El clàssic “Grease: El Musical” torna al Tívoli amb el mateix ritme de sempre - Diari de Barcelona
Ressenya teatral
El clàssic “Grease: El Musical” torna al Tívoli amb el mateix ritme de sempre
L’espectacle només estarà un mes a la ciutat comtal, fins al 6 d’abril, i s’emmarca dins de la celebració del 50è aniversari de l’estrena de l’original
Els vells rockers no moren mai. Grease: El Musical torna a Barcelona i es podrà veure al Teatre Tívoli fins al 6 d’abril. L’espectacle està produït per SOM Produce, companyia especialitzada en musicals, i recupera les cançons i números típics d’una de les obres més famoses tots els temps. Aquesta producció, però, arriba a Catalunya amb un vestuari i escenografia renovada amb motiu del 50è aniversari de la primera representació de l’obra original el 1971.
De fet, la companyia va estar dues temporades a Madrid abans de començar el 2024 la gira actual per tot Espanya, que acabarà a Barcelona el pròxim 6 d'abril.
Això sí, tot i que els principals números es queden intactes, hi ha uns quants canvis de guió en aquesta adaptació de Grease, per tal de fer-la més teatral. Els canvis, però no afecten el missatge general de la representació que continua narrant la història d'amor adolescent entre Danny Zuko (interpretat per Marc Ribalta) i Sandy Olsson (interpretada per la catalana Mía Lardner), i les peripècies i esdeveniments que passen als respectius grups d'amics, els T-Birds en el cas dels nois, i les Pink Ladies en el cas de les noies.
Festes de pijames, competicions de balls, estones mortes a l'institut... totes les escenes mítiques i que tenim a la retina formen part d'un espectacle clàssic que segueix tots els cànons del teatre musical.
En general, les dues hores i escaig de representació es fan molt amenes, sobretot gràcies a la bona tasca de preparació de tot l'equip, on destaquen l'adaptador i director David Serrano, el director musical Jesús Serrano i el director resident Rómulo Assereto.
Música en directe i coreografies espectaculars
Una de les sorpreses positives d'aquesta versió és la música en directe de totes les peces musicals de l'obra. A més, en el Tívoli els músics es troben a les llotges laterals immediates a l'escenari, fent-los un actor més de tot el show i sumant-li caràcter. Si aquesta música en directe li sumes unes coreografies, creades i coordinades per Toni Espinosa, molt ben treballades i on tot l'elenc clava cada pas, et queda un espectacle molt complet, sense res a retreure.
Una escenografia i caracterització d'alta qualitat
Un dels aspectes que també destaquen en aquesta versió és la diversitat d'escenaris i velocitat d'intercanvi de l'escenografia. Aquesta ha sigut la mateixa durant tota la gira per territori espanyol, però sorprèn com de bé s'adapta a les dimensions del Tívoli. Perquè ens fem una idea de la magnitud dels escenaris, per transportar tots els materials necessaris es necessiten set camions de 24 tones cadascun.
Això parla bé de la feina de tot l'equip de producció, com també ho fa el vestuari, molt divers i vistós, amb més de 200 conjunts i 50 perruques diferents.
Una representació sense sorpreses que continua amb l'esperit de Grease
Diuen que si una cosa no està espatllada, no la toquis, i això han sabut fer amb aquesta producció de Grease: El Musical. Una obra completa i sense errors, que sap utilitzar la qualitat en escenografia, vestuari i música en directe per fer passar una bona estona a un públic ja predisposat a reviure totes les cançons clàssiques del musical.
Tot i que els dos actors protagonistes (Mía Lardner i Quique Niza) fan un bon paper, personalment destacaria la potència vocal de Carlos Solano (en el paper de Vince Fontaine) i d'Isabel Pera (en el paper de Rizzo), els quals es van endur l'ovació final més gran per part del públic del Tívoli.
En general, la nova representació de Grease: El Musical és un bon exemple de què no cal inventar la panacea per oferir un bon producte, i que un contingut pop ben treballat pot continuar sent exitós i divertit sense buscar tres peus al gat.
