Després de 35 edicions, l’anuari internacional del CIDOB parla per primera vegada de forma monogràfica d’un únic tema transversal. El setge a la democràcia, títol de la 36a edició, exposa les claus per interpretar l’agenda global, i se centra a explicar per què per primera vegada en dècades els règims autoritaris superen en nombre les democràcies.  

“Hongria és la prova que, a vegades, la democràcia pot destruir la democràcia”. Així ho va explicar Michael Ignatieff durant la seva intervenció al CaixaForum de Barcelona amb motiu de la presentació de l’anuari. Ignatieff és intel·lectual, historiador i era rector de la Universitat de Budapest fins que Viktor Orbán el va fer marxar a Viena. 

L’exprimer ministre hongarès va obtenir una majoria constitucional de dos terços el 2010. Ignatieff va recordar que dècada i mitja després va ser “la mateixa democràcia qui va restaurar la democràcia”. Va aprofitar, alhora, per fer referència al que deia quan aleshores li preguntaven com es podia enderrocar el règim d’Orbán: “El que heu de fer és sortir un dijous plujós a la nit, quan preferiríeu ser a casa, i anar a un bar d’un poble petit i parlar amb cinc persones. I ho heu de fer mil vegades”. La clau per salvar la democràcia segons Ignatieff és el contacte físic, la confiança en els experts, la comunicació amb els conciutadans i la lluita pacífica.

La nostàlgia radical

Si no veus cap present, o, fins i tot, veus menys futur, és fàcil tornar al passat ideal en què tot, suposadament, anava perfectament bé, quan les societats estaven ben organitzades i imperava la coherència. És el que Ignatieff descriu com a nostàlgia radical. Ho va exemplificar de la següent manera: “El 'Make America Great Again' és una contrarevolució a gran escala contra la revolució liberal dels anys 60. Donald Trump vol tornar-nos a Queens, l’any 1954”. 

Retrata aquest procés com un programa “clàssicament reaccionari”. “Trump vol que els Estats Units retrocedeixin cap a un passat imaginat i mal recordat. Mal recordat en el sentit que oblida que els negres no tenien dret de vot al sud dels Estats Units, que els nord-americans gais no tenien drets i que les dones eren a la cuina”, va observar.

Michael Ignatieff, intel·lectual canadenc: "Trump vol que els Estats Units retrocedeixin cap a un passat imaginat i mal recordat"

Segons l’intel·lectual canadenc, l’AfD ha fet tres quarts del mateix al país teutó: “Volien una Alemanya que potser hauria existit el 1950, però ara som al 2026. Alemanya ha viscut tres generacions de creació, de manera molt reeixida, d’una societat multicultural”, va comentar durant la seva intervenció.

L'intel·lectual Michael Ignatieff durant la seva entrevista amb el director del CIDOB, Pol Morillas, al CaixaForum de Barcelona. Foto: Roger Roura

Els 'tech bros'

Els tech bros són executius del sector de la tecnologia sobretot associats a Silicon Valley. Alguns dels principals impulsors han fet un viratge cap a la dreta i s'han involucrat en política. Exemple n'és el cas d'Elon Musk. 

Com es posen regulacions als tech bros, la IA i altres formes tecnològiques de manera democràtica? Erica Benner, filòsofa política i professora associada de la London School of Economics, adverteix del perill que la plaça pública i l'esfera digital siguin propietat de poques mans, i descriu aquesta situació com “una força impulsora” de les crisis i reptes actuals. Per solucionar-ho va afirmar que això requereix “pensar fora del marc sobre què és la democràcia, les institucions que tenim, la cooperació global i, fins i tot, sobre la llibertat”.

La filòsofa política Erica Benner en conversa amb la investigadora Carme Colomina. Foto: Roger Roura

Al tomb de la concentració de poder, va assenyalar que la democràcia, “en la seva definició clàssica, consisteix a compartir el poder entre tantes persones com sigui possible”. “És una qüestió antitirania. Si no vols la tirania, la democràcia és una manera d’oposar-s'hi”, va afegir.

Erica Benner, filòsofa política: "La democràcia, en la seva definició clàssica, consisteix a compartir el poder entre tantes persones com sigui possible”

La normalització de la polarització

El president del CIDOB i ex-alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, va alertar que s’està produint una “normalització de la polarització”. Per al polític català, la democràcia es basa en la conversa, però quan l’adversari és un enemic les possibilitats d’arribar a acords desapareixen.

El “retrocés global” de la vida democràtica “passa al nord i al sud” i “a totes les cultures polítiques”, va dir. La situació actual, segons Borrell, obliga a preguntar-nos la solidesa de les nostres institucions. Va demanar al públic assistent posar especial atenció als discursos antiimmigració, i va posar com a exemple Saxònia-Anhalt: “Allà gairebé no hi ha immigrants, i, tot i això, ha sigut el gran tema de campanya”.

Borrell va assenyalar que “ara l’autoritarisme, l’anomenada 'Il·lustració obscura', no ve de fora, no arriba mitjançant un cop d’estat i no porta una guerra civil”, sinó que està enquistat dins els sistemes democràtics.