Després de dos canvis de corretja de distribució, tres substitucions de pneumàtics, una reparació de la bombeta dreta de les llums posteriors i vint-i-cinc anys de quilòmetres recorreguts per cinc conductors diferents, un Renault Clio de l'any 1995, àlies "Whisky" està disposat a parlar.

Com a veterà de la carretera, té moltes coses a dir, sobretot des que li van restringir el pas a bona part dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona perquè la DGT no el considera un cotxe prou net per a dur el distintiu ambiental.

Com et trobes d'ànims, ara que la DGT t'ha desplaçat com si fossis un bastard?
Em sento com el Mate de Cars: soc el cotxe rovellat que ningú vol, però que s'usa si no hi ha més remei. I n'estic fart! Ja tinc 25 anys, que equivaldria més o menys a uns... 150 anys de persona... Crec que m'he guanyat una bona jubilació! Però no, em continuen rostint. La meva conductora té 22 anys i una feina on no li paguen ni el sou mínim. Creus de debò que es pot permetre un cotxe d'aquests nous que tenen l'honor de lluir una 'B' o inclús una 'C'...? I ni mencionar un elèctric o un híbrid. Ni en 10 anys estalviaria tant!

Va home, que dius de 150 anys... si estàs fet un toro! Encara et queden molts quilòmetres per recórrer.
Doncs no et creguis, segons el meu comptador són uns 5.000 per a ser exactes. Quan menys ens ho esperem vindrà la grua a recollir-me per a no tornar.

Però, si tan malament estàs, per què et molesta que et restringeixin alguns municipis?
Doncs bona pregunta. Mira, t'he de confessar que a mi ja m'està bé que la Colau no em deixi passar a Barcelona, perquè entre clàxon i clàxon no t'imagines les barbaritats que ens arribem a dir els cotxes. Jo ja no tinc edat per a aquestes coses. Però també és cert que em sento desplaçat, oblidat i estomacat per la societat. No pot ser que nosaltres els veterans hàgim liderat la revolució del motor i que ara ens vulguin reemplaçar d'un dia per l'altre. Hauríem de sortir tots plegats a manifestar-nos a Plaça Catalunya. Aleshores, "otro gallo cantaría".

Et molesta sobretot quan veus que la gent cada cop aposta més per cotxes híbrids o elèctrics?
Ui mira jove, ni em parlis que començo a perdre oli... Són insuportables, no sé qui es pensen que són. Acaben d'arribar a les carreteres i ja es creuen els reis del mambo, quan és gràcies a nosaltres, els de la vella escola, que existeixen. Tu no has vist les pel·lícules de l'Oest? Com es transportaven, en un Toyota "hybrid"? No, en cavalls. I des d'aleshores no hem parat d'evolucionar i nosaltres els dels anys 90 hem estat peça clau en aquest camí. Ho haurien de recordar.

Però Whisky, tu entens que cada cop que es trepitja l'accelerador del teu cotxe, s'emet una quantitat enorme de diòxid de carboni que va directe a l'atmosfera? Ets conscient del perill que això suposa?
Aquest argument no em val. Resulta que des que es van inventar els vehicles de motor els humans heu emès tones i tones de gasos nocius, fins al punt d'obrir un forat en la capa d'ozó. Abans, vinga a llençar-nos floretes i a comprar-nos de manera compulsiva... si arribeu a tenir fins a tres cotxes per família! I ara, resulta que som nosaltres els dolents de la pel·lícula i ens voleu fer desaparèixer.

Entenc que t'ofenguis i tens raó, els humans hem reaccionat molt tard. Però, s'haurà de fer alguna cosa tard o d'hora, no?
I tu creus realment que els estirats aquests (els vehicles elèctrics) us donaran la solució miraculosa que espereu? Cert que no utilitzen petroli ni fan la combustió, però no sé si sabies que les seves bateries estan fetes de liti, un mineral que és molt més escàs que el petroli i que presenta molts problemes ecològics. Els residus que generen les bateries són molt contaminants, i és molt car fer el tractament d'aquestes. A més, saps que els grans creuers contaminen una barbaritat? Què passa, que els treballadors del turisme internacional fan més pena que els de l'automòbil perquè mouen l'economia?

Et veig ben informat.
Clar, la competència sempre cal tenir-la sota control i ben estudiada.

Llavors, quina solució trobes a tot plegat?
La pregunta del milió. És evident que els cotxes antics tenim els dies comptats i que sortirem perdent passi el que passi. Em costa expressar-ho amb paraules, però crec que el transport individual hauria de quedar obsolet i donar més espai al transport col·lectiu. Al final, som molts els vehicles de la vella escola i substituir-nos a tots per elèctrics és inviable, perquè com t'he dit, són molt cares les matèries primeres per construir-los. Tot i això, m'agradaria que ens tractéssiu amb respecte i ens donéssiu el lloc que ens pertoca...

Quin, el desballestament?
Ha ha ha... què graciosa.

Hehehehe.

​​​​​​Si Pogués parlar és una secció especial del Diari de Barcelona en què entrevistem individus, objectes o emocions que sovint ho tenen difícil (molt difícil) per parlar. Observant-los, tocant-los i coneixent-los provem, modestament, de donar-los veu.