El Mobile Social Congress ha celebrat la seva 10a edició com a espai alternatiu i crític amb el model de negoci que promou el Mobile World Congress (MWC). Enguany, una de les denúncies principals ha estat la complicitat de la Fira de Barcelona amb empreses israelianes i el sector militar; una realitat que, segons l’organització, cal posar en qüestió.

Clàudia Bosch, tècnica de SETEM i organitzadora del Mobile Social Congress, explica que una de les línies d’acció del congrés ha estat la campanya d’incidència conjunta amb la coalició Prou Complicitat amb Israel i el col·lectiu La Fira en la Mira. “Vam començar al febrer amb una carta oberta que denunciava la presència d’empreses israelianes no només al Mobile World Congress, sinó en altres esdeveniments firals des del 2024”, explica Bosch.
La carta, signada per més de 100 entitats de la societat civil, va culminar en una acció de denúncia el 3 de març, coincidint amb la inauguració del congrés, davant del recinte de la Fira.


Organitzacions socials protesten davant el MWC per la “complicitat” de la Fira amb el “genocidi” a Palestina / Font: Setem.org

L’objectiu de l’acció de dilluns era posar en evidència la responsabilitat de GSMA (empresa organitzadora del MWC), la Fira de Barcelona i les administracions propietàries (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Cambra de Comerç). Segons Bosch, algunes regidories de l’oposició han reaccionat a la denúncia, però encara no hi ha hagut resposta oficial de la Generalitat.

Sota el lema “Hackegem el sistema, construïm resistències”, el Mobile Social Congress vol generar un espai de debat obert a la ciutadania, en contraposició al MWC, que Bosch considera un esdeveniment elitista i allunyat del debat social. “El problema del Mobile World Congress és el que representa. Es presenta com un èxit per a la ciutat, però en realitat és un espai excloent, no és un espai accessible democràtic per a tothom”, assegura. “Les decisions que s’hi prenen tenen un gran impacte global, però la societat civil no hi pot accedir.”

Bosch denuncia també les desigualtats en la indústria electrònica. Mentre el disseny i la comercialització de dispositius es concentren en el Nord Global, la producció es deslocalitza en països asiàtics, on es treballa en condicions precàries. “Les treballadores del Sud Global fan jornades esgotadores amb salaris baixos, mentre les grans corporacions acumulen beneficis multimilionaris”, apunta.

Tot i que encara és d’hora per fer valoracions de l’impacte de l’edició d’enguany, Bosch remarca que han notat un canvi en la ciutadania, que està cada cop més conscienciada sobre l'impacte de la tecnologia en la societat i el medi ambient. “La gent vol saber què hi ha darrere dels seus dispositius i com poden consumir d'una manera més responsable”, afirma. 

A més, Bosch assenyala que el creixement del poder de les grans tecnològiques també es percep en l’àmbit polític i social. “Estem veient com les grans empreses tecnològiques tenen cada cop més influència en les decisions polítiques i econòmiques globals. La gent veu com Google, que abans semblava la més progressista, ara s'ha convertit en el llop vestit d'ovella”, alerta Bosch.

Cap a on va la indústria electrònica?

Una altra de les grans preocupacions del Mobile Social Congress és l’augment de la mineria de terres rares a Europa. Bosch alerta que la Unió Europea està apostant per ampliar l’extracció de minerals, amb nous projectes miners a Espanya, fet que genera un fort debat sobre sostenibilitat. “Les ONG defensem que cal reduir la demanda i buscar alternatives”, explica Bosch. Algunes propostes inclouen potenciar el transport públic en lloc del vehicle elèctric privat i prioritzar la tecnologia per a sectors amb un benefici social directe, com la medicina.

Segons Bosch, un altre repte és millorar el reciclatge de dispositius electrònics. Actualment, només es recicla un 40% dels residus tecnològics, fet que suposa una pèrdua de recursos i un greu problema ambiental.

Un dels debats més recurrents en el congrés ha estat si és possible produir telèfons mòbils d’una manera justa. Bosch reconeix que, avui dia, “no es pot garantir que els minerals utilitzats en aquests dispositius no provinguin de mines il·legals o en conflicte”. “Hi ha corrupció i rentat de minerals. A la Unió Europea tenim una llei sobre minerals en conflicte, però encara no és possible fer un mòbil 100% lliure d’explotació”, admet.

Pel que fa a les solucions, Bosch defensa que un model electrònic just es basa en un disseny eficient i circular, que prioritzi fonts secundàries en lloc d’una explotació massiva de nous recursos. També aposta per “trencar l’oligopoli del Big Tech i impulsar empreses més petites i sobiranes”.

Finalment, Bosch ha remarcat la necessitat de qüestionar la tecnologia com a sinònim de progrés. “No es tracta de rebutjar-la, sinó de preguntar-nos en quins àmbits realment ens beneficia i en quins perpetua desigualtats”, conclou.