Els informes desclassificats d'aquest dimecres sobre l’entrada massiva de migrants a Ceuta indiquen que tant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van alertar el govern espanyol i el del Marroc dies abans que es produís. Els documents contrasten amb la versió donada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que el 4 d’agost va dir que no hi va haver cap “informe o avís” que alertés de l’entrada de desenes de milers de persones. D'altra banda, el Ministeri de Defensa apuntava que existien informes d’intel·ligència que avisaven d’una convocatòria per entrar nedant.

Així doncs, d’entre els documents difosos pel govern espanyol hi ha un informe del CNI del 29 de juliol, un dia abans dels fets. Aquest advertia els serveis secrets marroquins que diversos grups de Facebook i WhatsApp estaven promovent intents d’accés a la ciutat per mar i a través de la tanca. La “nota urgent” del CNI va ser enviada a les 18.26 h i tenia com a destinataris la Direcció General de Seguretat Territorial (DGST) i la Direcció General d’Estudis i Documentació (DGED) del Marroc.

En la seva comunicació amb Rabat, el CNI advertia de la “planificació de diverses convocatòries” i identificava, entre altres, un grup de Facebook de més de 160.000 membres que animava a aprofitar la Festa del Tron per intentar entrar a Ceuta. La nota, qualificada d’“alerta primerenca”, assenyalava que el CNI havia tingut coneixement els dies previs de diverses convocatòries per “dur a terme entrades a Ceuta, tan nedant com a través de la tanca”, coincidint amb la celebració de la Festa del Tron del Marroc.

Reforç a la frontera

D'altra banda, la Guàrdia Civil va proposar reforçar la frontera de Ceuta tres setmanes abans de l’entrada massiva de migrants. En un altre text desclassificat, del 8 de juliol, s’alertava de les conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem que complicava l’expulsió de les persones que arribessin nedant des del Marroc. En aquell moment, l’Estat Major d’Operacions i Coordinació de la Guàrdia Civil va remetre una nota de despatx al seu Comandament de Fronteres i Policia Marítima en què assenyalava que calia “potenciar” els sistemes de “detecció primerenca i vigilància costanera” a Ceuta i Melilla.

D'aquesta manera, la Guàrdia Civil proposava reforçar el Servei Marítim Provincial de Ceuta, unitat encarregada del dispositiu per a la prevenció de l’accés de nedadors a la ciutat autònoma, incrementant-ne el personal mitjançant comissions de servei. També demanava reforçar els efectius del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) a Melilla, mitjançant comissions de servei, amb la finalitat de millorar les capacitats de detecció i resposta davant de nedadors que pretenguin accedir a Melilla.

El paper del Marroc

També els informes desclassificats —arran de l’anunci fet fa uns dies pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez— apunten que era “poc probable” que les autoritats marroquines haguessin permès o atiat l’entrada massiva de migrants a Ceuta. En un informe de la Guàrdia Civil inclòs en els documents desclassificats s’assegurava que, malgrat que al Marroc no passa res “sense el coneixement, l’aprovació o el consentiment del règim”, en aquest cas concret “no es valora com a probable que hagi estat així” i que el pas massiu de nedadors “sigui consentit o incentivat”.

El document fins i tot apuntava que el Marroc s’havia esforçat per allunyar part dels immigrants de la tanca. Així, destacava que les forces de seguretat marroquines havien interceptat centenars de persones i les havien traslladat lluny de la frontera, i apuntava que no es podia considerar que les autoritats haguessin actuat amb una “deixadesa de funcions evident”.

Resposta d’Albares

En canvi, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en una declaració als mitjans des de Brussel·les ha insistit que al govern espanyol “no li consta que hi hagués cap informe que pogués preveure la magnitud del que va passar el 30 de juliol”. “Ja ho vaig dir quan vaig comparèixer davant de la comissió d’Exteriors del Congrés”, ha subratllat.

A més, ha defensat que “el que sí que va veure i va constatar és que tothom es va posar mans a l’obra immediatament per fer el que cadascú, dins de les seves competències i dels contactes que tenia, podia fer en aquell moment”.

Paral·lelament, ha assegurat que en les reunions que ha mantingut a Brussel·les amb el comissari europeu d’Interior, Magnus Brunner, i amb membres de Frontex, li han traslladat “que no van veure res i no van tenir cap indici” de l’entrada massiva. “Tant el comissari Brunner com les persones amb qui he pogut parlar aquest matí, des d’un punt de vista més tècnic i operatiu, m’han dit que en absolut. No van veure res i no van tenir cap indici”, ha afegit.