap recinte”. De la mateixa manera que aquí els infants juguen a futbol o a fet i amagar pels carrers del barri, allà patinen sobre gel.
“Ben a prop de KW hi tenim Chicopee, una vall que no és prou gran per a fer-la pista d’esquí. Això és ideal per a nosaltres, perquè hi podem anar gratuïtament. No hi ha on llogar el material, però tots en tenim a casa”. De la mateixa manera, el principal esport a seguir també és l’hoquei sobre gel. “Tothom a Kitchener és fanàtic dels Rangers, que juguen a l’OHL. Cada partit s’omple l’estadi i és un ambient digne del bàsquet grec”.

El pare de l'Anita traient neu del jardí
L’estiu, però, s'endú tots els premis. “Sense dubte recomano que visiteu el Canadà a l’estiu”, afirma l’Anita. “Hi ha tantes opcions per a fer petites escapades d’un dia que l’estiu se’t queda curt”. “On més cops vaig és a Elora, perquè està molt a prop”. Elora és un poble molt petit però molt conegut a Ontario per les seves cases de pedra al costat d’un riu. “A l’estiu tothom hi va a fer pícnics i banyar-se al riu. Hi ha molts llocs per a saltar de petits penya-segats a l’aigua o simplement portar un matalàs inflable i deixar-te endur”.
KW es troba a la zona dels Grans Llacs, cèntric entre els llacs Ontario, Huron i Erie. “Vagis al que vagis, et sorprendràs. Són llacs de la mida de mars, i això sempre xoca, encara que t’ho esperis”. La costa es considera platja, i els pobles del voltant tenen els seus propis passejos marítims, tot i ser lluny del mar. “Un poble molt maco per anar a passar el dia és Grand Bend”. Segons la seva descripció, podríem resumir-ho com un Lloret de Mar sense turistes.

Tobermory
Cap a l’altre costat hi trobem la ciutat de Toronto, el gran amor de l’Anita. Si sou més de gran ciutat, Toronto ofereix l’experiència completa sense la sobrepoblació de Nova York, per exemple. Però avui no ens interessa gaire.
Ens movem més al nord -i més al sud- per a les últimes dues excursions. Aquestes, però, val la pena quedar-s’hi com a mínim una nit. Al final del parc nacional de la Península Bruce hi trobem Tobermory, un terreny per a acampar. “Les aigües, tot i ser del llac Huron, són cristal·lines. Pots nedar-hi veient tot el que succeeix sota teu”. Cap a l’altra direcció, a la frontera amb l’estat de Nova York, hi trobem el gran atractiu turístic: les Cascades del Niàgara, conegudes per tothom.

Cascades del Niàgara il·luminades
Però, si algun dia us trobeu a KW i no us ve de gust moure-us massa lluny, l’Anita ens deixa el seu pla de confiança per l’estiu. “Al matí heu de visitar el mercat de Saint Jacobs, per donar suport al comerç local. Després ja podeu anar al parc aquàtic de Bingemans a llançar-vos pels tobogans d’aigua o simplement relaxar-vos a la gespa o tornar als anys 80 amb l’immensa arcada. Per acabar el dia, heu d’anar al D Spot a menjar unes postres gegants i sortir de festa o bé al The Drink —si voleu ambient universitari— o al Phil’s, sobretot si toca throwback night: les begudes més barates i música dels 90 i els 2000”.

Postres del D Spot






